
Conta la llegenda, i així ho recullen varies publicacions, que una gran pesta va torbar aquestes terres en el segle XIV. Les cases de Vallibona es van tenyir de desolació i mort, sense que res poguera frenar la malaltia. Tampoc les noticies que aplegaven de la resta de la comarca eren més esperançadores. Les fosses del camp sant de Vallibona es van anar omplint mentre el poble moria. Tant sols un pocs vells, el capella i set joves van quedar en vida. Va ser precisament el capella, mossèn Pinyol, el que va proposar la idea de sortir pels voltants a la recerca de xiques joves que volgueren casar-se, per tal de formar noves famílies que mantingueren el poble.
Però ni a Castell de Cabres, ni a Coratxà van trobar a ningú; la pesta també s’havia alimentat amb els habitants d’aquestes poblacions. Casi perdent la esperança van aplegar al riu Tastavins. Allí van torbar refugi en l’ermita de la Marededéu de la Font. Li van explicar al ermità el motiu del seu pelegrinatge,
i ell a la seva vegada ho va comentar en el capella del Pena-Roja, mossèn Brunyó. En sentir açò al capellà li va venir una idea. Coneixia en Pena-Roja set germanes orfes que estaven a càrrec de la seva tia, la tia Petronila.
Poc temps després les jovenetes es casarien amb els set xics de Vallibona. En aquell moment es va prometre agrair l’esdeveniment que havia ajudat a salvar al poble de la despoblació, repetint el trajecte que van fer aquells 7 vallibonencs, cada set anys. I enguany toca.
Els vallibonencs visitaran als seus germans de Pena-Roja de Tastavins, a la comarca del Matarranya, el pròxims 19 de maig. Coincidint amb el cap de setmana després de la festa de l’Ascensió del Senyor, retran visita i homenatge a la Mare de Déu de la Font, en la seua ermita, situada a dos quilòmetres de Pena-Roja i passaran unes hores de gran alegria, felicitat i germanor amb els veïns de Pena-Roja.
La programació de la rogativa és possible gràcies a la gran dedicació dels ajuntaments de les dues poblacions i de les respectives parròquies, així com la implicació de varies associacions. En les darreres edicions n’és molta la gent d’altres indrets que s’apunta a fer aquesta rogativa, que comença a la província de Castelló, per arribar a les comarques de Terol. A Pena-Roja l’aplegada dels vallibonencs és tot un esdeveniment, que es celebra en festa, en teatre, en sopars de germanor.
¡¡ EDICIONES B les invita a compartir este encuentro singular !!
¡¡¡¡ PASEN Y VEAN !!!!

Víctor Amela no es un autor convencional… ¡y la presentación de su libro tampoco podía serlo!
El autor escenificará el capítulo “Cómo se entrevista”, uno de los secretos contenidos en su libro
Un libro con ángeles, dáimones, moscas, cátaros, un volcán, muchas islas, cimas, simas, castillos, teleseries, chamanes, bibliotecas, templos, asnos, gatos, túnicas, calcetines y un prepucio.
Día: Lunes 21 de mayo Hora: 19:00 horas Lugar: Librería +Bernat (Buenos Aires, 6. Barcelona)
El autor está disponible estos días para entrevistas: vamela@telefonica.net
Para más información: http://victoramela.com/tag/casi-todos-mis-secretos/
| Casi todos mis secretos. 99 canales para ver el mundo como de Víctor Amela 99 recomendaciones sobre personas, sueños, libros y viajes. El libro más personal de Víctor Amela. «Hablar de uno mismo es de lo único que de verdad podemos hablar. Por eso he escrito este “biozapping”, un personal zapeo por 99 canales de mi mismidad. Con ánimo liviano y prosa brincadora, desvelo secretos que van de mis calcetines a mi prepucio, de ciertas inclinaciones a algunas vivencias. Liberado de protocolos y solemnidades exigibles para impostar un relato o engolar un ensayo, aquí cuento lo que compartiría en una sobremesa con alegres amigos. No fatigaré al mundo con personajes ficticios e improbables…, más allá del personaje improbable y ficticio que yo sea.» Víctor-M. Amela comparte, en este chispeante libro, aspectos de sus muchos intereses y rasgos insólitos de una inquieta personalidad hasta ahora sólo accesible a través de sus celebrados trabajos periodísticos en prensa, radio y televisión. |

| Aquest any hi haurà una setantena d'estants d'artesans |
|
