Cançó de terra, roca i aigua de l’arbre de la Pesquera
7.Trobades al Matarranya dijous, 22 de juliol de 2010 | Comentaris
Tweet
Cançó de terra, roca i aigua de l’arbre de
L’arbre i la seva bellesa.
El temple del dolmen i
les papallones de l’arbre, i de la terra.
Carrasca de
que Déu et conservi la teva
bellesa mil·lenària per sempre.
Lo meu cor
el meu pulmó i el del Matarranya,
que alimenta la meva alma.
L’ombra de la carrasca
que davall dels braços
en sento en un altre món
i que comparteixo amb tothom,
el meu tresor i la meva alegria d’aquest dia
lo meu escut és el bou i l’arbre.
Beseit, cançó de terra, roca i aigua,
cançó de la nostra font.
La garbinada, la dansa del pi i la carrasca
dansa del meu arbre.
La carrasca alma de dona viril i delicada
ombra forta i perfumada,
quan li brilla el sol, el pols i la flor.
I que al teu tronc m’abraço molt fort
que et guardin del foc
amb una bona garbinada.
Besets al meu arbre
molts besets, arbre
oh, que bell que és el meu arbre!
Articles relacionats
8 d'agost de 2010, 15.01 h
m'ha agradat molt llegir-te.
El poema és preciós i ets tu. M'agradaria molt tornar a saber de tu, amiga artista. Molt.
Si es plau, digues on puc trobar-te.
Ester, la del Penyafort, la dels pastissos merda de tia Mildret. Tu preferies la coca d'oli. Me’n recordo molt de tu.
un petó.
ecabisco@telefonica.net
Qui som
