Griselda Martín entreviste a David Martí amb "La metgessa de Barcelona"!!

 

Amb una prosa lleugera, transparent i una trama perfectament treballada, David Martí ens duu amb la lectura de la seva última novel·la cap a un viatge al passat. Ens acompanya a passejar pels laberíntics carrers del barri Gòtic i a contemplar edificis que, desafiant al temps, segueixen sent escenaris de les nostres vides. És Nadal de l'any 1582. Hug de Montcada torna a la seva llar i és brutalment assassinat a pocs metres de Lluna Aimerich la seva esposa i de l’Eulàlia, la filla d'ambdós, que esperen el seu retorn amb il·lusió.

Novel·la plena de contrastos on successos de gran violència, malalties com la pesta negra i personatges cruels es creuen, sense donar-te temps pràcticament a respirar, amb elements màgics i situacions tendres. En David aconsegueix amalgamar en un sol ingredient ben tamisat una realitat fosca d'un passat de la nostra història amb llegendes i personatges que irradien llum i vitalitat. La Lluna, dona avançada a la seva època, és una bruixa, una dona sàvia amb poders heretats que lluita en una societat difícil i dominada pels homes. El seu desig és poder convertir en realitat el somni de la seva vida: ser metgessa i poder ajudar als seus semblants.

Prenent el Llibre de les Essències com fil conductor de la història, llum i ombres competeixen en una lluita tan dura com eterna. El bé i el mal desitgen el llibre que conté els secrets de l'univers. Sempre hi haurà un custodio de l'essència de la vida, del saber, del gran secret. Potser, en un pròxim lliurament, l'Eulalia, tal com es deixa entreveure entre les pàgines de la novel·la, ens desvetllarà algun enigma del màgic llibre i se'ns presentarà com la successora de la seva mare.

Novel·la de fàcil lectura i amb freqüents girs i ganxos que intenten atrapar al lector, apta per això per a un gran ventall de lectors i edats diverses. Novel.la en mà és un bona excusa per a passejar en família i sense presses pels carrers de Barcelona i redescobrir una ciutat plena d'escenaris, racons i històries que s'amaguen als nostres ulls vetllats per la rutina. Després de la lectura, potser ens hàgim apartat la bena que ens posa el temps en la mirada i siguem capaces de veure en la ciutat algun que altre misteri que hagi passat desapercebut.

M'agradaria preguntar-li a David, i segurament ho faci… Creus que pot existir un llibre de les Essències?

Jo crec que si i, si existeix, segur que es troba en algun lloc ocult de la nostra misteriosa i sorprenent Barcelona.

Griselda Martín Carpena
Article complet

Laura Mas entreviste a Coia Valls, autora de ‘El Mercader’

 

Entrevista a Coia Valls, autora de ‘El Mercader’

 
Coia Valls torna amb 'El mercader' (Ediciones B), la seva segona novel·la a on ara repassa l'historia de Barcelona de l'Edat Mitjana, amb molt bona acollida per part dels lectors.
 
El Mercader és la teva segona novel·la i la seva temàtica s’allunya molt del que havies escrit fins ara. En quin moment vas decidir narrar una història ambientada a la Barcelona del segle XIV?
 
En el meu cas, difícilment es podria qualificar com una decisió. No em plantejo a quina època em vull remuntar, M’arriba una història i comença a moure la meva curiositat, aleshores m’hi cabusso. L’època em ve donada. La meva darrera novel.la El mercader va néixer durant el procés de descobriment de les meves arrels. Fa molt de temps que, amb l’ajuda d’un parent llunyà, construïm l’arbre genealògic de la família. Nosaltres som mercaders, pares, avis, besavis... Durant la recerca va caure a les nostres mans una tesis doctoral de Víctor Hurtado que ens va atrapar: Els Mitjavila. Una família de mercaders catalans al s. XIV. Als meus somnis, realitat i ficció van anar de la mà i la novel.la va ser una manera de posar fil a l’agulla a més d’’un homenatge a la memòria dels meus avantpassats. Uns homes i dones hereus de l’astúcia i l’esforç amb que una saga de gegants va aixecar el nostre país.
 
Trobes que ha estat un repte difícil, escriure una novel·la amb tanta història?
 
