Dobles parelles, Montse Banegas, editorial Proa per Albert Guiu





 Dobles parelles, Montse Banegas, editorial Proa.
 
Novel.la de mestratge psicòlogic que trota pels ulls dels lectors amb el bicèfal cap de l'euga de Parmènides, mostrant al lector el riu de la vida de dos bessons, Mireia i Carles, tots dos maridats amb sengles parelles les cavil.lacions i sentiments dels quals, Jordi i Lauren, també són perfectament detallades per la mà mestra de la narració omniscient que atresora l'autora de la novel.la.
El viatge per la ment de Mireia i per la ment de Carles al llarg de la novel.la sembla un passeig sobre la barca de la funció poètica, per les seves certeses i incerteses, desigs i nihilismes, empaties i desafeccions humanes...
 Els coneixem racionalment i també sensitivament, ens emplenem dels seus espais, els seus delits i els seus moments, dubtem amb ells, en definitiva, som en cos i esperit on són ells.
 La "quitxotització" per un cambrer dominicà i per una jove estudiant de primer any que viuen Mireia i Carles respectivament, resulta en tots dos casos excel.lentment narrada, i tot i que, no les dues històries tenen el mateix camí, la sensació de desconeixença respecte al que inspiren, dels dos objectes del desig, dels bessons protagonistes, ens fa somriure amb una sentor a llàstima pels somnis que a voltes tenim respecte a altri, el dominicà actua com actua per pur deure de mascle i l'estudiant anglesa no dóna cap mostra de prendre cap consideració respecte al seu admirador callat.
Safates d'humanitat i les seves circumstàncies servides amb la cura d'una literatura complerta, treballada, intel.ligent i que no deixa cap botó per cosir dins el cabdell humà que ens presenta amb molt encert, interessantíssim i molt ric en matisos el personatge de la mare, literatura descriptiva igual d'exquisida en ambients sórdids que en ambients més opulents.
 Sensacions igual de ben radiografiades des del bes amb l'esperpèntic Yorik a la confusió sexual (valgui la redundància de lectura sobre el substantiu) amb l'Adonis dominicà.
L'euga de Parmènides trota amb un germà a cada destí dels seus dos caps, l'euga de Parmènides és un treball literari potent i ambiciós que assoleix molts objectius amb aquest llibre perquè du dins la seva natura literària fites complexes d'assolir tant en l'esquelet verbal de l'obra, com en la profunditat que cerca, i brillantment assoleix,  fita aquesta solsament a l'abast d'algú que sap ser psicòloga dels seus personatges, sociòloga generacional d'una forma de viure, humana per encabir tanta humanitat amb el mirall de la sensibilitat literària, fotógrafa de tota mena de matisos del dia a dia dels seus personatges, i curosa amb l'ús de les paraules.
L'aparent estat de calma del final del llibre comença a mostrar alguna escletxa, perquè el Ser humà és el riu d'Heràclit i tot està obert a noves perspectives per al trot literari de Montse Banegas, que deixa en plena infantesa una altra parella de bessons Dora i Carles.
Una intrahistòria construIda i contada amb nota, ningú quedarà indiferent a cap personatge, ni a cap detall minúscul o majúscul de les seves vivències, l'euga de Parmènides multiplica les seves múltiples mirades d'artista, i tant protagonistes com secundaris, són mentre llegim ben nostres, perquè la història com la de tota gran novel.la empatitza ràpidament amb els ulls lectors.
 
Aquesta novel.la m'ha fet cavil.lar força amb els dos excepcionals presocràtics
 
Perquè tot canvia, com deia Heràclit = el riu de la vida.
Perquè el que és, és, i el que no és, no és, com suggerí Parmènides= les emocions i sentiments humans.
 
Llibre més que recomanable.
 
Albert Guiu
 
Articles relacionats


comentaris
1 - montse banegas
6 de desembre de 2010, 20.10 h
Moltes gràcies Albert. Tens raó, som qui som i no ens en podem escapar. Aprofito per dir-te que em va agradar molt La gatera del temps, enhorabona.
Montse



5 |10 |20 |Tots
1


comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.