22 de setembre l'Associació “No Jubilem la Memòria” inaugurarà dos exposicions “Antifascistas: British and Irish Volunteers in the Spanish Civil War” i “Preludi a l’última batalla: Les Brigades Internacionals al Priorat.

http://www.ugt.cat/

UGT de Catalunya inaugura dues exposicions sobre les brigades internacionals - See more at: http://www.ugt.cat/index.php/component/content/article/5156-la-ugt-de-catalunya-inaugura-dues-exposicions-sobre-les-brigades-internacionals#sthash.xB9OAXZW.dpuf

british-volunteers‘Antifascistas: British and Irish Volunteers in the Spanish Civil War’i ‘Preludi a l’última batalla: Les Brigades Internacionals al Priorat, 1938’ – Dilluns, 22 de setembre a les 18 hores

A partir de dilluns, 22 de setembre, i fins al 10 d’octubre, el vestíbul de la seu de la UGT de Catalunya (Rambla de Santa Mònica, 10, Barcelona) albergarà dues exposicions sobre les Brigades Internacionals: Antifascistas: British and Irish Volunteers in the Spanish Civil Warde l’International Brigade Memorial Trust (Regne Unit), i Preludi a l’última batalla: Les Brigades Internacionals al Priorat, 1938, de l’Associació No Jubilem la Memòria.

La inauguració de les exposicions tindrà lloc el proper dilluns, 22 de setembre, a les 18 hores, i comptarà amb les intervencions d’Àngela Jackson, presidenta de l’Associació No Jubilem la Memòria, i de Josep M. Àlvarez, secretari general de la UGT de Catalunya. A l’acte també es presentarà el llibre Textos per entendre millor la Guerra Civil, d’Albert Sabaté, vicepresident de l’Associació No Jubilem la Memòria.

La International Brigade Memorial Trust

L’any 2001, els veterans de la International Brigade Association del Regne Unit es van unir a familiars, amics, simpatitzats i historiadors per formar la International Brigade Memorial Trust. Aquesta fundació manté viva la memòria i l’esperit dels homes i les dones que voluntàriament van lluitar al costat dels republicans durant la Guerra Civil espanyola en defensa de la democràcia.

L’exposició Antifascistas: British and Irish Volunteers in the Spanish Civil Warexplica la història dels 2.500 voluntaris de les illes britàniques que es van unir a les Brigades Internacionals.

No Jubilem la Memòria

L’Associació No Jubilem la Memòria es va crear al març de l’any 2003 com una iniciativa sorgida de persones interessades a conservar els fets històrics i la memòria del període de la Segona República i la Guerra Civil al Priorat.

L’exposició Preludi a l’última batalla: Les Brigades Internacionals al Priorat, 1938 tracta dels mesos abans de la batalla de l’Ebre. Les Brigades Internacionals van estar al Priorat per recuperar-se de la retirada d’Aragó i preparar la nova ofensiva. Es van apropar a la gent dels pobles per intercanviar menjar, fer festes i, fins i tot, per ajudar en les feines del camp. Van arribar personatges de fama mundial per donar suport a les tropes, com ara La Pasionaria i el Pandit Nehru de l’Índia.

El llibre Textos per entendre millor la Guerra Civil recull la majoria de conferències realitzades entre els anys 2003 i 2012 a les diverses jornades de No Jubilem la Memòria, en què han participat historiadors locals, catedràtics d’història i historiadors de gran renom internacional, com Paul Preston i Gabriel Jackson.

Presentació exposicions i llibre de les Brigades Internacionals

DIA: dilluns, 22 de setembre de 2014

HORA: 18 hores

LLOC: vestíbul de la UGT de Catalunya (Rambla de Santa Mònica, 10, Barcelona).

Les exposicions es podran visitar fins al 10 d’octubre, en horari: de dilluns a divendres, de 8h a 20.30h, i dissabtes de 9h a 13.30h.

- See more at: http://www.ugt.cat/index.php/component/content/article/5156-la-ugt-de-catalunya-inaugura-dues-exposicions-sobre-les-brigades-internacionals#sthash.xB9OAXZW.dpuf
Article complet

SEGONA TEMPORADA DE CLUB DANTE A RÀDIO 4! Demà dimarts 16 de setembre, de 22 a 23h parlant de "Periodisme i literatura" amb els periodistes i escriptors Xavier Gual i Marc Moreno !!

 


ESTRENEM SEGONA TEMPORADA DE CLUB DANTE A RÀDIO 4!
Em fa molta il·lusió. Demà dimarts 16 de setembre, de 22 a 23h, estrenem la segona temporada del Club Dante parlant de "Periodisme i literatura" amb els periodistes i escriptors Xavier Gual i Marc Moreno. Ens sentim? 
Visca la màgia de la ràdio!
Article complet

Xavi Ayén protagonista, hoy sábado 13 de septiembre, con "Aquellos añoss del boom", en Fundació Noesis, Calaceite, Matarraña !!!