Sí que ho ha estat, per això mateix la recompensa és més dolça. M’agraden els reptes! He de dir, també, que sóc curiosa de mena i hi he après molt. Estic segura que l’aprenentatge no ha finalitzat, cada lector, lectora, fa la seva interpretació de la novel.la i en l’intercanvi seguim creixent.
 
La teva anterior novel·la, 'La Princesa de jade', també fa un recorregut per la història i ens remunta al segle VI. Quina d’aquestes dues obres t’ha costat més d’escriure pel que fa a la tasca de recerca històrica?
 
Ha estat un recorregut diferent. Jo diria que és com cada vegada que portes a terme un viatge. Apropar-me a les fonts del s.VI no va ser gens fàcil, especialment si volia ser rigorosa amb el context històric. Aquella vegada el Museu Guimet de Paris em va oferir informació de l’Orient que va enriquir molt l’escriptura. Els documentals, els llibres de viatges, llegir la poesia de l’època... va ser molt important. En el cas d’El Mercader, la gran dificultat va ser destriar entre tot el material que tenia a l’abast. Parlar amb historiadors, visitar els espais, aprofundir en matèries com el comerç, l’abastament de gra, mitjançant tesis doctorals d’estudiosos que hi han dedicat gran part de la seva vida. Són camins diferents, engrescadors, apassionants!

El protagonista del teu llibre, en Jaume Miravall, arriba a Barcelona per ser mercader. Com era la vida dels mercaders de l’època i quins privilegis tenien a la societat?

La societat d’aquella època era molt plural. Els diferents oficis començaven a organitzar-se a partir de gremis. Els mercaders eren uns nous personatges, en el sentit més professional de la paraula, que cercaven un lloc i una manera de fer. Mitjançant els llibres de comptes podem conèixer molt del seu ofici. Per altra banda, obrir-se a la mar era vèncer el terror al desconegut. Les històries de llegendes fosques i pors atàviques  s’encarregaven de posar fre a l’avanç comercial i, també, personal dels homes i dones de la Baixa Edat Mitjana.
 
 
És un llibre que parla d’il·lusió i d’esperança, així com també de l’esforç i la constància per aconseguir els nostres somnis. Tot i que la història està ambientada al segle XIV, aquest esperit de lluita és atemporal i ens l’hauríem d’aplicar actualment degut als temps que corren. Has volgut donar un missatge esperançador als teus lectors i lectores?
 
No tinc la pretensió d’alliçonar ningú, però, per convicció i temperament, sóc una persona positiva de les que no es fan enrere a la primera de canvi. Crec que cal reinventar-nos en moments com el que estem vivint, cal cercar noves maneres i aprendre de tot plegat. Reivindico la cultura de l’esforç, la passió en allò que fas, sigui el que sigui, la superació personal, lluitar per les teves conviccions i ser honest amb tu mateix i amb els altres. Crec que la felicitat només pot trobar-se en aquesta línia.
 
A la novel·la també parles de la part més fosca de Barcelona, què és el que més ens pot sorprendre de les misèries de la ciutat a aquella època?
 
Hi ha episodis d’una gran duresa, però en cap moment és tractada des de la morbositat. Una de les meves troballes és l’existència de l’hostal “La flor del lliri” on hi vivien les ames de cria. Les dones benestants no criaven als seus fill i, mitjançant un contracte, cercaven la millor dida per fer-ho. La història d’algunes d’elles és colpidora.
Tanmateix es planteja la reflexió de la legitimitat de comerciar amb el dolor aliè, Sovint, en temps de crisi, hi ha personatges que s’enriqueixen portant a la misèria els altres...
 
Hi ha algun personatge del llibre que t’hagi costat més de crear que la resta? T’identifiques amb algun d’ells?
 
En aquesta novel.la m’havia proposat construir un personatge dolent, fosc i menyspreable. Alguns lectors m’havien reptat en aquest sentit. Jo diria que està servit!
Tots som una barreja de molts. Una mica d’en Jaume en relació a la seva manera de mirar més enllà, de no claudicar davant els obstacles i acceptar els errors com a part de l’aprenentatge; de l’Elvira i de la seva capacitat d’adaptar-se a les circumstàncies; de l’Abelard i l’impuls energètic que el fa irreflexiu; de vegades, d’en Narcís, amb una sensibilitat que li permet descobrir el que altres no veuen, o de l’Alèxia, a qui ja anireu descobrint. Els percentatges en els ingredients són els que marquen la diferencia del resultat final.
 
