L’Espai Volart 2 (Fundació Vila Casas), al número 22 d’Ausiàs Marc de Barcelona, acull des del 19 de gener la Mostra “Memòria 88” de Romà Vallès (Barcelona, 1923). De ben segur que molts lectors coneixen que Romà Vallès és un dels grans exponents del moviment informalista català, emergit allà pels anys cinquanta. Inexplicablement, la magnitud i qualitat de l’obra d’aquest pintor mai no ha estat prou reconeguda per les sales oficials. I com a circumstància més particular, no vull deixar d’esmentar la gran vinculació que manté Romà Vallès amb Calaceit i amb el Matarranya en general.
Ricard Planas i Glòria Bosch, historiadors i comissaris de l’exposició, han fet una acurada selecció d’obres del pintor amb la col·laboració d’Isabel Vallès. El 
visitant, mitjançant l’observació dels diferents treballs de l’artista i de les diverses tècniques artístiques —collage, dibuix, fotografia, etc.—, pot adonar-se dels camins, de la trajectòria i de las convergències y divergències des de la primerenca producció a la més recent.
A “Memòria 88” hi trobem quadres de la SÈRIE “El mundo roto” i homenatges i autoretrats (del 2011) de la SÈRIE “Heràclit”. Glòria Bosch escriu amb relació als autoretrats “Mentre observo, brollen paraules i fonen en un sol gest l’espai amb la pintura, les textures que ens permeten accedir no tan sols a la matèria sinó a la riquesa d’un món viscut”… “La absència d’una biografia escrita li provoca aquesta necessitat de plantejar determinades circumstàncies vinculades al flux de l’existència.”… “Un d’aquests autoretrats ens parla de les dones que l’han marcat i l’han fet com és, que s’integren com diferents elements de la memòria”.
Des dels seus 89 anys, Romà Vallès es qüestiona la validesa de tots els seus esforços i energies gastades: “… en el fons sóc un romàntic i em justifico, però si ho hagués invertit en negocis seria milionari…” “Encara necessito remenar pintura…” “I penso que és trist trobar-se amb gent que no té cap interès, que passa de tot, perquè a part de la matèria tenim els sentiments…”
Recordo ara amb agradívola nostàlgia la 17a Trobada Cultural del Matarranya, l’any 2007, i el seu cartell anunciador. Aquells poms de flors blaves, grogues i vermelles que el pinzell de Romà Vallès havia deixat amorosidament amb gran mestria i sentiment sobre el llenç de lli impol·lut. I també la inoblidable visita que vam fer al castell de Vall-de-roures, on el pintor ens va passejar amb il·lusió per la seua exposició “Arquitectures còsmiques”. Aquells grans quadres abstractes ens vam parlar, un matí d’agost, de la seua tècnica, de la seua motivació, del color, de la composició, de les textures… amb paraules, mai millor dit, del seu propi autor. Tot un plaer.
L’exposició a l’Espai Volart romandrà oberta al públic fins a les darreries del mes d’abril. Si teniu ocasió de visitar-la, aneu-hi a gaudir una bona estona. Paga la pena.
José Miguel Gràcia
