Dos poemes, pel Josep Igual




QUATRE ACCIONS BLANES

 

A Bartolomé Ferrando

 

1.

Decorar profusament

el racó predilecte

de la gàbia preferida.

En acabant, pensar un motiu

plausible i anticonvencional

per començar la festa.

 

2

El parpelleig,

a temps amb primera cançó

que l’atzar ens lliura fora de casa.

(alternar amb compassos a contratemps

i després provar de dibuixar l’esquema

de les ombres rogenques).

 

3

No subratllar cap quietud

durant dia i mig.

Pensar en la gràcia fluent

defugint qualsevol nom propi.

 

4

Parlar-li

a cau d’orella

a la memòria.

Fins que es desperte,

escurada i pietosa.

 

* * *

 

           

        

POESIA DIRECTA

 

                           A José Emilio Pacheco, en homenatge

 

Es desfulla la retòrica

i la vida s’obre obscenament tràgica

amb innocències metrallades

i saltamartins ensangonats.

 

Es desploma la retòrica

- coartada de la ximpleria, tan sovint-

i l’emperador que es va vestir d’esperança

trau el fusell i complau estratègies d’acer.

 

S’obren els domassos daurats

i un ram de mans desnodrides

són comptabilitzades com maniquins revellits.

 

En els carrerons sòrdids ha començat, potser,

a  bastir-se la poesia directa dels ofesos,

la insomne resposta esmolada dels descalços.

 




Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.