 LAVANGUARIDIA.COM / LIBROS

Xavi Ayén, premio Gaziel por su trabajo sobre el boom de la literatura latinoamericana

'Los años del boom' tiene prevista su publicación para antes de Sant Jordi

Libros | 11/01/2014 - 00:15h | Última actualización: 15/01/2014 - 13:40h

 
Xavi Ayén, premio Gaziel por su trabajo sobre el boom de la literatura latinoamericana

García Márquez paseando por la Rambla en 1970 Efe

Llàtzer Moix

Llàtzer Moix

Barcelona



Leer más: http://www.lavanguardia.com/libros/20140111/54397995051/xavi-ayen-premio-gaziel-boom-literatura-latinoamericana.html#ixzz3DDnGHQzM 
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia



Xavi Ayén ha escrito un libro exhaustivo y monumental sobre el boom de la literatura latinoamericana y su relación con Barcelona. Se titula Los años del boom y, muy probablemente, es el libro sobre este movimiento literario que en los años 60 y 70 del siglo pasado aupó las letras sudamericanas a la primera división de la literatura mundial. He aquí dos frases que pueden parecer dictadas por la amistad. Pero que básicamente reflejan la excelencia de un trabajo que acaba de merecer el premio Gaziel de Biografías y Memorias, convocado por la Fundación Conde de Barcelona y RBA Libros. El jurado estuvo integrado por Borja de Riquer, Josep Maria Muñoz, Sergio Vila-Sanjuan, el director de La Vanguardia Màrius Carol y el director de la Fundación RBA Joaquim Palau. El libro estará en la calle antes de Sant Jordi. “Todo empezó –explica Ayén– con un encargo de la editora Anik Lapointe, que hace diez años me propuso documentar la relación entre el boom y Barcelona, poco estudiada más allá de libros como Historia personal del boom de José Donoso. Empecé a investigar y vi que había mucho que contar: el boom no hubiera sido lo que fue sin otras cuatro bes: Barral, Balcells, los barbudos de la revolución cubana y Barcelona”.

Más que una etiqueta

Durante estos diez años, Ayén ha entrevistado a García Márquez en México DF, a Vargas Llosa en Nueva York o Lima, ha analizado correspondencias en el archivo de la agente literaria Carmen Balcells o en los de la Universidad de Princeton y ha revisado papeles en el Archivo General de la Administración en Alcalá de Henares. Ha viajado a Londres, París, Los Ángeles o Buenos Aires, entre otros destinos, para reunir unas trescientas referencias, entre fuentes orales, epistolares, bibliográficas y documentales. El fruto de su pesquisa es un libro de unas 900 páginas, rebosante de información y vertebrado por una convicción: “el boom, cuya existencia muchos niegan todavía, no fue una etiqueta comercial, sino un grupo de escritores que, pese a la diversidad de sus propuestas, compartieron amistad, estrategia, lugares de residencia, intereses, disputas, viajes por España, cruceros y aficiones. No es casual que algunos críticos les calificaran como una mafia”.

El principio

Ayén enmarca el boom en una tradición moderna sudamericana que incluye a abuelos como Borges, Neruda, Rulfo o Carpentier. Pero sitúa su origen en la publicación en 1963 de La ciudad y los perros de Mario Vargas Llosa, en la editorial barcelonesa Seix Barral, y en 1967 de Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez, en la bonaerense Sudamericana. “Este último título –dice Ayén– ocasionó un alud de ventas que se contagió a otros, propiciando la globalización de la literatura latinoamericana, hasta entonces segmentada en escuelas nacionales”. Vargas, García Márquez y Donoso, que compartieron estadía barcelonesa, son piezas fundamentales del boom en el trabajo de Ayén, junto a otros autores como Julio Cortázar o Carlos Fuentes.

La capital del boom

“Barcelona tiene una importancia decisiva en el boom –afirma Ayén–. La tiene porque Barral editó muchos de sus títulos: el premio Biblioteca Breve lo ganaron en aquellos años Vargas Llosa, Cabrera Infante, Fuentes… y si García Márquez no lo ganó fue porque no quiso. Y la tiene porque la agente Carmen Balcells logra reunir a algunos de sus principales autores en la ciudad, cohesionando el grupo”. En efecto, García Márquez se afincó al poco de llegar en la calle Caponata de Sarrià en 1967, tras publicar Cien años de soledad y residió allí hasta 1975. Vargas Llosa hizo lo propio en Vía Augusta y después en la calle Osio, también de Sarrià, entre 1970 y 1974. José Donoso vivió en Vallvidrera y Sitges a partir de 1969. Fuentes, Cortázar y otros fueron asiduos visitantes de sus amigos barceloneses. Y en la ciudad se estableció una colonia de unos treinta autores sudamericanos de segundo nivel”.

Objeto del deseo

La Habana pudo haber sido otra gran capital del boom. Desde años antes de la eclosión de este movimiento, el castrismo echó sus redes a los escritores latinoamericanos en busca de valedores, les invitó a congresos, les mimó. Hasta cierto punto: Vargas, que empezó siendo uno de los más castristas del grupo, acabó distanciándose. García Márquez, al principio tibio, se convirtió en buen amigo de Castro y se mantuvo fiel para siempre. “Cuando Estados Unidos se dio cuenta de este capital intelectual latinoamericano que acumulaba Cuba a costa del boom –explica Ayén–, empezó a dotar instituciones y cátedras para atraer a sus miembros”.

La aglutinadora

“Carmen Balcells, rebautizada como Mamá grande por sus autores, es la gran aglutinadora del grupo –asegura Ayén–. Poco a poco fue quedándose con los autores de Barral, creció con ellos y acumuló un poder que le permitió cambiar las reglas legales del juego editorial, favoreciendo los intereses económicos de los escritores, a menudo en detrimento de los de los editores. Balcells es el personaje más shakespeariano de esta obra: alguien imprescindible para los literatos, con los que anudó un lazo más allá de lo profesional, íntimo, indestructible”.

