Concha

I La nit del deu d'octubre de dos mil la Concha Aguilar Bayod sopava amb el seu espòs l’Ignacio i la seva mare l’Ángela. El destí no els havia donat fills. - Demà m'aixecaré aviat i aniré a treballar a les oliveres -va dir l’Ignacio-. - Bé, però torna aviat. Recorda que el meu germà ve amb la seva família a menjar -va respondre la Concha-. - Estarà contenta, àvia, que veurà les seves dues nétes -va dir l’Ignacio a la seva sogra-. Ignacio Usón Vecino va morir l'onze d'octubre de dos mil. Ana Aguilar Martí va morir el 20 de desembre de dos mil. Ricardo Aguilar Bayod va morir el 28 d'agost de dos mil un. Ángela Bayod Ferreres va morir el cinc d'octubre de dos mil un, possiblement per no poder suportar la pena. II Concha va començar a notar com el sol escalfava el seu cos, li va semblar que tornava a la vida després d'una letargia. Es va adonar que es veia les mans a la falda. No recordava què era l'últim que havia vist. Les seves mans eren massa ossades. La pell, gairebé transparent, deixava veure les venes blavas. Va moure les mans una contra una altra, imperceptiblement. Va aixecar una mica la vista, sota els seus peus s'estenia un mantell de gespa. La intensa verdor li va produir la impressió d'haver estat veient fins llavors en diferents tons de gris. Va aixecar una mica més la cara deixant que el tebi sol l'acariciés. Va tancar els ulls, la sensació li va resultar agradable. La primera des de no sabia com. - “Concha” - Va sentir una veu que es dirigia a ella. Sembla que ens agrada el sol. Concha va girar la cara cap a la veu mentre entreobria els ulls. Va veure al seu costat una fila de persones assegudes en cadires de rodes, posades al sol. Al seu davant una infermera li obsequiava amb un somriure. No la reconeixia, però va fer un esforç per tornar-l’hi. La infermera va veure com, després de cinc anys en la residència, havia desaparegut del rostre de la Concha l'expressió que sempre va tenir: la de qui resulta derrotat en la lluita amb si mateix per no pensar en les persones que ha perdut. Al seu lloc hi havia la d'una persona que surt de les tenebres en les quals vivia, naufragada entre onades de dolor i solitud.