| Aquest any hi haurà una setantena d’estants d’artesans que ofereixen els seus productes: parades de mel, parades de candeles de cera verge, parades de pastes típiques, parades de bijuteria, parades de pells, etc. Així com les parades de les associacions del poble i la del Parc Natural dels Ports. També estarà present en aquesta edició de la Festa de la Mel, l’escriptor DAVID MARTÍ, autor del llibre La Metgessa de Barcelona, que és la continuació de Les Bruixes d’Arnes. A més es podrà gaudir de l’actuació d’Andrea Motis i Joan Chamorro, a les 12 del migdia a l’Església parroquial. Un espectacle de carrer sobre el món de la fantasia: Transmontanus, amb personatges estranys de l’edat mitjana, i per finalitzar la festa actuació del Cor Aleluia de Tarragona. A la llotja d’Arnes estaran exposats els cartells que han participat al concurs per promocionar la festa, i s’hi podran realitzar diferents tallers de confecció d’abelletes, que els xiquets es podran endur a casa seva. El dissabte dia 26 de maig a les 20 hores s’inaugurarà l’exposició: Artistes de la Terra Alta, on hi haurà obres exposades de pintors de diferents poblacions de la nostra Comarca. *MARATÓ DE LA POBRESA DE TV3: Just el mateix dia 27, se celebra la Marató de la Pobresa, podeu participar aportant articles per a vendre’ls en un estan que muntarem aquest mateix dia, per recaptar fons per a la Marató. |
La Iniciativa Cultural de la Franja, entitat que agrupa les associacions que defensen la cultura i la llengua catalana a l’Aragó (entre les quals tenim a l’Associació Cultural del Matarranya, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i el Centre d’Estudis Ribagorçans), han acordat la concessió del V Premi Franja. Cultura i Territori al Projecte d’Animació ‘Jesús Moncada’.
Se tracta, en concret, d’un projecte dut a terme per Antoni Bengochea i Màrio Sasot, components del Duo Recapte, dos agosarats activistes culturals i sempre presents en la primera línia de la defensa de la llengua catalana a l’Aragó. A tots dos els serà lliurat el premi en reconeixement del seu treball i dedicació. El Projecte ‘Jesús Moncada’ va ser cancel·lat fa uns mesos amb l’entrada del PP al Govern d’Aragó.
Este projecte va començar a caminar el curs 2000-2001 amb l’objectiu de reforçar i revaloritzar les classes de català a les escoles de la Franja, portant a les aules escriptors, cantautors, grups musicals, exposicions o altres, (alguns dels que han participant són Anton Abad, La Chaminera, Duo Recapte, Susanna Antolí, Hèctor Moret.) sempre en català, apropant la cultura feta en la llengua catalana del territori.
En la passada edició, Emilio Gastón, exjusticia d’Aragó, va ser la persona que va rebre el Premi Franja. Cultura i Territori. Amb aquesta distinció es va voler reconèixer la seua tasca social i també política en defensa de les llengües minoritàries d’Aragó, més en concret la llengua del nostre territori.

El pròxim dissabte 19 de maig, a les vuit de la tarde, el Museu Juan Cabré de Calaceit inaugurarà la mostra ‘Caricaturas’, de Luis Grañena, una exposició que recull unes 30 caricatures del prestigiós dibuixant de Saragossa. En concret, la recopilació es compon de caricatures de personatges pertanyents a diferents
àmbits culturals, polítics o de l’actualitat com Francisco de Goya, Luis Buñuel, Eduard Punset, José Luis Rodríguez Zapatero, Vargas Llosa o Alaska.
Totes estes caricatures han estat publicades en diferents mitjans de comunicació escrits. I ara, en aquesta mostra, es podran admirar i apreciar com el que realment són, obres d’art elaborades amb gran perícia i mestratge. Diu Pedro Zapater sobre el treball de Luis Grañena en el catàleg de l’exposició que “resulta impossible escriure les paraules precises per descriure les seues creacions, cosa que sí que aconsegueix aquest autor en la seva obra”.
De fet, el procés de creació de Luis Grañena és ràpid. Los seus dimonis s’alliberen en cada traç sense perdre per això el més mínim detall. Com un escultor, cisella, converteix les línies en gestos que evoquen i construeixen cada un dels seus personatges. Grañena (Saragossa, 1968) està considerat com un dels millors il·lustradors de la premsa escrita i del sector editorial, tant a nivell nacional com internacional. La mostra estarà disponible en horari de Museu Juan Cabré fins al pròxim 22 de juliol.
Senderisme literari amb
Víctor Amela i Roser Amills
Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya
El diumenge 27 de maig us esperem a l’antiga estació de tren de La Torre del Comte a les 10 h per a fer un petit passeig de creació literària a la Via Verda amb la companyia de Víctor Amela i Roser Amils.