Los secretos de Vargas

La cantidad de información que contiene el trabajo de Ayén hace pensar que quizás queden ya pocos secretos por revelar sobre el boom. Ayén discrepa. “Estando en Princeton con Vargas, el autor limeño le dijo a su esposa Patricia Llosa: ‘Estoy preocupado porque Xavi husmea en los papeles que deposité aquí’. ‘No te preocupes, eso está en otra parte’, le tranquilizó ella’. Se debía referir –especula Ayén– a papeles de Julia Urquidi, inspiradora de La tía Julia y el escribidor y primera esposa del escritor, con el que mantuvo una tormentosa relación tras su separación”.

El final

Los libros del boom siguen reeditándose. Pero el movimiento, como tal, se rompió un día de febrero de 1976 en México DF. Concretamente el 12. “Se ha especulado con que el boom empezó a quebrarse a raíz del caso Padilla, que dividió a sus integrantes en castristas y anticastristas. No es así –sostiene Ayén–. El caso Padilla es de 1971. En el decenio de los 60 y buena parte del siguiente, los autores del boom convivieron y viajaron a La Habana pese a sus discrepancias ideológicas. Lo que partió el boom fue el puñetazo que Vargas Llosa le propinó a su amigo García Márquez en el ojo izquierdo, por un asunto personal. Ambos autores habían sido vecinos, amigos, casi hermanos durante diez años, llegaron a planear una novela a cuatro manos. Vargas incluso bautizó a uno de sus hijos como Gabriel Gonzalo Rodrigo en honor de García Márquez... Pero el boom como grupo quedó partido tras ese puñetazo. Esa fue una causa. Eso, y el hecho que dejaron Barcelona y tomaron caminos distintos”.



Leer más: http://www.lavanguardia.com/libros/20140111/54397995051/xavi-ayen-premio-gaziel-boom-literatura-latinoamericana.html#ixzz3DDnA4cRe 
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia
Article complet

Antón Castro acompañado de Sergio Vilasanjuan entrevistan a Xavi Ayén "Aquellos añoss del boom", Calaceite, Fundació Noesis

Antón Castro

 

XAVI AYÉN Y LOS AÑOS DEL BOOM

Xavi Ayén (Barcelona, 1969), autor de ‘Rebeldía de Nobel’ con el fotógrafo Kim Manresa y brillante periodista de ‘La Vanguardia’, ha publicado en RBA un libro extraordinario, lleno de historias, de datos, de personajes, de voces, de pasión por la literatura: ‘Aquellos años del boom. García Márquez, Vargas Llosa y el grupo de amigos que lo cambiaron todo’ (RBA), Premio Gaziel, que arranca en 1967, cuando García Márquez, tras el gran éxito de ‘Cien años de soledad’, llega a Barcelona, en un modesto Seat con su familia. Cito tres pasajes que definen algunos aspectos del libro y de los personajes (hay muchos: por ejemplo, Rómulo Gallegos vivió en Barcelona e intrigaba para obtener el Nobel, era tan desaforadamente generoso en sus regalos que hizo desconfiar a la Academia Sueca):


 

-1. Dice Xavi Ayén en las primeras páginas,  tras contar el puñetazo de Vargas Llosa a Gabriel García Márquez: “El boom, aunque algunos nieguen su existencia, no es cualquier cosa, sino muchas. Una amalgama apasionada y vital en la que todo se mezcla: es un estallido de buena literatura, un círculo cerrado de profundas amistades, un fenómeno internacional de multiplicación de lectores, una comunidad de intereses e ideales, un fecundo debate político y literario, salpicado de dramas personales y de destellos de alegría y felicidad. Como toda historia humana sostenida en el tiempo, estuvo salpicada de rencores, enfermedades físicas y psíquicas, amores y muertes, resacas y llantos. Fue lo más importante que le sucedió a la literatura en español del siglo XX y transformó nuestra sensibilidad en algo más rico y profundo”.

            A mí me gusta verlo, sencillamente, como una bonita historia que sucedió en mi ciudad y que acabó, aquel 12 de febrero de 1976, de un modo tan novelesco: con un filete ensangrentando en el ojo de Gabo”.

-2. Félix de Azúa cuenta: “[...] la primera vez que lo vi [a García Márquez] fue en su casa de República Argentina. Fui a llevarle unas galeradas, creo. Llamé el timbre y me abrió con su mono de trabajo, fue muy amable, vi que tenía puesto el ‘Concierto para orquesta’ de Bartók, se lo comenté, me dijo: ‘Es mi compositor favorito’. ‘También el mío’, respondí, y en aquel momento nos hicimos íntimos amigos musicales”.

-3... Esther Tusquets rememora: “Pasábamos fines de semana enteros en Perpiñán, y no dormíamos, preferíamos hablar y hablar todo el rato. Con Jorge Herralde vimos todo el cine de arte y ensayo de la época. También volvíamos con las maletas llenas de vajillas Duralex y ejemplares de ‘Play boy’ y ‘Ruedo ibérico’. Yo iba con el doctor Javier Lentini: sus padres eran amigos de los míos, del club de bridge. Salíamos a las cinco de la mañana en un 600. Y nos veíamos cuatro o seis películas al día. En París también íbamos locos viendo películas japonesas sin subtítulos”.

