XXI Premi de Novel.la Josep Saperas i Martí.
Baltasar Casanova situa el relat en els foscos anys 40 de postguerra, entre La Cava –que representa la natura més humana i innocent- i Tortosa -el poder de la ciutat, on resideix el representant de l’amo, que humilia els jornalers del camp-. La clara i neta llum deltaica, pròpia de la simplicitat i alhora de la riquesa natural en el seu estat més pur i precari, pren vida en una barraca enmig del fang més límpid i la puresa d’una terra sotmesa a la jerarquia, representada pel gran amo a Barcelona estant –molt llunyà- i el seu representant a la ciutat de Tortosa d’aquells anys.
L’autor d’aquesta novel·la, anàrquic com és ell, amb un llenguatge –clar, precís i metafòric- fora dels cànons establerts per la norma, a l’estil deltaic, encarna, d’una banda, l’Àngel Guimerà que enfrontava, amb els seus personatges, la natura amb el poder jeràrquic, representat des de la ciutat. D’altra banda, em recorda –amb molta sensibilitat- Sebastià Juan Arbó, per la temàtica i el paisatge, pel desenvolupament en un espai deltaic desemparat amb un desencadenant tràgic; amb la perfecta simbologia de “les palometes”, que marquen els diferents estats d’ànim i la diversitat de les situacions, a vegades, monòtones, altres, canviants en tota l’obra. I, molt lligat a Arbó, hi aprecio tant les pinzellades “russistes” de F. Dostoievski quant al tractament psicològic dels personatges, com el mateix determinisme d’Émile Zola.
En fi, una novel·la realment ebrenca pel tractament lingüístic que dóna vida tant als personatges com al propi espai; tan completa com digna de merèixer el XXI Premi Nacional de Novel·la Josep Saperas i Martí, convocat per Òmnium Cultural Vallès Oriental.
Pep Carcellé
Biografia.
Baltasar Casanovas Giner va nàixer a la Cava el 1949.
Ha publicat Des de les Quatre carreteres (1996), ... Històries
Del Delta (1998), 1949-1999 Hº de la parròquia de la Cava
(1999), Cercle en aigües tranquil·les (2001) i el Darrer llaüt
Del Delta (2004) i les col·lectives Arbreda ebrenca (2010) i
Un riu de crims (2011).
Amb Agustí Bertomeu ha publicat Arri matxo entra fora
(2002) i Vocabulari de boca (2003).
Finalista del Josep Cid i Mulet 1990 (I Pandora destapà la
caixa), guanyador del Terra de Fang 1998 )(La dolça història
de Cintín) del Vila de Santa Bàrbara 1999 (Cercle en aigües
tranquil·les) i del Premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental
de novel·la 2010 (Salabror de riu).
Col·labora en presa comarcal i provincial i en guions de
Programes de jazz.
Filòleg i escriptor.
Calaix d’Arcs neix per encabir entre pàgines aquelles paraules dels qui tenen quelcom a expressar, d’aquell qui es posa a escriure, obre el cor i vol compartir, explicar, somniar en veu alta, crear personatges i una nova llengua, comunicar-se amb qui no coneix fent un llarg recorregut o per llençar missatges al vent amb l’esperança de qui els rebi, en tregui l’essència més dolça.
Calaix d’Arcs, pretén assolir, com a col•lecció, que els escriptors reordenin aquells treballs que mig oblidats o inacabats puguin ser d’interès per donar-los a conèixer, i sota l’aixopluc d’un arc, en que tots ens hi sentim reforçats, obtenir el millor premi, el llibre.
A les teves mans, lector, captes l’afecte, el pensament i les passions. Tots participem d’aquest camí per connectar persones i pobles. I en aquest nou trajecte, aquest recorregut que entre tots fem, el arcs seran la seva força, el suport, la projecció, la llum, l’enllaç que uneix dos camins, l’individu que l’imagina i l’eleva.
Pont que va de qui crea a vos, i us ho agraïm lector.
March Editor