Ciències refrescants: l’ou i la gallina... TIC -TAC 3






               «Qué va ser primer : l’ou o la gallina?» , és una classica pregunta que s’usa sovint per a dir que no se sap del cert la causa de quelcom, però que hom dubta si el resultat és, fefaentment, l’orígen...

Per exemple: un dels aparells -perifèrics- que acompanyen als ordinadors de sobretaula, desde gairebé els seus primers models, com els Apple o els IBM pcs, van ser lo comanament de mà o “mouse” (ratòliu, en català), estri o eina que servix per a interactuar en els continguts de la interficie gràfica d’usuari, de les pantalles. Per qué es va acabar adoptant tal nom per tal aparell? perqué estava unit a l'ordinador amb un cable? no ho creiem; per qué doncs? Pel seu petit tamany semblant al d’un ratoliu? No era, en un principi, la seva, una forma que recordés la de cap lemúrid, ni tampoc era massa petit, era cuadrat i gros...; i, doncs, aleshores? m’atrevisc a dir que tingué quelcom a veure amb les biblioteques: com que era un estri que -manipulat per la mà humana- podia donar accés a qualsevol contingut de lo programat en la màquina, a les seves «biblioteques» de codis i continguts...vaja! com un ratoliu en una biblioteca... A partir de tal idea, va eixir la denominació, i va ser aleshores quan es va dissenyar la seva forma per tal que s'assemblés a la d'un ratólí de debó.

D’altra banda, ja ho va dir Jorge Wagensberg, físic i expert museòleg -que ens ha deixat aquest 2018- al seu famós llibre: «la rebelion de las formas» sotstitulat ‘como perseverar cuando la incertidumbre aprieta’: «...no existe un solo huevo de gallina del tamaño de una estrella, ni estrellas del tamaño de un huevo. Siempre existe un límite inferior y uno superior.». És el que passa amb el següent cas: Un altre aparell, actual protagonista de les nostres vides, és el telèfon mòbil. Els primers que van sortir al mercat per allà a les darreres dècades del segle XX, eren molt gords, tenien formes cuadrades, i amb ells no podiem fer res més que telefonar i aixó encara en moltes dificultats, per mancances de cobertura, i només a les ciutats!; més ençà van eixir al mercat una gran varietat de tals aparells, i amb ells cada camí podem fer més coses: ja són com minúsculs ordinadors portàtils que ens permeten estar en contacte permanent en lo món, o en los nostres amics i familiars, en converses no solament de veu, o de texte, sinó també en videoconferencies, sense importar la distància, a través de les xarxes digitals socials, i un fotimé de coses més. Però no sempre han tingut la mateixa forma:  a partir dels anys noranta del segle anterior, llurs carcasses van ser dissenyades, per a que semblesson com petits animalons, o insectes enòrmes, cuques de llum amb closca...; aixó fins l’ aparició dels smartphones o telèfons mòbils intel.ligents, en el disseny dels quals, prima lo prims i plans que poden arribar a ser. I la dèria de dissenyar-los com a cuques i animalons, per qué i per a qué era? Pués..., segurament, en la pugna-debat social entablat entre Tecnologia i Ecoambientalisme, -per les primeres experiencies exitoses de regulació mediambiental d’algunes contaminacions que va donar credibilitat massiva a lo ecològic-, era com una manera de fer pedagogia des de la comercialitat alhora que es publicitaven les noves TIC de les telecomunicacions. Aquesta pugna entre els avenços de les noves tecnologies i la cura del medi ambient del planeta, possiblement va dur a que els programadors culturals, i los dissenyadors de carcasses dels mòbils, volguèssin dar una idea, a les multituds de consumidors, sobre els perills d’una ciència aplicada, en producció explotada per a la comercialitat i el consumisme sense control, com sembla que passa cada any a la primavera i l’estiu en la proliferació de tota mena de petites cuques o la incontrolable de los insectos....i així hom pot preguntar i preguntar-se, que van ser primer? les protestes dels ecologistes-ambientalistes o les primeres teories de la comunicació i la cibernètica? i per açó los dissenyadors van donar-los estes sugestives, i suggeridores, formes, pro dins un rang de tamanys...i clar, en estil !!

Aixó anterior ve a cuento de que no hi ou sense gallina i al revés, tabé!. Aixó és, que, sense les troballes, investigacions i avenços dels estudiosos i científics, no tindriem totes les comoditats i facilitats de que disposem actualment per a la vida; però també es pot mirar a la inversa, sense els problemes i reptes que ens imposa lo necessari per a una vida cada camí més fàcil però conscient, no haguessin eixit les gran figures de les ciències i tecnologies, que han creat escola o estil !!!...I aixó vol dixar-ho molt clar Martí Dominguez, autor de lo llibre: «Veus de Ciència: incitacions a la lectura científica», text en lo que va guanyar lo 2on Premi Internacional de Divulgació Científica ciutat de Benicarló, al 2017... En este llibre ens parla en, nogensmenys, més de cinquanta biopics o comentaris biogràfics i científics de personatges famosos de la ciència i les arts de tota mena: físics, matemàtics, químics, exploradors, astrònoms, geografs, ecòlegs, filòsofs, pintors, poetes, escriptors i etcs, on descriu breument detalls de la vida, peró sobretot de la obra i les teories de tals grans persones (citaré només alguns de los més coneguts) com Einstein, Maxwell, Hawking, Verne, Darwin, Newton, Spinoza, Asimov, Cajal, Watson, Dalí, Freud, Oparin, Galileo, Leibnitz, Humboldt, Picasso, Calvino, Gould, Feynman, Lovelock, i fins de Joan Fuster, l’escriptor valencià i pensador del valencianisme contemporani, de qui cita el seu «Bestiari» en frases com : «...i m’inquieten les bestioles supervivents dels insecticides, dels ‘animalicides’...», per a continuació explair-se citant altres autors de «bestiaris» en la història de les arts plàstiques i gràfiques, i de la literatura; així mos trobarem que, en un altre biopic, ara sobre l’Oscar Wilde, del que cita una frase com a excusa per a un article sobre «l’ herència genètica», a mig aire diu : «les portades de les dues primeres edicions de les ‘Excercitationes’ de Harvey, mostraven Zeus entronitzat i sostenint un ou a punt de descloure´s, un ou.../En l’ou apareix escrit ‘Ex Ovo Omnia’ es a dir ‘tot prové de l’ou’» . Quina conya, no? Sens dubte és un llibre que cal llegir per estar al dia de molts aspectes i detalls de vida i de les obres dels grans experimentadors, pensadors i artístes que han conformat el món contemporani.