 

Aquí puede leerse la información de EFE sobre el libro.

http://www.lavanguardia.com/cultura/20140602/54408604262/ayen-el-boom-se-acabo-porque-sus-dos-protagonistas-dejaron-de-hablarse.html

 

-La foto de Xavi Ayén es de Lisbeth Salas de 'La Vanguardia'. La de Gabo es de aquí:

http://www.panorama.com.ve/uploads/gaboojo.jpg

Article complet

Llegir en cas d'incendi: ‘No s’hi enterra cap traïdor’, el prometedor debut de Víctor Jurado Riba, el presentem aquest dissabte 13 de setembre a llibreria Serret !!!

 

Llegir en cas d'incendi
‘No s’hi enterra cap traïdor’, el prometedor debut de Víctor Jurado Riba

www.llegirencasdincendi.es/2014/09/no-shi-enterra-cap-traidor-el-prometedor-debut-de-victor-jurado-riba/

 

A vint metres del fossar de les Moreres, tres-cents anys després, en el lloc i les dates en què van succeir els fets de 1714, l’editorial Columna va donar el tret de sortida a No s’hi enterra cap traïdor, el debut en el terreny de la novel·la històrica de Víctor Jurado Riba, un jove autor de 20 anys, estudiant d’història, que amb els versos de Frederic SolerPitarra per divisa se suma als títols de ficció que han recreat els fets històrics a l’entorn del 1714. Com va remarcar l’editora Ester Pujol, estem davant un autor joveníssim que s’estrena amb un debut potent al voltant de les peripècies d’un sabater barceloní del segle XVIII que viu al Born amb els seus fills, i es troben immersos de ple en el setge, la lluita aferrissada per la defensa de la ciutat i la caiguda final de l’11 de setembre.

La novel·la, que sorprèn gratament per la maduresa i la qualitat literària, cerca l’equilibri entre els personatges de ficció i els personatges històrics, tot i que la seva opció és clarament donar protagonisme als personatges de ficció que representen aquelles actituds humanes que poden haver existit perfectament. En aquest sentit és remarcable la versemblança en les seves actituds segons les edats i condicions i ens trasbalsa la profunditat dramàtica del canvi operat en els joves i adolescents que veuen la mort a primera línia de foc, com l’experiència els transforma en vells en poques hores. L’actitud abrandada del fill, en Joan, contrasta amb la d’en Pere, el pare que dubta perquè té encara sagnant el record del que ha patit i perdut ell i els seus en els anteriors setges de 1651 i 1706. En Pere dubta entre la fugida i la resistència perquè el que Víctor Jurado pretén transmetre no és la visió de l’heroi de ficció convençut i sense fissures sinó el punt de vista humà de la persona que es troba en una situació extrema que li exigeix estar a l’alçada de les circumstàncies, i que malgrat que el seu desig potser sigui un altre, assumeix les seves responsabilitats fins al final.

Quant als personatges històrics que apareixen en la novel·la, al costat dels noms més populars com Villarroel i Casanovas o Populi i Berwick, ens descobreix noms i persones reals menys coneguts però molt importants durant el setge com Sebastià Dalmau que va donar 200.000 lliures per mantenir la defensa de la ciutat i va armar un regiment de la seva pròpia butxaca.

No s’hi enterra cap traïdor és una novel·la de lectura àgil que combina a la perfecció el coneixement històric amb l’acció. En la memòria del protagonista els episodis del passat i els del present es van juxtaposant constantment, potser per indicar-nos que cal aprendre dels errors del passat, però sobretot per destacar la importància de la memòria històrica. Com el mateix autor explicà, volia situar-se en l’escenari del fossar de les Moreres perquè fou el lloc d’enterrament dels morts en els baluards de Santa Clara i de Llevant quan el duc de Berwick, al capdavant de les tropes borbòniques, atacà brutalment la ciutat, i perquè, a excepció dels popularíssims versos de la tornada del poema de Pitarra (tot i que pocs coneixen el contingut sencer del poema i a què fan referència exactament) ha estat poc privilegiat en la literatura arran dels fets de 1714. Quant a la documentació, Jurado segueix el molt que ja s’ha publicat darrerament sobre els fets polítics i històrics, i pel que fa concretament l’escenari de les batalles i els enfrontaments armats als diversos punts del perímetre de les muralles de la ciutat, hi apareixen aquells consignats a la Gaceta de Barcelona, autèntic diari del setge.

Altres virtuts de la novel·la que cal destacar és la creació d’una atmosfera versemblant que recrea la intensitat sense descans dels bombardeigs sobre la ciutat, del protagonisme de la por, la fam, la set, de la mort, la destrucció i la ruïna causada en cases i vides. També és remarcable la capacitat de sintetitzar en els diàlegs entre personatges de poques línies uns fets històrics que situen el lector, i que resulten molt més efectius narrativament parlant que si l’autor els hagués volgut explicar en una llarga descripció que hauria estat un llast per al ritme la novel·la. Per altra banda, encara que no sigui un tema central, resulta també molt interessant des del punt de vista sociològic i humà veure com té cabuda en l’argument la situació de les dones i la seva vulnerabilitat jurídica i social, sobretot el cas de les vídues que es veien desposseïdes de tot i obligades per la necessitat a dedicar-se a la prostitució. Finalment destacaria també la voluntat d’explicar no una sola sinó diverses realitats de l’època, realitats imprescindibles totes per construir la novel·la perquè ho han estat per construir la nostra història com a país en moments decisius.

 

“-Morirem tots, capità? -va preguntar un dels joves.