 Per últim, repetiràs l’experiència d’escriure una novel·la històrica?
 
Sí! Malgrat que no desestimo la possibilitat d’escriure del temps que m’ha tocat viure. M’apassiona remenar en altres èpoques. De fet ja tinc en dansa una nova novel·la que va en aquesta direcció.
 
Laura Mas
 
Article complet

Comarquesnord: Vallibona i Pena-roja reafirmen aquest cap de setmana, com cada set anys, que són pobles germans

 

Vallibona i Pena-roja reafirmen aquest cap de setmana, com cada set anys, que són pobles germans



Conta la llegenda, i així ho recullen varies publicacions, que una gran pesta va torbar aquestes terres en el segle XIV. Les cases de Vallibona es van tenyir de desolació i mort, sense que res poguera frenar la malaltia. Tampoc les noticies que aplegaven de la resta de la comarca eren més esperançadores. Les fosses del camp sant de Vallibona es van anar omplint mentre el poble moria. Tant sols un pocs vells, el capella i set joves van quedar en vida. Va ser precisament el capella, mossèn Pinyol, el que va proposar la idea de sortir pels voltants a la recerca de xiques joves que volgueren casar-se, per tal de formar noves famílies que mantingueren el poble.

Però ni a Castell de Cabres, ni a Coratxà van trobar a ningú; la pesta també s’havia alimentat amb els habitants d’aquestes poblacions. Casi perdent la esperança van aplegar al riu Tastavins. Allí van torbar refugi en l’ermita de la Marededéu de la Font. Li van explicar al ermità el motiu del seu pelegrinatge, i ell a la seva vegada ho va comentar en el capella del Pena-Roja, mossèn Brunyó. En sentir açò al capellà li va venir una idea. Coneixia en Pena-Roja set germanes orfes que estaven a càrrec de la seva tia, la tia Petronila.

Poc temps després les jovenetes es casarien amb els set xics de Vallibona. En aquell moment es va prometre agrair l’esdeveniment que havia ajudat a salvar al poble de la despoblació, repetint el trajecte que van fer aquells 7 vallibonencs, cada set anys. I enguany toca.

Els vallibonencs visitaran als seus germans de Pena-Roja de Tastavins, a la comarca del Matarranya, el pròxims 19 de maig. Coincidint amb el cap de setmana després de la festa de l’Ascensió del Senyor, retran visita i homenatge a la Mare de Déu de la Font, en la seua ermita, situada a dos quilòmetres de Pena-Roja i passaran unes hores de gran alegria, felicitat i germanor amb els veïns de Pena-Roja.

La programació de la rogativa és possible gràcies a la gran dedicació dels ajuntaments de les dues poblacions i de les respectives parròquies, així com la implicació de varies associacions. En les darreres edicions n’és molta la gent d’altres indrets que s’apunta a fer aquesta rogativa, que comença a la província de Castelló, per arribar a les comarques de Terol. A Pena-Roja l’aplegada dels vallibonencs és tot un esdeveniment, que es celebra en festa, en teatre, en sopars de germanor.

 
Potser també t'interesse:
  1. Pena-roja i Vallibona reviuen el 19 de maig l’episodi més emotiu de la seua història
  2. La Rogativa de Vallibona i Pena-roja se celebrarà el dia 19 de maig de 2012
  3. Veïns de Pena-roja van fins a Vallibona fent el recorregut invers de la popular rogativa
  4. Fins el dia 10 es pot apuntar per tal d’organitzar els menjars de la rogativa de Vallibona a Pena-roja
  5. La rogativa de Vallibona a Pena-roja ja té cartell
 
Més informació:  |  | 
Article complet

VÍCTOR AMELA LE HACE UNA “CONTRA” EN DIRECTO A JORDI ÉVOLE

 VÍCTOR AMELA LE HACE UNA “CONTRA” EN DIRECTO A JORDI ÉVOLE

             ¡¡ EDICIONES B les invita a compartir este encuentro singular !!
¡¡¡¡ PASEN Y VEAN !!!!


 
  
   Víctor  Amela no es un autor convencional… ¡y la presentación de su libro  tampoco podía serlo!  



