n relat èpic sobre l'experiència d'un soldat català a la Batalla de l'Ebre s'ha endut enguany el premi més ben dotat dels guardons literaris Ciutat de Tarragona. L'obra Els cavalls a la casa de les roses surant, de l'autor de Falset Joan Giné-Masdeu, ha estat l'escollida com a mereixedora del XX Premi Pin i Soler de Novel·la, que es va entregar ahir a la nit durant una gala al Teatre Metropol. Giné-Masdeu, que abandonava amb aquest projecte per primer cop el gènere líric, encapçala així un cartell de premis amb un ple gairebé absolut de noms originaris de la demarcació tarragonina, amb l'única excepció del Rovira i Virgili de dietaris. L'escriptor ha volgut plasmar els efectes «devastadors» de la Guerra Civil Espanyola amb una estructura homèrica.
Els cavalls a la casa de les roses surant, que serà publicada per editorial Columna, ha estat l'obra escollida com a vintè premi Pin i Soler, dotat amb 21.000 euros. El seu autor és el falsetà Joan Giné-Masdeu, autor de diferents llibres de poesia i que actualment exerceix com a director de l'IES Martí i Franquès de Tarragona, on també és professor de llengua i literatura catalanes. La seva primera novel·la està plantejada com un «poema èpic» que beu, sobretot, de la influència clàssica de l'autor grec Homer, però que centra l'acció en un conflicte molt més recent: la Guerra Civil Espanyola. En concret, l'acció de la primera part de la novel·la es desenvolupa en la Batalla de l'Ebre, tant durant l'enfrontament al sud de Catalunya com en la seva preparació des del Falset natal de l'autor. «El protagonista és un heroi que arriba a la guerra carregat d'ideals», va explicar ahir Giné-Masdeu, que ha dotat la primera part de la història d'un estil «fresc i àgil» que anirà evolucionant també amb la pròpia caiguda anímica del personatge. «Després de la derrota, el protagonista inicia el seu retorn a una Ítaca que fins i tot ell dubta que existeixi», va detallar l'escriptor guardonat. En aquest llarg camí de tornada a la comarca natal, Osona, la novel·la s'endinsa també en «l'ofensiva final feixista». Paral·lelament, l'autor també retrata el procés de «deshumanització» que viu el personatge principal, que, tot i ser fictici, també reflecteix l'experiència real del comandant del batalló Lincoln.
Canvi de gènere
Giné-Masdeu és considerat un dels poetes de la Generació dels 70, sorgida arran de la reviscolada del postsimbolisme. La seva obra lírica inclou les obres Poemes setantànics, A frec de capitell i Quadern de geografia, a més de diversos poemes recollits en antologies o altres publicacions. «Abans havia escrit alguna cosa en prosa, però la tenia amagada, i ara vaig sentir la necessitat del joglar, de sortir del palau i explicar una història al carrer», va dir en referència al canvi de gènere fet amb aquesta obra.