-Estigues tranquil. Serà només en el moment que les idees valguin més que les persones quan haurem perdut la guerra. Fins llavors, mentre un català defensi la seva llar i la seva família, i no un rei, tots seguirem vius entre les moreres.”

 

En síntesi, una novel·la històrica oportuna i recomanable per gaudir llegint i per reflexionar, que sorprèn i impressiona per la maduresa d’idees i la claredat en expressar-les d’un jove autor a qui caldrà seguir amb interès.

 

Maria Nunes

 

_________

No s’hi enterra cap traïdor / Víctor Jurado Riba / Editorial Columna / 1ª edició, 2014 / 288 pàgines / ISBN 9788466418898

Article complet

Lliurament premis llibreria Serret de literatura rural, aquest 30 d'agost del 2014

 

La iniciativa cultural és una col·laboració entre Catalunya i Aragó


Francesc Roma, Alicia Estopiñá, Luis Grañena i Sarah Jane Tolle guanyen els Premis Serret de Literatura Rural que es lliuren avui a Vall-de-roures

La dotació total entre les quatre categories –català, castellà i aragonès- és de 4.500 euros en concepte de drets d’autor

Hi col·laboren el Museu de la Vida Rural i Editorial Barcino, que publicarà l’obra guanyadora Estudis sobre patrimoni existencial a la Catalunya rural

La iniciativa forma part de les jornades culturals que es desenvolupen aquesta setmana al Matarranya, la Terra Alta i Morella



Els guanyadors dels Premis Llibreria Serret de Literatura Rural han estat Francesc Roma i Casanovas en català pel treball Estudis sobre patrimoni existencial a la Catalunya rural; Alicia Estopiñá Amela en castellà per la novel·la Bajo el mantel; i Luis Grañena i Sarah Jane Tolle per l’àlbum infantil il·lustrat The singing cat. El premi en llengua aragonesa, malauradament, s’ha hagut de declarar desert per falta de conformitat de les obres presentades amb els paràmetres del premi. El jurat del premi en castellà ha fet una menció especial, també, al treball Masias del Matarraña de Veronika Schmidt i Monique van Rossum i n’ha recomanat la seva publicació.


Els premis, que compleixen la primera edició, seran lliurats avui dissabte, 30 d’agost, a Vall-de-roures, durant un acte que tindrà lloc a les vuit del vespre a l’ajuntament d’aquesta població del Matarranya (Terol).


La proclamació els guanyadors anirà a càrrec d’Ana Santos Aramburu, directora de la Biblioteca Nacional de Espanya, el presentador de l'acte, Emilio Moreno, donarà pas al lliurament dels premis a càrrec de Carlos Boné, alcalde de Vall-de-roures, Francisco Esteve, president de la comarca del Matarranya, Carles Luz, president de la comarca de la Terra Alta, i Rhamsés Ripollés, alcalde de Morella.


Apart de l’edició futura de les obres guanyadores, els guardonats rebran l’obra guanyadora del I Certamen d’Art 3 Territoris.




Instituïts per la llibreria Serret i destinats a promoure la creació literària relacionada amb el territori, premien obres de narrativa i en assaig en català, en aragonès i en castellà, a més d’un quart premi reservat a un àlbum il·lustrat infantil que també podrà ser escrit en anglès.

 


El premi destinat a obres en català està dotat amb 1.500 euros, aportats pel Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, en concepte d’avançament dels drets d’autor per la seva publicació dins la col·lecció Museu de la Vida Rural d’Editorial Barcino. Quant a les obres en castellà, amb una dotació també de 1.500 euros aportats per Masia de Roures SL, serà publicat per l’editorial aragonesa PRAMES.


El guardó reservat a obres escrites en aragonès, que ha quedat desert, tenia una dotació de 500 euros aportats per l'Ajuntament de Vall-de-Roures i de la publicació havia de tenir cura Gara d’Edizions.


Finalment, el millor àlbum il·lustrat infantil de temàtica rural podrà ser escrit indistintament en català, castellà o anglès. Els 1.000 euros aportats també per Caja Rural servirà com a avançament dels drets d’autor per la publicació a càrrec d’Editorial Juventud.


Els jurats dels respectius premis han valorat especialment les obres que, centrant-se en el món rural d’avui, en el seu territori, en el seu paisatge i en la seva gent, incideixin en la manera en què el món agrari conviu amb els reptes que les societats contemporànies es plantegen per al nou mil·lenni.


La Fundació Lluís Carulla col·labora en aquesta iniciativa conjunta de Catalunya i l’Aragó a través del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí i l’Editorial Barcino, juntament amb altres entitats com l’associació #3Territoris, que engloba empresaris del Matarranya, la Terra Alta i Morella, Caja Rural, Editorial Juventud, PRAMES Editorial, Gara d’Edizions i la Masia de Roures.



http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/categoria/9-premis-serret-de-literatura-rural


 

Barcelona, 30 d’agost de 2014

Article complet

Comarquesnord: La Setmana Gran de la literatura culmina amb els Premis Serret de Literatura Rural

 

La Setmana Gran de la literatura culmina amb els Premis de Narrativa Rural

comarquesnord.cat Vall-de-roures . dissabte, 30 d'agost de 2014 . 1 comentari
Etiquetes: 
 
