ASJA, una dona amb un home savi





 

Una novel·la sempre ens parlarà de ficció, però hi ha novel·les de tema històric que et faràn viure la història com si hi fossis; és el cas de l' obra més recentment publicada de la Roser Amills, escriptora balear que ja ens ha proporcionat altres temes exitosos, i en aquest, dedicat a la vida de la directora de teatre bàltica Asja Lacis pel que fa a la seva relació sentimental amb el filòsof  alemany Walter Benjamin, de ben segut que pot satisfer les expectatives de molts lectors...

El texte editat per Comanegra, en castellà -de poc més de trescentes pagines, amb tipus serifa moderns de mida estandar, no com a la contraportada i les solapes on els textes són de tipus de pal sec i de color roig...-, està publicat en paper reciclat, cosa que diu molt de l' editorial, així com també l'avís inclós a la pàgina de crèdits, que aclareix als lectors sobre les caracteristiques de la imatge de portada, una foto de la protagonista Asja Lacis. Cal dir qué, la Roser Amills si es de les escriptores que inclou una mena de pròleg a l'inici, en forma de capítol introductori, a banda de, vers el final, un epíleg enunciat tal qual: Epíleg, seguit d' un apartat on indica les raons que la varen dur a empendre aquest relat -més o menys com el seu ex-company Victor Amela, que també inclou epílegs i justificacions al final en les seves novel·les d'ambient històric, però no pròleg o similar...-, i a més a més, un apèndix amb les dades cronològiques dels fets històrics que ella ha novel·lat.

Dit aixó, passo a fer-ne una breu ressenya: la obra està estructurada fent de la biografia de W.Benjamin el fil conductor, i sembla que en tres parts en comptes de en els set capítols, vuit si comptem l'epíleg, de que consta; estes tres parts ben diferenciades, al meu parer són:


  1. Un capítol inicial: “alló que hi havia d'ella que havia sigut ell” -la traducció és meva- a manera de pròleg, que ens introdueix en el tema a partir de la visita d'Asja als seus amics del Berlin del 1955,

  2. Cinc capítols en els que el relat es desenvolupa partint de la rememoració que es fa l'Asja de la relació amb Walter Benjamin, amb incisos en i d'altres punts de vista, durant el seu llarg viatge de tornada, en tren, des del Berlin comunista al Moscú estalinista, i

  3. Un darrer capítol que és com la continuació de la recopilació de records sobre W. B. per part d'A.L., després d'arribar a Moscú i a Riga, a través de converses telefòniques i cartes dels amics comuns més íntims.

L'Epíleg és doncs on es recullen els darrers mesos anteriors a l'episodi de la tràgica mort de W.Benjamin -noticia que Bertold Brecht li havia donat a Asja, en el capitol inicial i que és la causa que deslloriga tota l'acció de la novel·la- tant a través de comunicacions dels amics amb ella, com pels seus mateixos records. També un relat més biogràfic sobre Asja L., el de la seva detenció per part de la policia sovietica al 1937, i el seu internament en un gulag, i el del seu alliberament al cap de deu anys, així com part de la seva vida posterior, on enganxa amb la narració introductòria situada al 1955, i altres detalls, com la seva relació amb Bernhard Reich com a company i amb qui finalment es va casar, fins la seva mort, molts anys després, al 1979; es a dir, que d'una biografia d'A.L. fòra del relat de la seva relació amb W.B. només hi ha part d'este epíleg...

Sorprén la passió amb que la Roser Amills relata els diversos moments àlgids o crucials de la relació de parella entre els protagonistes W.B. i A.L., i  l' atenció amb que retrata als diversos personatges secundaris com Bertold Bretch, Gersom Scholem, Bernard Reich, Dora la esposa de W.B., àdhuc als mateixos Benjamin i Asja, perqué ha estudiat a fons l'época, els ambients i la obra filosòfica i literària, o la ideològica, d'ambdós, com ens explica a l'apartat final: “razones para esta novela”.

