APÒCRIF




 


APÒCRIF

 

Benaurats els qui es perdonen i obliden.

Benaurats els qui no esperen justícies - ni poètiques- dels atzars.

Benaurats els qui defugen sentències planes cercant matisos.

Benaurats els qui amb displicent elegància deixen passar

tots els trens de mercaderies.

Benaurats els qui han copsat la humilitat lluminosa

de saber-se un fràgil signe d’aigua.

Benaurats els qui detecten les costures premeditades

en les veritats i els costums.

Benaurats els qui troben una nova adherència cada dia

a la pell de la curiositat.

Benaurats el qui encara es desconcerten

davant l’eterna brutalitat dels mesquins.

Benaurats els qui renten les nafres

en la terrissa freda de Voltaire

i en l’aigua d’herbes de Simone Weil sense ennuegar-se.

Benaurats els qui copsen una llima esmolada en uns versos

per erosionar els barrots artificials.

Benaurats els qui lliguen curt l’hedonisme de masses

i els suborns del paradís.

Benaurats els qui esperen carícies sense codis ni càlculs d’acer.

Benaurats els qui veuen més enllà de la tibada mil·lenària

de defensar a qualsevol preu la tribu immediata.

Benaurades les motllures d’escuma

que em saluden les ganes d’escriure salms esquerdats

i partitures per a quan la veu ja no puga defensar-se.

 

Josep Igual

 


Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.