que sonant festiva
a tothom convida
joiós a dansar
i en carrers i places,
sota el sol o els arbres,
grans, petits i joves,
es donen la mà?
La nena petita
de puntetes balla,
per junt amb els altres
poder-hi arribar,
i el vell, que les cames
ja té un xic xacroses,
salta i esbufega
per poder dansar.
Si a la mes bonica
mai falta parella,
la menys agraciada
també pot ballar,
sap que dins l’anella
no serà una estranya,
i de la mà amiga
es podrà penjar.
¿Que té la sardana
que sonant festiva
a tothom convida
joiós a dansar?
És una bandera
flamejant lleugera,
a dreta i esquerra
voltant sens parar,
és l’ensenya viva
que a tothom convida
sense preguntar-li
d’on és arribat,
tan sols li demana
que dins la sardana
es senti amb els altres
ben compenetrat
i vegi a tothora
el qui ve de fora,
que no sols de pedres
en sabem fer pans,
també sabem riure,
també som dansaires
i amb les mans obertes
a petits i grans
oferim la dansa
tots els catalans!
Mª Teresa Sanz


