Companys i companyes de lletres Ebrenques de "Radio caro"






Companys de lletres (8): Vicent Pellicer company-de-lletres-vicent-pellicer.pdf guia-turistica-de-les-terres-de-lebre-vicent-pellicer.jpg A Vicent Pellicer l'hem enredat de tal manera que l'hem convertit sense voler-ho en una mena de poeta oficial del Centenari de Joan Cid i Mulet. La meva dona, Araceli Aguiló, llicenciada en Filologia Catalana, sempre repeteix que els poemes de l'intel•lectual jesusenc en boca de Pellicer agafen tonalitats mítiques. Li hem fet recitar, no sé quantes vegades, el poema "La cançó de l'Ebre", un càntic vibrant que amb la seua veu realment posa la pell de gallina. Vicent Pellicer és un poeta jesusenc, que està enamorat de les salvatgines i del somriure dels esquirols, i en fa bandera tothora d'aquest fet. Companys de lletres (7): Octavi Serret Un llibreter d'una altra pasta banner-blog.jpg Octavi Serret no és un llibreter qualsevol, és una màquina de potenciar el món del llibre i un entusiasta de la literatura escrita a casa nostra. A tots els autors amteurs ebrencs ens té enamorats, perquè sabem que amb ell tenim un company fidel i un servidor autèntic de les lletres. Els companys que el coneixen saben que no exagero. La seva és una llibreria petita de Val-de-roures que té de tot, mai millor dit. Demàna-li un llibre i remourà cel i terra per a aconseguir-lo. Veure'l vendre és una autèntica delícia, per la passió que li posa. El vàrem convidar al programa "Lletres Ebrenques" per a parlar de la literatura del Matarranya. Es va mostrar més entusiasta que ningú altre amb la gran quantitat d'autors matarranyencs que estan sortint darrerament. Va parlar de Silvestre Hernández, Lluís Rajadell, Susanna Antolín, etc. També es va mostrar partidari de l'aprovació definitiva de la Llei de llengües d'Aragó, que dignificaria la llengua parlada a la Franja, el català, i al mateix temps donaria una empenta al fenomen literari en la llengua nativa. Segur! Octavi Serret fa molts anys que va creure en Internet com a mitjà de potenciació del seu negoci. Ha fet diverses apostes on line, però ens referirem a la darrera per la importància que té. Ens ha creat un fòrum literari per a ús dels autors de les comarques de l'Ebre, Matarranya i Maestrat. A més, ha parlat amb l'editorial Cossetània per tal que els contes publicats al blog ebrenc de Serret llibres puguin ser publicats en format paper aquest estiu, prèvia selecció. Una altra bona notícia, ja que ens permetrà repetir aquesta sensacional experiència que és publicar llibres de reculls de contes, com darrerament hem tingut l'oportunitat de fer amb "L'Altre Nadal" i "Estius a l'Ebre" de l'editorial Aeditors del Perelló. El llibre és la seva vida. Octavi Serret el company ideal de tot escriptor. Ell ens defensa i nosaltres l'hem de defensar igualment. Com diuen els amics Paquita Aliern i Jesús M. Tibau: Al costat d'ell et fas un tip de signar llibres. Que bonic, oi! Va per tu, Octavi. I la ploma ens fa agafar empenta/ una nova venda, un nou lector./ Sí, escrivim per crear món/ per endinsar-nos en la història somniada/ per fer del somni la realitat sincera./ I ens nodrim d'amics amb anhels comuns,/ amb força fugissera i plena,/ amb recança d'una cultura de primera. I ens donem les mans plegats/ per un futur de tots, ebrenc/ i d'eixa terra que banya el Guadalop/ vora un port que parla amb accent nostre. Companyes de lletres (4): Francesca Aliern companyes-de-lletres.pdf Francesca Aliern, novel·lista, signant llibres a la Llibreria Serret de Val-de-roures. jesus-i-francesca-llibreria-serret-04.jpg Paquita Aliern és una molt bona amiga meva, i és xertolina de peus a cap. Ella retrata el seu poble, la seva gent, el seu parlar (parlen en cançoneta), els seus costums, la seua història. Amb Paquita parlem de moltes coses, de gent que ens agrada i d'altres que no tant. Ens en riem plegats i tenim molta alegria quan ens veiem. En les darreres eleccions municipals vàrem tenir alegria