Dissabte 13 de juny, fem un tastet de #vinegre en Vicent Sanz per presentar 'Maxima Discrecio el seu ÈXIT! de Negra (Saldonar Edicions)





 
'Màxima discreció', de Vicent Sanz Arnau -SALDONAR EDICIONS
 
 
Gener del 2015
224 pàgines
14 x 21 cm
Rústica amb solapes
16,50 euros
Vicent Sanz Arnau 
(Traiguera, 1966) ha escrit obres literàries de ficció i de no-ficció amb el Maestrat com a referent i paradigma d’un imaginari que té en la revisió de la memòria el camp d’acció.
Ha publicat la novel·la Partida, el llibre de narracionsCròniques perdudesi, també a Edicions Saldonar, La Font de la Salut.
Share
Tweet
Forward

Màxima discreció

Vicent Sanz Arnau

Narratives, 8

Primera novel·la Saldonar de l’any i negra, ben negra. És hivern i segur que ve molt de gust buscar un racó agradable per submergir-se en la lectura d'un llibre d’aquells que enganxen, trepidant, amb personatges que enamoren, ben caracteritzats i que et creus que són com parlen. Amb una trama ben construïda, amb intriga (qui el deu haver matat?), amb quatre trets de tant en tant per animar la cosa, amb traïcions i silencis. De tot plegat, en surt un retrat devastador, molt arran de terra, d'una època i un país.
Tots aquests ingredients els trobareu en l’última novel·la de Vicent Sanz Arnau, aquesta Màxima discreció que ara us presentem i que estem convençuts que us enamorarà.
La postguerra, la dura postguerra, amb personatges molt marcats que s’han acostumat a arrossegar una existència clandestina i que continuen lluitant perquè l’oblit no se’ls emporti. Un territori, el de les comarques del nord valencià i del sud català, molt castigat i on no se sap mai si rere una cantonada apareixerà un maquis, un falangista o un agent de la secreta.
I quin és el detonant de l’acció?: trobar el desaparegut Daniel Fabregat per fer-li firmar uns documents en què renuncia a una herència, la del seu oncle mort, ja veureu com. L’exlegionari Ramon Borrull s’hi posa de valent, i aviat s’adonarà que, com també passa a la vida, res no és el que sembla.
Si voleu, ja podeu començar a llegir Màxima discreció aquí mateix.
Ah, i us recomanem que estigueu al cas de com ha treballat Sanz els diàlegs.

“Les víctimes directes del caos només eren això: víctimes. Tots els altres, com ell mateix, no feien res més que arrapar-se a l’instint de supervivència per intentar surar”.
 

Ramon Borrull no dubta a agafar qualsevol cas, per perillós que sigui. Perquè el que vol és espolsar-se la misèria de cada dia, i això és urgent. Un mort, una herència, un assassí que s’amaga, una societat que fa pudor de peix podrit, una peixatera de passat més que tèrbol… Sort que la Legió el va espavilar i que ara ja no li fa por res: ni els falangistes ni la Guàrdia Civil ni els maquis. Té un Citroën Traction Avant i una pistola Star «sindicalista», que sol fer servir per treure’s de davant els que li fan nosa. Hi ha molts diners a guanyar i la irrefrenable atracció de l’aventura.

La història trepidant d’un detectiu que es mou, al nord valencià i el sud català, entre la mentida oficial i la clandestinitat, que treballa a tant la peça empès per la voluntat d’alliberar-se del món desfet i anodí de la postguerra. Un heroi anònim que es belluga amb la màxima discreció entre bastidors en una societat subalterna i castigada.

 
Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.