Josep Garriga Soler, poema per la Trobada d'autors Ebrencs al Matarranya 1 d'agost 2010
A UNA OLIVERA MIL.LENÀRIA
(Barranc de la Mina, Priorat)
Olivera mil·lenària
de soca seca i cargolada,
cansada de donar fruit
i avui de tots oblidada.
Dels teus anys de joventut
ja ningú pot recordar,
ja que trenta generacions
has vist impàvida passar.
Quantes guerres tu has vist?
Quantes tempestes has suportat?
De quants amos has set
fins arribar en aquest estat?
Del teu fruit tan generós,
quants menjars has adobat?
a quantes llànties has dat llum?
a quanta gent il·luminat?
Sota l'ombra del teu ramatge,
quanta gent hi ha dormitat?
I entre les teves branques verdes,
quants ocells hi han niuat?
Dins de la revellida soca,
plena de grossos forats,
quants pigots, quantes formigues,
quants mussols hi han criat?
Quants pinsans i caderneres,
quants pardals i quants tudons
s'han aparellat a les teves branques
refilant amb cants d'amor?
Quants hereus i pubilletes
sota teu han fet l'amor
i quants infants has vist córrer
fruit d'aquelles relacions?
Avui ja ets com una mòmia,
resseca per tots cantons,
gairebé ja sense branques,
només, a la soca, algun brot.
Els anys tampoc et perdonen;
la teva vida s'està acabant,
més de la teva soca morta,
brots tendres en naixeran.
Perquè diuen de l'olivera
que mai no mor del tot.
De la seca soca revellida,
en sortirà un nou brot.
Has donat a la humanitat
més del que cap arbre pot donar,
oli, olives i molta llenya
durant tot un miler d'anys.
De la teva soca morta
alguna arrel viva hi haurà,
que quan tu desapareguis,
nova vida en sortirà.
I la sàvia naturalesa
el brot anirà fent gran,
donant el fruit que tu un dia
vas deixar-nos de donar.
Josep Garriga Soler