AIGUA DE SÈQUIA,





olor verd d’arròs.
El sol escampa mandrós els fils últims
d’aquest dia tan nostre,
mentre la plana, generosa,
il·lumina el teus ulls.
I així viatjo al costat correcte
que m’ha donat la vida,
a l’espill de l’aigua mansa d’un riu
que humana sura entre eucaliptus.
Voldria aprendre a llegir el blanc llenguatge dels núvols,
i entendre el seu missatge
i preparar l’equipatge, si cal;
maletes plenes de tendresa.
Mentre, aliè al trenar indecís del destí,
suro a recer dels teus braços.

Jesús Mª Tibau


Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.