DAVANT LA SEPULTURA DEL NOVEL.LISTA






Renglera de xiprers polsosos, marbre obscur, potser a imitació del de Nàpols. Espectral barra obstinada, rem voluntariós, el tall net de la teva veritat ardent, sense comèdies. Sanefes de plata emplomada en els cavallons de l’hivern. Afectes capgirats, quallats en la mudesa ferrenya, avantsala de tragèdies gregues, lluites tallades d’un sol traç net, ofesos al trot d’una història transversal i emmetzinada. L’accent d’una ala rosadenca desdiu el patinatge moral d’alguns filòsofs sobre el atzars de la natura. La bellesa no necessita justificacions massives ni manaments mesquins. El salze abocat al riu monocord i irrepetible. La teva ànima no té parets, s’esfulla ja sense dolor de temps ni greuges, en cada llavor adormida entre la pàgina groguenca i el mar. Josep Igual
Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.