El autor escenificará el capítulo Cómo se entrevista, uno de los secretos contenidos en su  libro



Un  libro con ángeles, dáimones, moscas, cátaros, un volcán, muchas islas,  cimas, simas, castillos, teleseries, chamanes, bibliotecas, templos,  asnos, gatos, túnicas, calcetines y un  prepucio.

 

 
  
  Día:  Lunes 21 de mayo   Hora: 19:00  horas Lugar:  Librería +Bernat (Buenos Aires, 6. Barcelona)  



El autor está disponible estos días para entrevistas:  
vamela@telefonica.net  



Para más  información: http://victoramela.com/tag/casi-todos-mis-secretos/   Departamento de Comunicación de Ediciones B:  93.484.82.21

Article complet

26 de mayo, Víctor Amela firmará "Casi todos mis secretos" / "Tots els meus secrets" en llibrería Serret!!!

 

Casi todos mis secretos. 99 canales para ver el mundo como de Víctor Amela 99 recomendaciones sobre personas, sueños, libros y viajes. El libro más personal de Víctor Amela. «Hablar de uno mismo es de lo único que de verdad podemos hablar. Por eso he escrito este “biozapping”, un personal zapeo por 99 canales de mi mismidad. Con ánimo liviano y prosa brincadora, desvelo secretos que van de mis calcetines a mi prepucio, de ciertas inclinaciones a algunas vivencias. Liberado de protocolos y solemnidades exigibles para impostar un relato o engolar un ensayo, aquí cuento lo que compartiría en una sobremesa con alegres amigos. No fatigaré al mundo con personajes ficticios e improbables…, más allá del personaje improbable y ficticio que yo sea.» Víctor-M. Amela comparte, en este chispeante libro, aspectos de sus muchos intereses y rasgos insólitos de una inquieta personalidad hasta ahora sólo accesible a través de sus celebrados trabajos periodísticos en prensa, radio y televisión.


 
Tots els meus secrets, o gairebé. 99 canals per veure el món com Víctor Amela

«Parlar d’un mateix és de l’única cosa que realment podem parlar. Per això he escrit aquest “biozàping”, un zàping personal per 99 canals de mi mateix. Amb esperit disbauxat i prosa eixelebrada, revelo secrets que van des dels meus mitjons fins al meu prepuci, des de certes inclinacions fins a algunes vivències. Com que l’únic pecat mortal és avorrir, ajuda’m a no cometre’l!: llegeix-me només si vols saber més de mi... i prometo alegrar-te amb trapelleries, besllums i els meus suggeriments de benestar.»

Víctor-M. Amela comparteix en aquest llibre enginyós aspectes dels seus molts interessos i trets insòlits d’una personalitat inquieta, fins ara només accessible a través dels seus celebrats treballs periodístics a la premsa, ràdio i televisió.



Article complet

27 de maig, 9ª Festa de la Mel d'Arnes: DAVID MARTÍ, amb La Metgessa de Barcelona protagoniste!!!

9ª Festa de la Mel d'Arnes

Aquest any hi haurà una setantena d'estants d'artesans
El diumenge dia 27 de maig es celebra la novena edició de la Festa de  la Mel a Arnes. La inauguració de la Festa anirà a càrrec de l’Il.lm. Sr. Carles Luz i  Muñoz, President del Consell Comarcal de la Terra Alta.

Aquest any hi haurà una setantena d’estants d’artesans que ofereixen els seus productes: parades de mel, parades de candeles de cera verge,  parades de pastes típiques, parades de bijuteria, parades de pells,  etc. Així com les parades de les associacions del poble i la del Parc  Natural dels Ports. També estarà present en aquesta edició de la Festa  de la Mel, l’escriptor DAVID MARTÍ, autor del llibre La Metgessa de  Barcelona, que és la continuació de Les Bruixes d’Arnes.

A més es podrà gaudir de l’actuació d’Andrea Motis i Joan Chamorro, a  les 12 del migdia a l’Església parroquial. Un espectacle de carrer sobre el món de la fantasia: Transmontanus, amb personatges estranys  de l’edat mitjana, i per finalitzar la festa actuació del Cor Aleluia de Tarragona.

A la llotja d’Arnes estaran exposats els cartells que han participat al concurs per promocionar la festa, i s’hi podran realitzar diferents tallers de confecció d’abelletes, que els xiquets es podran endur a casa seva.