compartida, malgrat que vivim en dos municipis diferents i queien dos governs (malgoverns) de signe distint. Ella ha vist com quedava derrotat el sisè de cavalleria per part dels Sioux (Paquita ja m'entén!). Paquita Aliern ha estat el gran fitxatge de Cossetània. Acaba de presentar la seua darrera obra, Camins, a Barcelona i ha estat tot un èxit, la qual cosa és complicada pels autors que provenen de vora l'Ebre. Tenim un país tan acomplexat i desestructurat! Si he de recomanar una novel·la seua, em quedo, per suposat, amb Sabó Moll (2006), la qual està condemnada a ser tot un clàssic de les lletres ebrenques. Conjuntament amb El Pont de la Solitud (2004) i l'esmentada, Camins (2007) formen una trilogia que retrata els anys 1940-50 i 60, que ha estat rebuda aclaparadorament pel públic. Les primeres novel·les de Paquita eren en castellà i tenien un to sentimental. Ella sempre tracta temes concernents amb els problemes de la vida i crea dramatisme vivent: No Llores Laura (la problemàtica de la droga), Un otoño toda una vida (la relació homosexual i lèsbica), La Canela (el transvestisme), etc. Una de les seues millors narracions és La Menestrala, altra volta en català, que ens en fa cinc cèntims d'un cèlebre personatge que bé mereixia una ficció. Sempre disposada a col·laborar en fets culturals i literaris, què seria un Sant Jordi vora l'Ebre sense l'obra pertinent que ens baixa de l'Assud riu avall. La vaig convidar a representar la Xerta literària al programa Lletres Ebrenques el passat mes d'abril, i li vaig posar La Internacional com a música de fons. Es va emocionar i va reivindicar la necessitat de recuperar el significat d'aquesta cançó en aquest món globalitzat que ens han imposat. És solidària! He realitzat diverses presentacions de l'obra de Paquita i m'he sentit sempre molt còmode al costat d'una persona senzilla i d'una literata de cap a peus. Endavant les atxes, Paquita! Companys de lletres (3): Jesús M. Tibau company-de-lletres-jesus-m%c2%aa-tibau.pdf Jesús M. Tibau és un dels grans narradors actuals dels Països Catalans. Em permeto dir-ho, no només per l'apreci personal que li tinc, sinó perquè la seva incipient carrera literària així ho corrobora. Natural de Cornudella del Montsant al Priorat, resideix a Tortosa des de fa més de 20 anys, on treballa com a funcionari municipal. Escriu contes, i malgrat que com he dit anteriorment és funcionari, sempre diu amb ironia que no aspira a "viure del cuento". Ha publicat els llibres "Tens un racó dalt del món" i "Postres de músic", a la vegada que ha participat en reculls col•lectius com "El brogit de l'Ebre" (Cossetània, 2003), L'altre Nadal (Aeditors, 2006), Estius a l'Ebre (Aeditors, 2007) i Contes coordinats (Montflorit, 2006). "Postres de músic" el va consolidar literàriament, donat que va guanyar el prestigiós premi de narrativa curta Marià Vayreda, que atorga l'ajuntament d'Olot (Garrotxa), un dels millor remunerats de la literatura catalana. Reivindico aquest recull com un dels millors publicat per un autor ebrenc, donada la seva originalitat i talla literària. Amb Contes Coordinats va tenir la possibilitat de publicar al costat dels millors narradors actuals del país, amb la qual cosa feia un pas endavant literari considerable. Vivim a la perifèria de la perifèria i als escriptors comarcals els és molt difícil fer-se un nom al rovell de l'ou de la cultura nacional. L'amic Tibau disposa d'un bloc literari molt actiu des de fa poc, "Tens un racó dalt del món". Jo mateix el vaig engrescar a tirar-lo endavant durant la xerrada sobre "La blocosfera ebrenca" que realitzàrem durant la 1 Fira literària Joan Cid i Mulet al mes de febrer. En el seu bloc publica habitualment Jocs literaris que han esdevingut molt populars. També disposa d'una pàgina web com a membre de l'Associació d'escriptors en llengua catalana. Jesús Tibau ha estat un dels fitxatges estel•lars que hem incorporat al Centenari de Joan Cid i Mulet. Ens ha ajudat moltíssim en