De Al ras (los fòssils), recull inèdit





De Al ras (los fòssils), recull inèdit
    Quan la serra circular treia flora través dels dits de mon pare,jo desmoria sense nom. M'esperaven racons de fàbrica, llardosos,amb la frescor d'afelpades estarangines,que pastaven un tast de pols. Rosacis calendaris les paretsencenien, amb rastresde mans sobre la groguencapetjada de les hores, los grumollsde serritja, que escorcollavenla pell per baix la roba. I jo no vaig voler-ho per a mi,pres de fugida i àcars,d'oliveres marcides espargint el vent.i la boira dels desastrosos. Los passos, aturats en el momentd'oblidar la ferralla d'argelagues,d'endevinar dins l'esdevenimentla llibertat cosida amb negres llagues. Ara que saps que el cel és tan feixuc,i la ceguesa dels itineraris,que la puresa folla del saüci el roser bord no canta pels diaris, observa fort, amb terra als ulls oberts:lo descloure's tan fosc de la verdescadels pins, la mar que ens va voler despertsi per al goig solament era l'esca. Hi deixaràs un cel tot brut de filsd'esperma, tremolosos, la petjadaon l'aire deixi que els voltors, subtils,surin per sobre de la volta fada.
JOAN TODÓ


Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.