El dissabte dia 26 de maig a les 20 hores s’inaugurarà l’exposició: Artistes de la Terra Alta, on hi haurà obres exposades de pintors de diferents poblacions de  la nostra Comarca.

*MARATÓ DE LA POBRESA DE TV3: Just el mateix dia 27, se celebra la  Marató de la Pobresa, podeu participar aportant articles per a vendre’ls en un estan que muntarem aquest mateix dia, per recaptar  fons per a la Marató.
Article complet

Comarquesnord: El Duo Recapte, distingit amb el Premi Franja!!

 

El Duo Recapte, distingit amb el Premi Franja

20120517_antonibegochea_660x
comarquesnord.cat Matarranya . dijous, 17 de maig de 2012 . 

La Iniciativa Cultural de la Franja, entitat que agrupa les associacions que defensen la cultura i la llengua catalana a l’Aragó (entre les quals tenim a l’Associació Cultural del Matarranya, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i el Centre d’Estudis Ribagorçans), han acordat la concessió del V Premi Franja. Cultura i Territori al Projecte d’Animació ‘Jesús Moncada’.

Se tracta, en concret, d’un projecte dut a terme per Antoni Bengochea i Màrio Sasot, components del Duo Recapte, dos agosarats activistes culturals i sempre presents en la primera línia de la defensa de la llengua catalana a l’Aragó. A tots dos els serà lliurat el premi en reconeixement del seu treball i dedicació. El Projecte ‘Jesús Moncada’ va ser cancel·lat fa uns mesos amb l’entrada del PP al Govern d’Aragó.

Este projecte va començar a caminar el curs 2000-2001 amb l’objectiu de reforçar i revaloritzar les classes de català a les escoles de la Franja, portant a les aules escriptors, cantautors, grups musicals, exposicions o altres, (alguns dels que han participant són Anton Abad, La Chaminera, Duo Recapte, Susanna Antolí, Hèctor Moret.) sempre en català, apropant la cultura feta en la llengua catalana del territori.

En la passada edició, Emilio Gastón, exjusticia d’Aragó, va ser la persona que va rebre el Premi Franja. Cultura i Territori. Amb aquesta distinció es va voler reconèixer la seua tasca social i també política en defensa de les llengües minoritàries d’Aragó, més en concret la llengua del nostre territori.

 
Potser també t'interesse:
  1. Les associacions de la Franja demanen polítiques educatives per preservar el català
  2. TV3 i els canals de TVC es poden veure a la TDT de la Franja de Ponent gràcies a un conveni
  3. L’Associació Cultural del Matarranya i Iniciativa Cultural de la Franja s’uneixen en favor de TV3
  4. Azero i Almas para el Diablo tanquen lo variat cartell del Franja Rock 2012
  5. TV3 es veurà a la Franja d’Aragó, mentre la Generalitat Valenciana la talla a la Comunitat Valenciana

Article complet

Comarquesnord: El Museu Juan Cabré inaugura dissabte una exposició de ‘Caricatures’ de Luis Grañena!!

 

El Museu Juan Cabré inaugura dissabte una exposició de ‘Caricatures’ de Luis Grañena



El pròxim dissabte 19 de maig, a les vuit de la tarde, el Museu Juan Cabré de Calaceit inaugurarà la mostra ‘Caricaturas’, de Luis Grañena, una exposició que recull unes 30 caricatures del prestigiós dibuixant de Saragossa. En concret, la recopilació es compon de caricatures de personatges pertanyents a diferents àmbits culturals, polítics o de l’actualitat com Francisco de Goya, Luis Buñuel, Eduard Punset, José Luis Rodríguez Zapatero, Vargas Llosa o Alaska.

Totes estes caricatures han estat publicades en diferents mitjans de comunicació escrits. I ara, en aquesta mostra, es podran admirar i apreciar com el que realment són, obres d’art elaborades amb gran perícia i mestratge. Diu Pedro Zapater sobre el treball de Luis Grañena en el catàleg de l’exposició que “resulta impossible escriure les paraules precises per descriure les seues creacions, cosa que sí que aconsegueix aquest autor en la seva obra”.