l'organització de l'esmentada fira i en la difusió del nostre ideari. Com a coordinador del Club de Lectura de la biblioteca Marcel•lí Domingo de Tortosa s'ha encarregat d'organitzar la lectura de la novel•la "Destins" (Mèxic, 1947) de l'intel•lectual jesusenc, que tindrà lloc durant el mes de setembre. Ha estat l'escriptor que més vegades ha pres part en el programa radiofònic "Lletres Ebrenques", ja que ens va acompanyar al mes de febrer per parlar del Club de lectura, posteriorment el 2 d'abril en motiu del centenari de Cid i Mulet, i el 17 de maig en l'homenatge a Joaquim Garcia Girona, durant el qual va fer el paper del gran poeta del Maestrat i de la Renaixença valenciana en l'entrevista virtual que havia preparat l'estudiós Òscar Pérez. Entre els seus projectes de futur està l'edició d'un nou recull de contes, de la qual aquest cop se n'encarregarà l'editorial que més aposta pels autors de casa nostra, Cossetània Edicions de Valls, als dirigents de la qual només els puc dir: "Heu fet un excel•lent fitxatge". Compartim amics i projectes comuns. Estem en el mateix carro literari. Ens apreciem i col•laborem mútuament. Formem part d'un incipient entramat literari que vol fer sortir l'Ebre català en el mapa literari nacional. Ens en sortirem??? L'any passat vaig realitzar la presentació de Postres de Músics a la Fundació El Solà de la Fatarella. M'encantaria ajudar-lo en una nova presentació del futur recull, ja que la lectura dels seus contes és un plaer. Va per tu, Jesús: Narro quatre coses amb una ploma/ que sent l'ànsia creadora de món./ Visc amb lletres i amb paraules./ Estimo la vida i en creo de nova/ per viure intensament aquests jorns/ innats, de joia creativa, encenall!/ En el regust de l'anhel d'escriptor/ sorgeixen esperances eternes i vives,/ plasmen il•lusions que desperten un crit/ de lloança a la vida més vida. Companys de lletres (1): Albert Pujol company-de-lletres-albert-pujol.pdf Jesús M. Tibau, una de les veus narratives més importants de les Terres de l'Ebre en l'actualitat, ha definit Albert Pujol com a "fera". I no hi ha per a menys! Aquest jove informàtic que treballa al Consell Comarcal del Baix Ebre és president del CERE (Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre), comissari del Centenari d'Artur Bladé i Desumvila, webmestre de www.llibresebrencs.org, Director de la Fira del llibre i l'autor ebrencs, membre de l'Associació cultural Artur Bladé de Benissanet, i disposa d'un programa a Ràdio Móra d'Ebre des d'on difondre el fet literari ebrenc. Amb Albert Pujol m'uneixen infinitat d'inquietuds i una estreta amistat i col•laboració. Estem en el mateix carro, com popularment es diu a casa nostra. Ens hem recolzat mútuament en l'organització dels centenaris de Cid i Mulet i Bladé Desumvila, que estan resultant tot un èxit. Ell mateix es va encarregar, conjuntament amb Jordi Morera, del disseny del portal www.cidimulet.org i ens va assessorar en l'organització de la fira literària Joan Cid i Mulet. Participo activament en el portal dels llibres ebrencs, el qual ha servit com a plataforma ideal de difusió de tot l'entramat literari de les comarques centrals dels Països Catalans. Recentment, em va demanar que escrigués un article per a la revista "L'aufàbiga" que edita l'Associació Artur Bladé de Benissanet. He de dir que he publicat un miler d'articles en una cinquantena de publicacions, i cap havia estat tan magníficament publicat com aquest: "Benissanet un poble mític de la literatura catalana" (el text, el vaig incorporar al blog). Diumenge passat vàrem tenir un altre exemple formidable de la seva capacitat organitzativa en la IV edició de la Fira del llibre i de l'autor ebrenc de Móra d'Ebre. L'ambient que visquérem va ser veritablement inoblidable. Albert Pujol es va casar el passat mes d'octubre i se'n va anar a l'Argentina, no sé si a buscar la mare de Marco (com diu la meua filla). Va tornar, però, i carregat de piles, ja que no ha parat ni un moment des