El violinista celest: El darrer poemari d'Antoni Clapés, premi Josep Maria Llompart al millor llibre de l'any.




xrtrigo | NOTES SOBRE POESIA | dimarts, 16 de març de 2010 | 12:06h


Aquest llibre d’Antoni Clapés, publicat per l’editorial Meteora, acaba de rebre el premi Josep Maria Llompart dins els premis Cavall Verd de Mallorca, un guardó que premia cada any el millor llibre de poesia en català. Per celebrar-ho, publiquem a El violinista celest la crítica d’aquest llibre apareguda a la revista Serra d’Or, i reproduïm l’excel·lent article de Bartomeu Fiol publicat al Diari de Balears...


Hi ha moments en poesia en que les alternatives es transformen en una categoria vàlida per explicar el que està passant en la literatura d’un país. Va ser el cas d’un autor com Josep Maria Sala-Valldaura dins la generació dels 70, qui ens oferia un full de ruta distint al dels seus companys d’època. Sala-Valldaura continua marcant amb les seves publicacions un camí que es manté a la vegada integrat i al marge de la poesia més oficial.

Un cas semblant és el del poeta Antoni Clapés, home d’una cultura que ratlla l’atreviment, poeta i traductor, al temps que un dels editors més innovadors de l’actual panorama. Deia Cortázar que traduir era un exercici impagable i necessari per a un autor i Clapés segueix aquesta estela oferint les seves versions poètiques d’escriptors que, sense la seva intervenció, serien aliens al nostre corpus: Brossard, Char, Bobin, Civitareale.

Ara publica un nou llibre de poemes propis a l’emergent col·lecció Mitilene de l’editorial Meteora. La influència de les arts plàstiques i de la millor poesia europea és un cop més fonamental en la seva obra, que camina cap a una nuesa essencial i al mateix temps s’omple de significats profunds i coloristes. Clapés viu als conceptes, però no es conforma en cap moment amb la seva superfície, i això crea en el lector una sorpresa continua, una sensació d’estar davant d’un discurs d’importància cabdal per construir el seu imaginari poètic. El seu “Poema – pensament en dubte / que cerca mots on habitar.” cerca també projectar-se en el lector, crear la necessitat i la curiositat per la poesia i per les formes més altes de l’art. Una manera de provocar-nos que farà forat en els bons lectors del gènere...

(Podeu llegir més...)


Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.