De fet, el procés de creació de Luis Grañena és ràpid. Los seus dimonis s’alliberen en cada traç sense perdre per això el més mínim detall. Com un escultor, cisella, converteix les línies en gestos que evoquen i construeixen cada un dels seus personatges. Grañena (Saragossa, 1968) està considerat com un dels millors il·lustradors de la premsa escrita i del sector editorial, tant a nivell nacional com internacional. La mostra estarà disponible en horari de Museu Juan Cabré fins al pròxim 22 de juliol.

 
Potser també t'interesse:
  1. El Dia dels Museus aproximarà els alumnes de Calaceit al Juan Cabré
  2. El Museu Juan Cabré de Calaceit presenta ‘El Matarranya desconegut’
  3. Juan Carlos Callejas porta a Vall-de-roures l’exposició pictòrica ‘En la tierra’
  4. Aquest pont s’inaugura, a Cantavella, l’exposició ‘Nexos’
  5. Calaceit dóna homenatge a la pionera Encarnació Cabré
Article complet

diumenge 27 de maig, Senderisme literari amb Víctor Amela i Roser Amills

 diumenge 27 de maig,

Senderisme literari amb

Víctor Amela i Roser Amills

 



Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya

 

El diumenge 27 de maig us esperem a l’antiga estació de tren de La Torre del Comte a les 10 h per a fer un petit passeig de creació literària a la Via Verda amb la companyia de Víctor Amela i Roser Amils.

Us convoquem a tots els escriptors i escriptores de l’Ebre, i també artistes, a participar-hi en aquesta i/o altres rutes que anirem realitzant. Durant la sortida es faran contactes amb la llibreria Serret i els autors tindran un iPad per a intercomunicar-se (gentilesa de Turispad). 

 

Inscriviu-vos-hi si podeu venir i us enviarem més informació: mail a info@serretllibres.com i info@guiesdelport.com o telèfon a Pepa Nogués 676308021.

Organitza: Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya (mireu la foto del PDF)

Convoquen: Llibreria Serret, March Editor i Guies del Port, amb la col·laboració de l'Associació Cultural del Matarranya, Turispad i Hotel La Parada del Compte.

Article complet

Recercat 2012 a Tarragona al finestró del Gràcia!

Lo finestró de Gràcia

Recercat 2012 a Tarragona


Una vegada més la Jornada RECERCAT ha complert fonamentalment els tres objectius previstos: oferir una mostra de les publicacions, projectes i activitats dels centres de estudis i associacions locals i comarcals, el reconeixement de la important tasca que realitzen aquestes entitats i el foment de la comunicació i el contacte entre les entitats culturals participants. Tot un èxit d’organització i de públic.

A les modernes i funcionals instal·lacions del Palau Firal i de Congressos de Tarragona, que cobreix esglaonadament el buit d’una pedrera romana,  va tenir lloc el 12 de maig, el RESERCAT 2012, organitzat per l’Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres de Estudis de Parla Catalana, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Tarragona i la institució “Tarragona 2012. Capital de la Cultura”, i un munt d’institucions col·laboradores. A les 11 hores començà la taula rodona sobre “Els usos del passat”, presentada i moderada per Francesca Mestre, en la qual intervingueren Montserrat Duch, catedràtica d’Història de la Rovira i Virgili i Joaquin Ruiz de Arbulo, catedràtic d’Arqueologia de la mateixa Universitat. De forma acurada i punyent emfatitzaren sobre els problemes de la informació, la recerca i la formació en general de la joventut de la generació passada i actual. Després ocuparen la taula uns altres participants amb les presentacions sobre “Associacionisme, gestió i defensa del territori”: hi intervingueren, sota la moderació de Xavier Eritja de l’Ateneu Popular de Ponent, Hèctor Hernàndez de l’Associació Mediambiental de la Sínia, Lola Paniagua de la Plataforma Salvem la Platja Llarga, Ireneu Castillo de Protegim el Canal de la Infanta i Dolors Queralt d’Òmnium Cultural Terres de l’Ebre. Conclogueren les intervencions amb Òscar Jané sobre el “Arxiu de la Memòria Personal”.

