El Castanyer Romàntic





El Castanyer Romàntic: Fede Cortes, relat per la Trobada d'autors Ebrencs al Matarranya 1 d'agost 2010


El castanyer romàntic.

 

Sóc un castanyer vell i cansat. Sóc un castanyer solitari i monumental. Sóc un castanyer silenciós i oblidat. Visc als afores del poble. Això em converteix en un amagatall apartat, però també prou fàcil de poder-hi arribar. Durant anys he estat el lloc secret de trobada de les parelles del poble. I per això sé el que ningú sap.

 

Si jo pogués parlar! Si expliqués tot el que vist vora la meva soca! Si digués noms i dates, o revelés parelles, o descobrís pràctiques, o perversions, o inclinacions secretes! No m’estranyaria que algú vingués amb la moto-serra i en fes llenya de mi. D’aquí ve el meu silenci.

 

I forma part de la meva feina. Perquè un castanyer solitari en aquestes terres de vinya i olivers no té pas valor per les castanyes que se’n poden treure sinó per l’ombra que dóna i l’aixopluc que representa. En aquest sentit, jo he complert, adquirint amb els anys unes grans dimensions que proporcionen alberg a recer de mirades indiscretes.

 

Però m’esperava més gratitud de tots aquells que una nit o altra han fet cap a l’entorn del meu tronc. Una visita romàntica al cap dels anys, quan la passió desfermada s’ha assossegat i es visita de nou el lloc on tot va començar; unes inicials gravades a la meva soca, declarant l’amor etern que va unir els seus autors; una penyora enterrada entre les meves arrels, com a símbol de la estimació secreta d’algú; una foto amagada dins el forat que tinc el tronc, que només l’estimada sabrà que és allí. No ho sé, potser sóc massa romàntic. Però que bonic hagués sigut que els enamorats lliguessin un cadenat a les meves branques i llencessin després la clau com a símbol d’amor etern, igual que diu que fan en un pont a Roma!

 

Ara, que el propietari del terreny ha posat una tanca que impedeix que ningú arribi a la meva vora, encara és més difícil que algú pugui manifestar el seu agraïment. Només em resta esperar la visita d’algun atrevit que sigui capaç de saltar per damunt la tanca i entrar en una propietat privada només per amor. Però ja en queden pocs que facin aquestes coses.

 

A la fi, els meus records sembla que es limitaran a un reguitzell de trobades furtives i voluptuoses a la meva vora; al fragor de la pràctica del sexe clandestí en la foscor; als renecs del meu propietari els dilluns, netejant el terreny de preservatius. Uns records ben buits d’amor. I no tinc res més per passar el temps en aquest lloc, solitari!

 

Sort que, en els últims mesos, algú s’atreveix a saltar la tanca i apropar-se a la meva soca. En realitat és una parella que des del primer dia que van venir als meus peus van tornant regularment, fidels l’un a l’altre. Jo diria que aquests sí que estan enamorats. Fa tanta il·lusió veure’ls que jo mateix m’he gravat un cor amb les seves inicials en la meva escorça. Ells no poden escriure. Ella és una beagle, ell un bulldog francès.

 

Fede Cortés

 
Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.