Aeditors: una editorial amb caràcter
Com la pinzellada precisa i destra que provoca el primer color del naixement d'un bon quadre, pensem en un bodegó o en la llibertat guiant el poble de Delacroix. Com aquella paraula que tanca un vers immortal, pensem en les ales de gegant de l'albatros de Baudelaire. Com el crit en lluita oberta per un món més just, més racional, pensem en Marx i Engels. Com la natura intrínseca de llibertat i finestres obertes a tot plegat que cerquen els ulls de la literatura. Com un neguit de donar ales de papallona al ventall de paraules indígenes de l'Ebre. Talment una mena de calaix de sastre de calfreds de mots, de literatura, aparegué ara fa aproximadament quatre anys l'editorial Aeditors per aquestes terres de Vergés i Arbó, d'Igual i Carranza, d'arrossars i tarongers, d'oliveres i vinyes, de tractors i fàbriques, de rius i memòries de trinxeres, i ho feu amb la timidesa del bon corredor de fons, que sap que durant la cursa hi ha molts quilòmetres d'anonimat, i que la veritable feina ben feta, es veu molt més enllà del tret de sortida, ara, quan el temps ja ha fet crèixer la muntanya de títols nascuts sota l'ombra d'aqueta editorial, quan la tinta ja ha parlat amb diferents tons, temàtiques i universos, podem dir que la seva presència, el seu viatge, la gesta singular que la seva pell de papers romàntics ha assolit, és un èxit per molts motius, el principal es traduiria amb la sentència d'Antonio Machado "Todo necio confunde valor y precio", de fet, la senzillesa aparent d'aqesta editorial, aviat va ser substituida, d'una banda pel seu bon gust, de l'altra per la seva aposta per l'estol d'escriptors ebrencs que van trobar l'escalfor necessària per veure la seva obra publicada, i per sobre de tot, per fer de mare motriu de l'engranatge social d'un bon grup de lletraferits de pàtria fluvial, de pàtria ebrenca. Un altre motiu que singularitza aquesta editorial en temps que fan bona la lletra de "Golpes bajos" : "malos tiempos par la lírica", serien el fet d'haver navegat pels tempestuosos universos de la cultura sense naufragar, tot i les tempestes de crisi, tot i el marginament de la cultura a la majoria de consistoris, nedar contracorrent i arribar a bon port és una de le accions que defineixen les heroïcitats, i car, també hi ha heroïcitats culturals com és el cas d'aquesta editorial.
De fet Àlex Ferrer ha estat per sobre de tot un crit antònim del de Munch, un crit pacient, calmat, bonhomiós i per sobre de tot artístic, perquè l'artista, l'esperit d'artista que du com a segona pell l'editor ha estat la mare dels ous de la revolta intrahistòrica o intraliterària que han sofert les lletres ebrenques des de l'aparició d'aqueta editorial a les llibreries dels Països Catalans, perquè és veritat, no tots serem Arbó, o Vergés, o Moncada... però d'alguna manera, la Itaca ebrenca, aquella que abracen els autors esmentats amb anterioritat, necessita més viatgers ,folls per llegir o per generar lletres, i aeditors ha donat rems per a viatjar per les aigües de l'Ebre a una bona gernació de noms, viatjar vol dir tan llegir com escriure amb el sentit més apassionat del dos verbs, perquè tot i que molts no arribin a Ítaca, el viatge és meravellós, i tal vegada, aquesta sigui una de les grans fites assolides per l'editorial "Aeditors", fer un quadre molt més gran de la panoràmica literària, tant ebrenca, com catalana, com universal i facilitar que les paraules com vaixells que van amunt i avall de la terra de les meravelles que és la literatura, emplenin d'ofertes vàries, originals i arriscades les estanteries de les llibreries .
El romanticsme que ens ha dut aquesta editorial amb els braços oberts, ha estat un impuls generós i ultraencoratjador, per afrontar com a societat cultural els temps que vénen, per afrontar com a esperits culturals les màquines que remenen les cireres de la contemporaneïtat, per dir, que dir des de la paraula ben trenada encara és possible amb l'arma carregada de futur de Celaya o amb la tinta carregada de bons propòsits i bon paladar social i artístic d'Aeditors.
Aeditors és una editorial que mereix el reconeixement que fins a dia d'avui està tenint i que continui i que s'enxampli per a bé de la salut literària i cultural de tots plegats.
Albert Guiu.