A la sala gran Euthyches del Palau Firal tingué lloc el lliurament dels Premis Resercat 2012. Fou presidida la taula pel conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell i llegí les actes d’atorgament la directora de l’IRMU, Carme Jiménez. Els premiats d’aquest anys han estat José Riba i Gabarró del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada a títol personal, i el Centre d’Estudis d’Altafulla, representat pel seu president, a títol institucional. Mostraren els seus agraïments els premiats i  intervingueren des de la taula, el Sr. José Santesmases, president de la CCEPC i vicepresident de l’IRMU, la Sra. Carme Crespo, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona i el conseller de Cultura de la Generalitat. No cal dir que en tots els parlaments estigué present la crisi i les retallades en cultura. L’acte, presentat pel periodista Agustí Forné va concloure amb l’actuació del guitarrista Carles Pons.

Després del dinar anual de la Recerca local, amb l’Amfiteatre a baix, i amb vistes a un cel blau i a les aigües de la Mediterrània, més blaves encara, serien les cinc de la tarda quan va començar la visita guiada per les restes del patrimoni romà de Tarraco: el Circ, el Fòrum i la base del Temple, la catedral actual… I com a últim acte de la jornada, la taula sobre “El món agrari a les terres de parla catalana”, amb les intervencions de Jordi Llavina, l’escriptor Joan Rendé i el Periodista Lluí Foix.

Encara, el diumenge dia 13, es va fer un itinerari del Setge de Tarragona des del punt de vista històric i literari.

Els dos dies de la trobada i als amplis espais del Palau Firal, a banda dels estands amb les activitats, publicacions i informacions dels diferents centres d’estudi i associacions, van romandre obertes cinc exposicions més: “El món agrari a les terres de parla catalana”, “La dona: referència social i cultural al Pirineu”, “La Guerra del Francès a les Terres de l’Ebre”, “La primavera republicana al Penedès” i “Les terres del Gaià a l’Arxiu Albert Bastardes”.

                                                                                             Josep Miquel Gràcia


Article complet

Sábado 26 de mayo, Roser Amills firmará "Las 1.001 fantasías más eróticas y salvajes de la historia" en librería Serret!!

Scarlett Johansson, Eva Longoria y Madonna, entre otras artistas no se pudieron escapar de la
escritora española Roser Amills, quien recopiló en un libro algunas de las fantasías íntimas de
personajes reconocidos del espectáculo.
A los curiosos sobre el mundo del espectáculo les llegó la hora de leer. Las 1.001 fantasías más
eróticas y salvajes de la historia, libro que cuenta varias de las fantasías íntimas de muchos
artistas.
Empecemos con la actriz Scarlett Johansson, a ella le encanta la parte trasera de los autos para
tener encuentros sexuales con sus parejas. Por su parte, el cantante George Michael es mucho
más atrevido y propone relaciones sexuales con desconocidos y al aire libre.
La autora mallorquina habla también de Madonna quien en su disco ?Erótica? aparece
besándole un pie a la modelo británica Naomi Campbell y ese sería uno de los fetiches de la
cantante.
Según Amills a Amy Winehouse le gustaba que su pareja le diera azotes en el trasero durante
el juego sexual. Sin embargo, ella no a la única que le gustaban este tipo de prácticas. Eva
Longoria también confesó el placer que siente al sentirse sometida. "Me gusta que en la cama
me dirijan. Encuentro algo muy excitante en ser sumisa y no me disgusta que me aten con
pañuelos de seda", había dicho en alguna ocasión la actriz de ?Desperate Housewifes?.
por... roser amills bibiloni



Sinopsi:

'Con mucho sentido del humor y meticulosidad, Roser Amills disecciona y clasifica las fantasías de 1.000 personajes célebres. Y el lector, permítanme el consejo, debería trascender la inicial fascinación del entomólogo y dejarse inspirar.' Susanna Griso 'No seríamos humanos sin el erotismo, la sutilidad no sería una propiedad destacada de nuestra especie. Seguramente Plutarco tenía razón, el erotismo es la desobediencia de la razón.' Eudald Carbonell 'En este interesante y desenfadado libro de Roser Amills se hace evidente que, en cuestiones de sexualidad, la imaginación es capaz de volar más alto que la realidad. Y como dice la autora: «cuantas más fantasías seamos capaces de comprender, mejor nos conoceremos».' Antoni Bolinches En este libro encontrarás: ? Cultura y guiones insólitos para los juegos de seducción ? Argumentos para liberar inhibiciones y gozar con 'lo prohibido': si ellos lo imaginaron..., ¿por qué tú no? ? Y muuuuucho más...

Article complet

1
2
3
4
5
...384>