Comarquesnord: Vicent Sanz: “La Font de la Salut forma part del paisatge sentimental”





 

Vicent Sanz: “La Font de la Salut forma part del paisatge sentimental”


Al llarg d’aquestes últimes setmanes, diversos autors han estat presents pel Matarranya en la presentació de llibres que organitza la Llibreria Serret de Vall-de-roures. Un dels seus últims visitants va estar Vicent Sanz (Traiguera, 1966) que ens va portar ‘La Font de la Salut’, una obra que està a cavall entre l’autobiografia i l’assaig i que parla precisament d’aquest enclavament històric, religiós i de retrobament que trobarem en el Maestrat.

Sanz va explicar que ‘La Font de la Salut’ és “un llibre que parla del lloc que es diu d’aquesta manera. I parla d’un referent històric i religiós del Maestrat, i d’alguna manera més ampliada de la Diòcesi de Tortosa”. De fet, “és un centre que històricament ha tingut una importància espiritual, i actualment té un patrimoni cultural completament rehabilitat i en funcionament que amaga vivències personals meues i de molta gent del Maestrat i el Montsià”. Sanz va recordar que “al cap de l’any s’apleguen a la Font de la Salut a celebrar una festa de vinculació religiosa i que cada poble té el seu dia”.

I és que la Font de la Salut “forma part del paisatge sentimental i és un lloc de trobada, de relació social i en el que la societat comarcal té un espai per a la festa i experimentar les sensacions positives de la vida”. L’autor va remarcar que “dins la meua experiència he escrit un llibre en el que parlo d’aquestes sensacions, de com de xicotet, de jove i més gran les he experimentades i parlo també de tot allò que des del punt de vista històric amaga la Font de la Salut”.

Vicent Sanz va reconèixer que aquest enclavament “té un passat esplendorós, un passat que acull uns quants enigmes que els historiadors pràcticament des dels anys 80 i cap a l’actualitat han anat esclarint, però que manté l’atractiu per l’enigma”. Pel que fa al llenguatge emprat, l’autor va destacar que “és un llenguatge subjectiu, un llenguatge personal” i que “és un llibre que està a cavall entre l’autobiografia i l’assaig, el que ara s’anomena no ficció o auto-ficció, on hi ha una càrrega narrativa centrada en l’autor mateix i en un llenguatge que l’he intentat fer el més assequible possible”.

Per això, i “quan parlo de records, de vivències, intento transmetre totes les sensacions que m’ha produït a mi personal, i per tant hi ha un vessant clarament poètic en aquests assajos. Després, al mateix temps, quan parlo d’aspectes més històrics, dels viatgers que han passat per la Font de la Salut, ho faig amb un llenguatge divulgatiu”, perquè ‘La Font de la Salut’ “no té pretensions històriques, sinó difusió cultural”.

 
Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.