d'aleshores. S'ha convertit en una peça fonamental per al desenvolupament literari d'aquesta terra cruïlla que uneix Ebre-Maestrat-Matarranya. I en les properes tres setmanes ens queden tres actes importantíssims per a tots dos: la presentació de l'Obra Completa de Bladé a Amposta, la qual tinc l'honor de fer jo mateix; les dues conferències sobre Bladé i Cid i Mulet que es realitzaran a l'Ateneu barcelonès el dia 27 de juny; i el curs acadèmic de la URV que ha d'analitzar l'obra i personalitat dels dos grans literats ebrencs de l'exili durant els primers dies de juliol. Divendres passat va ser el convidat del programa "Lletres Ebrenques", vàrem xerrar de tantes coses comunes i hauríem pogut fer-ho durant tot el sant dia. Crec que era merescut començar aquesta nova secció del meu blog amb Albert Pujol, motor de les lletres ebrenques. Gràcies, Albert! Companyes de lletres (9): Dolors Queralt companyes-de-lletres-dolors-queralt.pdf Dolors Queralt al costat de Ferran Bel (alcalde de Tortosa) i Pere Panisello (alcalde de Jesús). Avui Dolors Queralt, regidora de cultura de l'EMD de Jesús, és molt feliç. Se sent políticament realitzada perquè era membre de la llista guanyadora a les eleccions municipals de Tortosa i a la del seu poble de Jesús (com a Entitat Municipal Descentralitzada es vota una altra papereta per separat). Des de la simpatia i apreci personal, em congratulo de la seua felicitat. Dolors és la companya de viatge ideal en aquest nodrit centenari que estem celebrant de l'intel•lectual i escriptor catalanista, Joan Cid i Mulet. Voldria afegir diversos mots al seu nom: entusiasme, treball, eficàcia, imaginació, constància. He participat en nombrosos projectes culturals, en la majoria dels quals sota condicions molt precàries. Aleshores, el que més em sorprén de treballar al costat dels companys de l'EMD de Jesús és l'eficàcia en resoldre els problemes. Després d'una reunió on has posat damunt la taula cinc temes, cal esperar la propera en la qual 4 i mig estaran solucionats. Chapeau, que diuen els francesos! A més, una cosa molt dífícil en política: sabent perfectament de quin peu calço, sent conscients que no sóc votant de la seua formació política i que tinc una ideologia molt definida, m'han donat el 100% de suport en tots els meus projectes, la qual cosa els honora més encara. Dolors Queralt és mestra de música en un col•legi de primària al barri de Ferreries de Tortosa. Casada i amb un fill, sempre va corrents d'un lloc a un altre per poder compaginar família i activitat pública. A vegades es col•lapsa i deprimeix, ja no pot més. Demà torna a la càrrega i a tirar endavant tot el que porta en ment. Al seu actiu com a regidora, hem de posar per damunt de tot el seu paper de responsable de la Banda de música Martines i Solà i de l'escola de música de Jesús. Un poble xicotet amb una empenta musical de primera línia! Exposicions de pintura, presentacions de llibres, tallers genèrics culturals, enlairen una vida cultural molt important a la població. Enguany, en motiu de la celebració de la 1 Fira del llibre "Joan Cid i Mulet" al febrer, em va sorprendre adonar-me que a part del certamen firal que coincidia amb la Fira de l'oli hi havia sis actes culturals molt remarcables. I en les properes setmanes hem de treballar plegats novament per dos actes de prestigi cultural i acadèmic: la conferència sobre Cid i Mulet a l'Ateneu barcelonès del dia 27 de juny i el curs Literatura Ebrenca de l'exili que tindrà lloc a les noves instal•lacions de l'EMD. Els de Jesús pensen. Aquesta frase potser els lectors no l'entendran, ella sí. És en record d'un polític funest per a la ciutat i per a la cultura catalana, que sortosament haurà de seure a la banqueta en aquesta legislatura. Va per tu, Dolors: El poble respira i viu, i en calma/ aïllada i sense pressa/ de matinada es desperta,/ i veu en el seu horitzó la muntanya/ i el riu que baixa per la plana/ i s'alimenta./ A les botigues i al camp/ i també ara a