 
20120319_publi_cnenshocontestu_125x400

El Matarranya va tancar este mes d’agost amb la commemoració de laSetmana Gran de la literatura rural. La Llibreria Serret de Vall-de-roures va fallar durant la tarde del dissabte 30 d’agost els primers premis de Narrativa Rural, un certamen al qual s’han presentat més de 40 escriptors en les seues diferents modalitats. El lliurament de premis es va fer a la Casa Consistorial de Valderrobres. Va estar presidit per la directora de la Biblioteca Nacional, Ana Santos Aramburu, que va tindre unes emotives paraules tant per la llibreria com per al seu propietari,Octavio Serret, i va valorar tant el seu paper com el territori que representa. El jurat va considerar l’obra Estudis sobre patrimoni existencial de la Catalunya rural la millor en català, escrita perFrancesc Roma. En castellà, el primer premi va ser per Bajo el mantel, d’Alicia Estopiñá i Emilio González Bou. El certamen en aragonès va quedar buit, mentre que l’il·lustrador Luis Grañena, establert al Matarranya, i Sarah Jane Tolle van ser els vencedors en la modalitat d’àlbum infantil, amb Mario, the singing cat. També hi va haver una menció especial perMasías del Matarraña, deVeronika SchmidtMonique Van Rossum.

Durant la cerimònia, conduïda per Emilio Moreno, Ana Santos Aramburu va concretar que al Matarranya “la cultura, la història i la natura s’han donat la mà per crear un meravellós lloc on viure i créixer. És molt important saber que estem en una terra rica, plena de contrastos, de frontera, on la gent es troba i sent per igual la jota que balla com la llengua que parla”. La directora de la Biblioteca Nacional també va tindre unes emotives paraules perOctavio Serret. “Gràcies per estos 30 anys, per esta incessant activitat que només un llibreter que estima la cultura, el seu ofici i la seua terra pot fer”. Una Llibreria Serret que “a més de ser un negoci, té una responsabilitat cultural molt important”. 30 anys d’història que han donat fruit a estos Premis de Narrativa Rural i la Setmana Gran de la literatura del Matarranya. Una setmana que es va obrir dimecres a Gandesa i que dijous es va traslladar fins a la capital cultural del Matarranya. Calaceit va obrir la mítica Noesis, un espai que va arribar a ser un punt de trobada cultural referent a Aragó i que va albergar taules rodones, xerrades i concerts al voltant d’esta festa literària.

Una Setmana Gran que es va traslladar aBeseit, on divendres hi va haver diferents actes culturals al llarg de la jornada. Al matí es va viure un recorregut poètic pel casc històric de la localitat, on va recitar l’obra de Desideri Lombarteper commemorar l’Any Desideri Lombarte. L’acte va visitar enclavaments emblemàtics, com Santa Anna, l’antiga Fàbrica Noguera, les muralles o l’antic castell. A la tarde, a la Font del Pas, es va procedir al lliurament dels premis de poesia. Conxita Jiménez va rebre el premi en la modalitat de català per la seua obra Terres i vent. En modalitat castellana, el premi va recaure en José Manuel Soriano i la seua obra Campo de ortigas. La Setmana Gran de la literatura es va tancar amb magnificència amb un ruta càtara per la històricaMorella, un viatge literari que va estar liderat per l’escriptor Víctor Amela.

Article complet

Comarquesnord: Una bona dosi de novel·la negra per la gran festa de la literatura rural !!

 

Una bona dosi de novel·la negra abans de la gran festa de la literatura rural

comarquesnord.cat Vall-de-roures . dilluns, 25 d'agost de 2014 . 1 comentari
Etiquetes: 
 
 
20120319_publi_cnenshocontestu_125x400

La Llibreria Serret de Vall-de-roures va organitzar dissabte el seu propiSant Jordi Negre. Una festa de la literatura en general i del gènere més fosc en particular que va reunir fins a 14 escriptors de renom a la capital del Matarranya. Una festa en tots els sentits en la que van ser presents autors de pes, com ara Sebastià BenassarXavier BorrellJosé Luis MuñozEmpar Fernández o Josep Camps, entre altres. Jornada dedicada al gènere negre i que, a la vegada, va dur una bona dosi de literatura prèvia a la gran festa de la narrativa rural que es viurà esta setmana. Un Sant Jordi Negre que va traure la novel·la el carrer, amb taules on els diversos assistents firmaven exemplars i compartiren uns minuts amb amants de la lectura. Amb el permís de l’ajuntament, que va agrair als escriptors la seua estada pel seu municipi, es va tallar el carrer i es va viure una bona festa al voltant de la literatura.

José Luis Muñozha fet de coordinador d’esta iniciativa impulsada per Llibreria Serret. En declaracions a Ràdio Matarranya va concretar que esta trobada, que ha segut a la vegada també un homenatge a Josep Forment, “va sortir d’un dinar, d’una vegada que vaig estar aquí pel trenta aniversari de la llibreria. Vam parlar de fer alguna cosa. De mirar de fer una jornada de gènere negre”. En definitiva, tot i la feina a contra-rellotge, “al final hem aconseguit vindre 14 autors de novel·la negra”. Muñoz va reconèixer que “Octavio Serret té una llibreria de referència a tota Espanya. Coneguda pels escriptors. I Vall-de-roures és un lloc amb una població molt itinerant i amb prou gent a l’estiu”. A la vegada, Muñoz va considerar que “Serret és un excel·lent prescriptor de llibres. Si hi hagués tants llibreters com ell no es notaria la crisi a este país”. La trobada va ser molt animada i va estar plena de cares conegudes.

