Comarquesnord: El viatge celta pel Matarranya de Jesús Ávila Granados






El viatge celta pel Matarranya de Jesús Ávila Granados

comarquesnord.cat Fontdespatla . dissabte, 2 d'agost de 2014 . 
Etiquetes:  


El Matarranya té una riquesa patrimonial i un llegat històric immaculat. Elsibers van poblar estes terres entre el segle V i el segle I abans de Crist. I d’ells en coneixem molts detalls. Estaments socials, tradicions i festivitats, com vivien… Als termes de MassalióQueretesCalaceit i la Vall del Tormo trobem assentaments ibers i infinitat de túmuls funeraris que s’han convertit en una ruta imprescindible per conèixer el nostre passat. Però dels celtes… Què en sabem d’ells? A través de La mitologia cèltica, el periodista i escriptor assentat a Santa Perpètua de Mogoda, Jesús Ávila Granados, ens ajuda a trobar el passat celta de la comarca del Matarranya. Un llibre reconvertit en conferència que va omplir la Setmana Cultural de Fontdespatla.

Pel que fa al contingut de la xarrada, Ávila Granados va dir que “volem transmetre als assistents l’energia que tenien en l’antiguitat pobles com els celtes, que van deixar una empremta important i bastant desconeguda en esta comarca”. El Matarranya va ser una “terra d’acollida. També va ser una terra de pas molt important entre el món interior i el món de la mar. Fontdespatla és una població que encarna perfectament este paper geogràfic”. El consolidat periodista va recordar que “el Matarranya” en l’antiguitat era un riu “navegable. Els poblats es comunicaven amb petites embarcacions. I estos pobles tenien uns coneixements importants i molt elevats que estan relacionats amb solsticisequinoccis a través dels druides, els veritables sacerdots”.

El periodista i escriptor va concretar que el Matarranya va patir “una colonització ibera important, però també celta”, amb “coneixements alts de matemàtiques i astronomia, gràcies als druides”. Ávila Granados va considerar que ibers i celtes “eren uns pobles agermanats. Però els uns amb els altres no van combatre”. Llavors, per què no trobem jaciments celtes? “Es poden trobar en muntanyes sagrades, en l’empremta de tradicions, festes, elements com ara les tradicions ocultes. La branca física de la cultura ibera està a flor de pell gràcies als poblats, les escultures i manifestacions com ara el text escrit. Però els celtes tenien proscrit el llenguatge escrit i per buscar senyals d’identitat és molt més difícil”.

Però trobarem unes arrels molt rellevants en l’astronomia i altres arts. “M’ha sorprès tot allò que està associat amb els astres i l’astrologia. Si es produïa un eclipsi, els mags ho preveien”. La cultura celta també queda reflectida en les fornícules, les cassoletes que estan gravades en pedra que transmeten propietats del més enllà. Com a exemple, Ávila Granados va recomanar fer un viatge fins al Racó de Febrer de La Freixneda, on existeix una mitja lluna pròpia del símbol del mes de febrer. Es refereix a una pedra de roca calcària que, en la seua part superior, es mostra foradada per diferents cassoletes que, segons antigues tradicions, serien una representació completa del mapa astronòmic del territori. La superposició dels elements podria servir als druides per predir eclipsis.

 


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.