Us convoquem a tots els escriptors i escriptores de l’Ebre, i també artistes, a participar-hi en aquesta i/o altres rutes que anirem realitzant. Durant la sortida es faran contactes amb la llibreria Serret i els autors tindran un iPad per a intercomunicar-se (gentilesa de Turispad).
Inscriviu-vos-hi si podeu venir i us enviarem més informació: mail a info@serretllibres.com i info@guiesdelport.com o telèfon a Pepa Nogués 676308021.
Organitza: Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya (mireu la foto del PDF)
Convoquen: Llibreria Serret, March Editor i Guies del Port, amb la col·laboració de l'Associació Cultural del Matarranya, Turispad i Hotel La Parada del Compte.
Una vegada més la Jornada RECERCAT ha complert fonamentalment els tres objectius previstos: oferir una mostra de les publicacions, projectes i activitats dels centres de estudis i associacions locals i comarcals, el reconeixement de la important tasca que realitzen aquestes entitats i el foment de la comunicació i el contacte entre les entitats culturals participants. Tot un èxit d’organització i de públic.
A les modernes i funcionals instal·lacions del Palau Firal i de Congressos de Tarragona, que cobreix esglaonadament el buit
d’una pedrera romana, va tenir lloc el 12 de maig, el RESERCAT 2012, organitzat per l’Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres de Estudis de Parla Catalana, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Tarragona i la institució “Tarragona 2012. Capital de la Cultura”, i un munt d’institucions col·laboradores. A les 11 hores començà la taula rodona sobre “Els usos del passat”, presentada i moderada per Francesca Mestre, en la qual intervingueren Montserrat Duch, catedràtica d’Història de la Rovira i Virgili i Joaquin Ruiz de Arbulo, catedràtic d’Arqueologia de la mateixa
Universitat. De forma acurada i punyent emfatitzaren sobre els problemes de la informació, la recerca i la formació en general de la joventut de la generació passada i actual. Després ocuparen la taula uns altres participants amb les presentacions sobre “Associacionisme, gestió i defensa del territori”: hi intervingueren, sota la moderació de Xavier Eritja de l’Ateneu Popular de Ponent, Hèctor Hernàndez de l’Associació Mediambiental de la Sínia, Lola Paniagua de la Plataforma Salvem la Platja Llarga, Ireneu Castillo de Protegim el Canal de la Infanta i Dolors Queralt d’Òmnium Cultural Terres de l’Ebre.
Conclogueren les intervencions amb Òscar Jané sobre el “Arxiu de la Memòria Personal”.
A la sala gran Euthyches del Palau Firal tingué lloc el lliurament dels Premis Resercat 2012. Fou presidida la taula pel conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell i llegí les actes d’atorgament la directora de l’IRMU, Carme Jiménez. Els premiats d’aquest anys han estat José Riba i Gabarró del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada a títol personal, i el Centre d’Estudis d’Altafulla,
representat pel seu president, a títol institucional. Mostraren els seus agraïments els premiats i
intervingueren des de la taula, el Sr. José Santesmases, president de la CCEPC i vicepresident de l’IRMU, la Sra. Carme Crespo, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona i el conseller de Cultura de la Generalitat. No cal dir que en tots els parlaments estigué present la crisi i les retallades en cultura. L’acte, presentat pel periodista Agustí Forné va concloure amb l’actuació del guitarrista Carles Pons.
Després del dinar anual de la Recerca local, amb l’Amfiteatre a baix, i amb vistes a un cel blau i a les aigües de la Mediterrània,
més blaves encara, serien les cinc de la tarda quan va començar la visita guiada per les restes del patrimoni romà de Tarraco: el Circ, el Fòrum i la base del Temple, la catedral actual… I com a últim acte de la jornada, la taula sobre “El món agrari a les terres de parla catalana”, amb les intervencions de Jordi Llavina, l’escriptor Joan Rendé i el Periodista Lluí Foix.
Encara, el diumenge dia 13, es va fer un itinerari del Setge de Tarragona des del punt de vista històric i literari.
Els dos dies de la trobada i als amplis espais del Palau Firal, a banda dels estands amb les activitats, publicacions i informacions dels diferents centres d’estudi i associacions, van romandre obertes cinc exposicions més: “El món agrari a les terres de parla catalana”, “La dona: referència social i cultural al Pirineu”, “La Guerra del Francès a les Terres de l’Ebre”, “La primavera republicana al Penedès” i “Les terres del Gaià a l’Arxiu Albert Bastardes”.
Josep Miquel Gràcia