Plomes llegides com la de Víctor del Árbol, que ha venut molts exemplars a França. OFernando Martínez Laínez, consolidat autor que ha visitat diverses ocasions este territori. “Parlem de gent de renom. I si esta experiència tira endavant, és molt provable que el pròxim any siguin més dies i puguem portar gent de tota la geografia, com Juan Madrid o Andreu Martín”, va recordar José Luis Muñoz. Un Sant Jordi especialitzat en el gènere més venut i llegit de tots. I és que la novel·la negra té un distintiu que la fa única. Es pot parlar de tot i es pot matar a tothom. Precisament, Muñoz va recordar que “la novel·la negra és una ferramenta que tenim els autors per parlar de la societat. No només del delinqüent, sinó del que hi ha darrere el delinqüent. De la trama corrupta de la nostra societat. La novel·la negra és, sobretot, social. I això és important tindre-ho en compte. És hereva de la novel·la social del segle XIX”.

Quan es parla del gènere negre, inevitablement aixequem el cap. Mirem cap a dalt, cap al nord. La novel·la negra i l’efecte Stieg Larsson han posat Suècia i els països nòrdics al més alt del gènere. Però moltes vegades ens oblidem que aquí, a la Mediterrània, i de fa dècades, també sabem matar. De mils de maneres. “Ha hagut una revifada quan han arribat els autors nòrdics”, reconeixia el mateix José Luis Muñoz. Gairebé ha estat una invasió. Escriptors que utilitzen i que parlen de crim “allà on no hi ha crim, com ara a Islàndia”, va bromejar l’autor, on “pot ser a partir d’ara sí hi haurà crim. Però aquí” el gènere negre “està molt arrelat”. Gijón va ser el pare d’estes trobades, d’esdeveniments especialitzats en la novel·la negra. Després van arribar moltes ciutats més. Com ara Vall-de-roures, que va organitzar esta trobada de gran germanor i amb autors de nivell. Una trobada que es complementa amb la setmana de narrativa rural que ara comença.

 
Més informació:  |  | 
 
Article complet

Comarquesnord: La Fundació Noesis reobre les portes coincidint amb la fallada dels premis Serret de Narrativa Rural

 

La Fundació Noesis reobre les portes coincidint amb els premis de Narrativa Rural

comarquesnord.cat Calaceit . dijous, 28 d'agost de 2014 . Deixa un comentari
Etiquetes: 
 
 
20120319_publi_cnenshocontestu_125x400

El món de la literatura viu estos dies la seua Setmana Gran al Matarranya. Coincidint amb l’entrega dels primers premis de Narrativa Rural, la Llibreria Serret de Vall-de-roures ha programat un munt d’activitats. Si ahir la cultura va marxar a les Cases Grans de Gandesa, avui l’espai escollit ha estat la capital cultural del Matarranya. Calaceitacollirà un munt d’activitats al llarg d’esta tarde. Avui reobrirà la Fundació Noesis, un entorn emblemàtic banyat per la cultura en tots els seus racons. Nascuda l’any 1983, va aportar una gran riquesa cultural a la vila, amb una activitat frenètica durant més de 12 anys. Ara, i coincidint amb la celebració d’esta festa de la Narrativa Rural, Noesis albergarà diversos actes, com ara una taula rodona d’escriptors premiats, una lectura de poemes, la presentació de l’Any Vinyoli, així com l’espectacle Estellés, de mà en mà i un sopar ibèric a Sant Antoni.

Calaceit ha estat tocat pel món de la cultura des de fa dècades. L’escriptorJosé Donoso, el poeta Ángel Crespo, el pintor Romà Vallés o l’arqueòleg Pedro Bosch són alguns dels personatges que s’han inspirat en els seus carrers empedrats. I avui, Calaceit estarà molt tocada per les arts. Octavio Serret, de la Llibreria Serret, va destacar que “abans de trobar-nos a Calaceit, primer ens concentrarem a la Llibreria amb tots els escriptors premiats en narrativa catalana de l’any passat i enguany. Tindrem el Premi Llibreter, en Antoni Vives, en una novel·la espectacular sobre Fernando Poo”. Per la tarde saltaran a Calaceit. “Avui reobrim la Fundació Noesis amb una taula rodona amb els premiats i el comissari de l’Any Vinyoli, Jordi Llavina. Una Noesis que reobre coincidint amb esta Festa de la Narrativa Rural, en previsió de fer pròximament actes en homenatge a Ángel Crespo i altres artistes.

 

Més informació:  | 

 

Article complet

Comarquesnord: Morella recorda als últims càtars de la mà de l’escriptor Víctor Amela dins dels Premis Serret de literatura rural !!

 

Morella recorda als últims càtars de la mà de l’escriptor Víctor Amela

20140831_RecorregutliterariVíctorAmela_650x
comarquesnord.cat Morella . diumenge, 31 d'agost de 2014 . Deixa un comentari
Etiquetes: 
 
 
20120319_publi_cnenshocontestu_125x400

El periodista Víctor Amela ha recorregut avui els carrers de Morella per ensenyar als veïns i visitants de Morella la història dels últims càtars i els principals escenaris de la seva penúltima novel·la, “El Càtar Imperfecte”. Aquesta activitat s’emmarca en les que està organitzant la Llibreria Serret pel seu trigèsim aniversari i dins del Festival Literari dels 3 Territoris, que és un forma més de promoció cultural del projecte “Tres territoris, una mateixa terra”. Cal recordar que la novel·la “El Càtar Imperfecte” narra la història de Guillem Belibasta i els últims càtars, que s’autodenominaven perfectes, que es van establir a Morella i les zones dels Ports, Maestrat i Matarranya, fa 700 anys. El llibre va ser un gran èxit de vendes l’any passat i va suposar una gran promoció per a Morella.