la fàbrica/ tothora plens de feina l'home i la dona/ fan una pinya necessària./ I el cafè proporciona/ la tertúlia i la partida de cartes/ i el tavac i la copeta/ que mai faci falta./ Mentre a casa/ les velles cosen darrera la persina,/ ajuda a passar les hores/ de la tarda i assabentades/ de tot el que passa./ I tantes altres coses/ que ens donen/ una vida laboriosa, tendra/ i de vegades massa rutinària. Companys de lletres (13): Àlex Ferrer company-de-lletres-alex-ferrer.pdf Presentació d'Estius a l'Ebre a Tortosa Àlex Ferrer és dissenyador gràfic i dirigeix l'Editorial Aeditors d'El Perelló (Baix Ebre), on resideix des de fa 10 anys. És un home de ciutat que va voler canviar d'aires i instal•lar-se en una població petita que compta amb un molí de vent com a emblema. Al Perelló hi ha hagut canvi polític recentment i Àlex, de ben segur, està satisfet d'aquest canvi que ha d'enterrar l'etern caciquisme que acompanya massa sovint alguns dels nostres pobles. La seua dona serà la nova regidora de cultura. Sempre em complau que ERC arribi a les regidories de cultures ja que el nostre país necessita de gent nacionalment forta. Aeditors és una editorial jove que ja ha fet apostes importants. Vaig entrar en contacte amb Àlex Ferrer en motiu de l'edició del recull de contes ebrencs "L'Altre Nadal" (2006), en el qual vaig publicar el meu conte "La foto de l'Arnau". L'experiència va ser positiva per la qual cosa ha tingut continuació amb "Estius a l'Ebre", que ha aplegat 21 autors de casa nostra, en el qual he publicat el conte "Deadline". Una de les apostes d'Aeditors ha estat l'edició d'un excel•lent llibre de poesia, "De la mà de la meva filla" d'Albert Guiu, un excel•lent poeta guanyador del premi Martí i Pol. També ha apostat per les traduccions de clàssics com Òscar Wilde o l'edició de contes infantils de Josepa Vilurbina o M. Cinta Moreso. Una de les propostes interessants d'Aeditors és l'edició de contes històrics, en els quals està treballant la companya Cinta Arasa. M'ha agradat col•laborar dos cops amb Àlex Ferrer i de ben segur que tindrem noves possibilitats de col•laboració. A més, s'ha de reconèixer valentia en tirar endavant un projecte editorial a les Terres de l'Ebre ja que aquest camp compta amb molts projectes fallits històricament. Amb Àlex coïncidim ideològicament i amb molts altres aspectes de la vida. S'ha convertit en un referent per als autors de casa nostra: Va per tu, Àlex: Companys de lletres (15): Paco Tafalla company-de-lletres-paco-tafalla.pdf A finals del mes de gener, Paco Tafalla, director d'Antena Caro Roquetes, em va fer dues entrevistes sobre dos temes d'actualitat: la blocosfera ebrenca i el centenari de Joan Cid i Mulet. Quan acabàrem la segona entrevista em va proposar de realitzar un programa de difusió de la feina dels literats de les nostres comarques. D'aquesta manera va sortir "Lletres Ebrenques", un programa que s'ha emès cada divendres al matí en directe i que ha donat uns fruits molt positius. Em sento molt satisfet d'haver pogut retre homenatge a tot un seguit de pobles com: Xerta, Flix, Jesús, Campredó, Benassal, Rossell, Alcalà de Xivert, Móra d'Ebre, Val-de-roures, etc. Hem homenatjat a la vegada figures cabdals per a les nostres lletres com Artur Bladé, Joan Cid o Joaquim Garcia Girona, al costat de literats actuals de la talla de Jesús M. Tibau, Francesca Aliern o Andreu Carranza. He pogut fer "el meu programa", en el qual podia incorporar tot allò que creguera oportú, sense limitacions de cap tipus. Amb Paco Tafalla he tingut una relació cordial, sabedors que fèiem un programa que només es pot emetre en una emissora pública, lluny d'audiències o reclams populars. Era una aposta personal del director per tal de dotar l'emissora d'un nou programa cultural, al costat d'alguns ja existents com "la tertúlia" d'Òmnium cultural que dirigeix el locutor i amic Conrad Duran. Ja hem acordat reemprendre les emissions al mes de setembre, en les quals tornaran nous