És molt interessant, i és lo que fa el relat intens i molt amé, que estigui composat de múltiples moments de la vida d'ambdós protagonistes, interrelacionant els records a través de moments variats de la història, aleatòriament, interseccionant i espigolant moltes vegades en els novel·lats records d'Asja, que salta d'unes dates i rememoracions a altres, a mida que narra els diversos pasos de la relació, des de la coneixença inicial, passant pels episodis més àlgids i passionals, fins al període gairebé sadomasoquista que els fa allunyar-se... Ens assabenta, doncs, així de la gaubança en l'amor, tant com el patiment en les separacions o per divergències, ideològiques sovint -Asja, gairebé fins als anys seixanta, va ser una estalinista convençuda i militant, en canvi W.B. es va interessar pel marxisme però es declarava només materialista diàlectic, tot i fer-li costat a ella en la seva tasca de crear un teatre obrer per a infants, nois i noies victimes de les guerres...- o per la situació conjugal, econòmica i professional de W.B. - de qui també explica detalls de la seva relació amb la que va ser la seva esposa Dora Pollack amb qui va tenir un fill, Stephan, i de la qual finalment es va divorciar-, o bé de les reconciliacions passionals incialment i més madures posteriorment, així com les dures separacions per les distàncies crítiques que ella li marcà o per la negativa subsegüent, per part d'ella, a matrimoniarse, partidaria com era de l'amor lliure...

Al llarg del relat va fent aparèixer tots de personatges dels diversos moments de la vida dels protagonistes com, de la infància alemana, els pares Emil B. i Dora Schönflein, jueus acomodats, o l'amic Fritz Heinle; o la infància letona d'ella i la seva primera juventut quan es casa amb Juljs Lacis del que es divorcia a l'any després de tenir una filla: Daga; o el periode de la juventut d'ambdós, tant del que passa abans de la trobada inicial, es a dir el periode conegut com de la República de Weimar (1914-1933) quan ell es casa, i coneix a Rainer Ma Rilke, a Gershom Scholem, a Ernst Bloch, a Theodor Adorno, a S.Krakauer, i ella a Vladimir Maiakovski, a Meyerhold i a Bernard Reich; com en el de la relació amorosa i els periodes de convivència, on W.B. coneix a Franz Hessel, a Jean Selz, a Berthold Brecht, i després a Georg Lukacs, Hannah Arendt, Herman Hesse, que va del 1925 al 1936, -al 1937 Asja es deportada al gulag del Kazajistan- temps on apareixeren les inseguretats, i també les violències i primers horrors produits per la pujada al poder a Alemanya dels nazis,  amb la fugida a París, on es relaciona amb Max Horkheimer, Kurt Weil i Georges Bataille i fins el dramàtic desenllaç de la vida de W.Benjamin, qui víctima de la persecució de la Gestapo, al creuar la frontera en l' Espanya franquista, a Portbou, mor, suposadament suicidant-se, tal com explica Roser Amills en boca de Bertold Brech i de la mateixa Asja, continuant la narració amb la vida posterior de la protagonista quan encara no sap la trista noticia, i la d'anys després, explicant, als amics comuns, els remordiments pel tracte fred, distanciador i fins amantissimament cruel d'ella vers W.B., que tall vegada varen influir en la seva desaparició; i de com, per tal de ser lliberada del gulag i defugir la vigilancia de la policia sovietica, va callar a contracor la reivindicació de la figura del seu amant Walter_Benjamin, lo qual li permeté viure, els darrers anys, en tranqulitat personal amb la filla del seu primer matrimoni i amb Reich, i professional com a directora de teatres i altres càrrecs en el Partit Comunista de la antiga U.R.S.S.


Una novel·la que, en mots de l'autora “recupera la figura d'Asja Lacis, una dona desconeguda pel gran públic, el potencial de la qual es va voler negar i el seu talent/.../reduir a mer/..../epígraf en la vida d'un home savi.”, però que, si no fos pels temes de fons i pel saber fer de la Roser Amills, hom podria titllar de novela rosa, i les ments burgeses “benpensants” de vodevil de categoria...; i, en canvi, mereixeria una adaptació per a un guionatge de cinema o de serie televisiva, tal com n'hi ha altres, de moda i amb menys mèrits, a les que les cadenes de les “teles” d'arreu ens tenen (mal)acostumats.



Jos Dri Nir

Vallderoures/Valderobres 2017



Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.