La regidora de cultura i turisme, Maria Rallo, destaca que “el recorregut literari de Víctor Amela servix per conèixer millor els racons en els que van habitar els últims càtars, les seves idees i la seva forma de vida”. A més, afegeix que “la novel·la ha tingut una doble importància per a la localitat: d’una banda, en el seu aspecte promocional, ja que un autor tan reconegut com Víctor Amela va situar a Morella com a escenari principal de la seva novel·la i, de l’altra, recuperar una passatge històric de la ciutat i permet conèixer més detalls de la nostra societat de fa set segles”. Finalment assenyala que “ja estem treballant amb diverses poblacions espanyoles i franceses per col·laborar i poder crear una ruta dels càtars, ja que és una història que té un gran interès, tal com es pot veure en El Càtar Imperfecte i l’acollida que va tindre esta novel·la”.

El recorregut ha passat per diferents racons que descriu en la seva novel·la i que van tenir tanta importància en la societat morellana de fa set segles. El passeig ha finalitzat al castell de Morella i, tot seguit, els participants que han volgut han pogut descobrir com era la gastronomia de fa set segles al restaurant del Mesón del Pastor.

Cal recordar que Víctor Amela va indagar en els Arxius de la Inquisició, que va traduir de l’original l’historiador francès Jean Duvernoy. L’escriptor els va trobar en francès i es va posar a treballar sobre ells. La inquietud de l’autor per aquesta història residia en una vivència personal i en dos objectes que l’autor va trobar en una casa que va adquirir a Forcall fa anys. Així, va descobrir un passatge històric de l’època medieval dels càtars de Morella i els Ports. Per això, els personatges de la història, els llocs, els successos, estan documentats i l’autor els ha donat un to novel·lístic que permet a qualsevol lector conèixer aquest passatge. Els objectes són una pedra esculpida amb dos coloms besant i un punyal amb una inscripció en català antic que, tot indica que va pertànyer als protagonistes de la novel·la. També es dóna la circumstància que aquesta època és rellevant per a Morella, ja que els fets que es narren ocorren entre 1314 i 1321, que és un moment en què es comença a donar la forma a l’actual Morella.

 
Més informació:  |  | 
Article complet

acn - Vilaweb.cat: La llibreria Serret de Vall-de-roures tanca el seu 30è aniversari amb la primera edició dels Premis de Literatura Rural !!


 

La llibreria Serret de Vall-de-roures tanca el seu 30è aniversari amb la primera edició dels Premis de Literatura Rural

17:4930.08.2014

Vall-de-roures (ACN).- Octavi Serret, propietari de la Llibreria Serret de Vall-de-roures (Matarranya), acaba aquest cap de setmana un any de celebració del trentè aniversari. L'acte culminant té lloc avui amb el lliurament dels Premis Serret de Literatura Rural, creats amb l'objectiu de 'reprendre una activitat literària normal i més regular' a la zona. A la tarda es fan dos debats sobre el futur del llibre en paper i dels valors del món rural. Després d'haver fet actes a Gandesa, Calaceit, Beseit i Vall-de-roures, demà es posa el punt final a la celebració amb un itinerari poètic, una taula rodona i un dinar a Morella.

  • Després de celebrar, dissabte passat, un 'Sant Jordi de novel·la negra', amb l'assistència de divuit autors del gènere que van signar exemplars dels seus llibres a Vall-de-roures, aquesta setmana Serret ha preparat la traca final del trentè aniversari de la llibreria amb activitats a la Franja, Catalunya i el País Valencià. Una programació que, ha assegurat, 'és l'excusa perquè, d'una vegada per totes, es doni a conèixer un territori' rural on 'passen coses, i passen el mes d'agost'.

    Aquest dissabte també es donaran a conèixer els guanyadors de la primera edició dels Premis Serret de Literatura Rural, que el llibreter ha qualificat de molt importants perquè 'fan falta premis literaris per reprendre una activitat literària normal i més regular' i perquè és la millor manera perquè els autors puguin acabar publicant obres. En la modalitat de literatura rural en català ha resultat guanyador Francesc Roma per 'Estudis sobre patrimoni existencial a la Catalunya rural'. En literatura rural en castellà ha guanyat Alicia Estopiñà per la novel·la 'Bajo el mantel', mentre que Luis Grañena i Sarah Jane Tolle s'han emportat el premi a millor àlbum il·lustrat infantil rural amb 'The singing cat'. El premi en llengua aragonesa, la quarta modalitat del certamen, s'ha declarat desert per falta de conformitat de les obres presentades amb els paràmetres del premi.



    Properament organitzaran un certamen infantil

    En aquest afany de difondre i promoure la literatura en català en un territori de cruïlla de cultures com el Matarranya, Serret ja ha avançat que vol tirar endavant un certamen literari infantil. 'La idea és que es faci creació literària a les escoles', posant en contacte centres rurals amb les altres escoles. El fruit podria ser un llibret recopilatori de tot el projecte educatiu, per acabar 'premiant-los amb un llibre editat com Déu mana'.
     

Article complet

1
2
3
4
5
...467>