homenatges a mites de les lletres ebrenques com Cristòfol Despuig, Pere Labèrnia o Francesc Vicent Garcia "Rector de Vallfogona", i reconeixement a autors actuals com el poeta jesusenc Vicent Pellicer. Un altre dels grans mèrits de Paco Tafalla és haver dotat una emissora petita com Antena Caro d'una pàgina web de gran qualitat. Poques emissores gaudeixen d'aquest espai a internet amb actualitzacions diàries i bona qualitat d'imatges i sons. "Lletres ebrenques" es pot escoltar posteriorment per internet i ens aporta un bon nucli d'oients. Havia de fer, doncs, aquest reconeixement merescut a un company de difusió de les lletres ebrenques. Va per tu, paco: Companys de lletres (6): Emili Bonet company-de-lletres-emili-bonet.pdf Emili Bonet és per damunt de tot un gran artista polifacètic. El vaig conèixer farà uns 6 anys quan ell assistia a les meves classes d'italià. Ja tenia més de 70 anys i encara mantenia intactes les seves ganes d'aprendre i col•laborar a enfortir l'empresa familiar. A partir d'aquesta curiosa relació professional, vàrem entaular una bona i fructífera amistat que em va permetre indagar en la seva vida artística i redactar una biografia molt sui generis, que ha vist la llum en els darrers mesos, de la qual em sento molt satisfet. De la seva faceta artística, destaco sobretot la seva obra escultòrica. Companys de lletres (5): Rafel Duran company-de-lletres-rafel-duran.pdf Amb l'ampostí Rafel Duran formem una mena de tàndem literari, que ens permet compartir totes les nostres sensacions de l'art d'escriure. ens considerem tots dos com simples afeccionats a l'escriptura, i així volem remarcar-ho. Probablement hauria d'haver estat la persona que encapçalés aquesta sèries de "Companys de lletres", però problemes amb la seva foto (no l'he poguda incorporar) ho ha anat endarrerint. Rafel Duran es va incorporar al món de les lletres rebent un guardó molt sentimental: el premi Cid i Mulet de 2005 amb el conte "El paquet". Posteriorment ha guanyat el Sant Jordi de Santa Bàrbara (Montsià) i un altre a Ulldecona. També va rebre el seu guardó poètic a la seva població de residència actual, L'Aldea (Baix Ebre). El seu darrer any literari ha estat força intens. Ha perdut la virginitat, l'anonimat volia dir (o bé ser el mateix). Va publicar un conte al recull "L'altre Nadal", novembre de 2006, amb la qual cosa en aquesta vida només li mancava plantar un arbre (probablement, encara no ho ha fet). Companys de lletres (2): Òscar Pérez company-de-lletres-oscar-perez.pdf Amb Òscar Pérez ens vàrem conèixer on line i en poc temps hem bastit una bona amistat i una fructífera col•laboració. Estima personal, sobretot. Aquesta és, sens dubte, una de les grandeses que ens aporten les noves tecnologies. Natural d'Eslida (1972) a la Plana Baixa, un poble xicotet situat en plena serra d'Espadà, va entrar en contacte amb mi mitjançant un mail després de la lectura en aquest bloc d'un article meu sobre Mn. Joaquim Garcia Girona (Benassal 1867 - Baeza 1928), un dels grans poetes valencians de la Renaixença. Val a dir que Òscar ha realitzat diversos estudis sobre l'obra de l'il•lustre poeta maestratenc, entre els quals l'edició del poema èpic "Seidia" (Saó Edicions, 2000), la gran epopeia del poble valencià. Primer que tot, em va donar la benvinguda afectuosa als estudis garciagironencs (si és que es pot dir així), la qual cosa és d'agrair en aquest món de la investigació que compta "amb alguns sectaris solts" (com diem al meu poble), que es creuen propietaris del tema que estan investigant. A partir d'aquí, tot ha estat bon feeling i ganes d'aprofundir l'amistat. Per curiositats de la vida, jo feia uns quatre anys que havia intentat infructuosament contactar amb ell, quan estava redactant el meu treball "La Renaixença del Català literari vora l'Ebre" que va rebre un accèssit al premi "Enric Bayerri" de 2005, d'història i estudis biogràfics . Emigdi Subirats
Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.