1.
Decorar profusament
el racó predilecte
de la gàbia preferida.
En acabant, pensar un motiu
plausible i anticonvencional
per començar la festa.
2
El parpelleig,
a temps amb primera cançó
que l’atzar ens lliura fora de casa.
(alternar amb compassos a contratemps
i després provar de dibuixar l’esquema
de les ombres rogenques).
3
No subratllar cap quietud
durant dia i mig.
Pensar en la gràcia fluent
defugint qualsevol nom propi.
4
Parlar-li
a cau d’orella
a la memòria.
Fins que es desperte,
escurada i pietosa.
* * *
POESIA DIRECTA
A José Emilio Pacheco, en homenatge
Es desfulla la retòrica
i la vida s’obre obscenament tràgica
amb innocències metrallades
i saltamartins ensangonats.
Es desploma la retòrica
- coartada de la ximpleria, tan sovint-
i l’emperador que es va vestir d’esperança
trau el fusell i complau estratègies d’acer.
S’obren els domassos daurats
i un ram de mans desnodrides
són comptabilitzades com maniquins revellits.
En els carrerons sòrdids ha començat, potser,
a bastir-se la poesia directa dels ofesos,
la insomne resposta esmolada dels descalços.