De totes maneres, no podem finir aquest Tic-Tac 3, sense fer menció d’un llibre que per haver-se editat per tercara vegada al 2012, ens indica que és una eina utilíssima a l’hora de conèixer breument la major part de les teories que han conformat la contemporaneitat: «50 teorias científicas revolucionarias e imaginativas, en 30 segundos», on Paul Parsons com a coordinaor, ens explica -millor dit, resumeix o sintetitza- la major part de les teories científiques més destacades, per a qué, dedicant-hi, segons los autors -en són diversos per a cada àrea de coneixement- trenta segons a cadascuna, poguem entendre-les...

I me direu: aixó ha de ser un llibraco!, pues, no! És de la mida d’un manual qualsevol, i gairebé tant prim com una tablet o un telèfon mobil, i tot i així hi queben totes les àrees del Saber, que sinteticament són: el macrocosmos, el microcosmos, la població  humana, la ment i el cos, el planeta Terra, l’Univers, i el Coneixement, en Teories com : la radiació electromagnètica, la sociobiologia, els orígens del llenguatge, la psicoanàlisi, el conductisme, la genètica, l’efecte placebo, la teoria de la nebulosa solar, la deriva continental, la terra bola de neu, l’escalfament global, la hipòtesi Gaia, el Big Bang, la matèria i l’energia fosca, la inflació, el principi antrópic, els mons partal·lels, la teoria quàntica, la topologia cósmica, la teoria de la informació, la ley de moore, la memètica, la teoria del caos, i etcs... a banda de contenir uns breus glossaris de termes i una doble pagina en cada àrea, dedicada a biografiar un destacat membre.

També l’incombustible Victor Amela, ha publicat un llibre, «los inspiradores de Amela», que és un recull de minibiopics de 99 personatges de la Història de la Humanitat, dels que la major part d’ells són literats, escriptors, filòsofs, pensadors, o simplement persones que han destacat, o que han escrit algun llibre, i que diu l’han inspirat: a cada comentari biogràfic hi afegeix sis frases famoses de cada un, d’ Homer fins als nostres dies, en personatges com Buda, Lao Tsé, Jesucrist, Epicur, Omar Jayyam, Ibn Arabi, Ramon Llull, Bocaccio, Montaigne, La Rochefoucould, Diderot, Jefferson, Goethe, G.Borrow, E. Dickinson, O.Wilde, Nietzsche, Verne, Tolstoi, M.Twain, Chesterton, Frida Kahlo, Concha Espina, Borges, Aldous Huxley, Clara Campoamor, etc..

Venen a ser com els ous, en totes les proteïnes i vitamines per a qué, en futurs no llunyàns, n’eixin ments brillants!

               Ho va dir Jordi Wagensberg -la ment més brillant  de la museística científica espanyola de los darrrers temps, recentment traspassat - a la segona part de lo llibre anteriorment citat, encapçalada: «la rebelió de les formes», al capitol 10, dedicat a «la esfera»: «todos los animales empiezan su vida desde el concepto ‘huevo’, y durante cientos de millones de años, el entorno natural de los huevos fué el agua...» , per lo que com a bons animals mamífers que sóm los humans, i encara que no provinguem exclusivament i excloent d’un ou, cal que ara, a la tardor que entrarem, mos refresquem anant al bosc amb l’excusa de caçar bolets,  i, també que refresquem conixements amb la lectura o consulta d’aquestos extraordinaris llibres...


                                               Jep ll. Ro.Ma.(Valderrobres/Vallderoures, estiu 2018)

           

«La rebelión de las formas» Jorge Wagensberg, Tusquets editores, col. Metatemas, nº84, Barcelona, 2007.

«Veus de  Ciència, incitacions a la lectura científica» Martí Domínguez, il.lustrc. M.Boix, col·lec. Biblioteca La nau, minor-6, Onada edicions, Benicarló, 2017. ISBN: 978-84-17050-16-0

«50 teorías científicas, en 30 segundos» vv.aa., coord. Tom Jackson, ilustrac. Jon Raimes, ed. Art Blume, Barcelona, 2016, ISBN: 978-84-9801-972-8

«los inspiradores de Amela» Victor Amela, LaVanguardia ediciones, colec. Libros de vanguardia, Barcelona 2018.



Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.