El falsari, Toni Orensanz, Cossetània Edicions per Albert Guiu





 

El falsari, Toni Orensanz, Cossetània Edicions
 
Toni Orensanz fa un viatge amb rodes verbals per l'excepcionalitat  de l'imaginari d'un poble i comarca, el seu Falset i el seu Priorat, i ho fa amb una agilitat envejable, canviant de tornes temàtiques, però no de ritme narratiu, que sempre és viu, enèrgic i tan simpàtic com les històries que ens conta amb una gràcia per la narració curta singular i majúscula en el sentit de saber treballar la funció poètica.
Els distints contes, amb un parell d'aforismes d'afegitó, que voregen la sentència sàvia i pràctica del tarannà i pensament rural de fa uns anys:  "- On vas Josep Maria? - On vols que vagi... A missa mecagon déu!".
 
 Els contes o narracions assoleixen la fita dificilíssima de presentar-nos el tarannà d'un botxí, la mort d'una mula, el cadàver de Durruti, l'inexistenta autenticitat de l'aiguat de Safres...i ho aconsegueixen perquè l'escriptor les ha imaginat, i d'alguna manera ens les ha fet viure, o a l'inrevés, ha aclucat els ulls i les ha viscut, i d'alguna manera ens les ha fet imaginar.
Sigui com sigui ha estat un emissor literari més que generós com a explicador d'uns fets que vénen de la tradició memorialística i com a reinventor literari dels mateixos esdevinguts sota el tinter d'Orensanz en literatura de la bona.
 
Els carrers, els jocs, els sentiments, els caràcters... tot es fa una mica nostre perquè és molt de l'autor i ho traspua amb una empatia vers la història que s'encomana al lector.
 
El botxí és el meu preferit aquell ofici tan ple de fantasmes amb grallar de corbs i aleteig de voltors, assoleix amb la literatura d'Orensanz un protagonisme literari digne del cinematogràfic que li va donar Berlanga.
La mula que tria el pitjor moment per a morir, és també un conte on l'amor pels animals, pot dur a un final més incòmode que el que assenyala la natura, i en aquesta narració, l'autor juga amb l'humor des d'un punt de vista poc convencional i per essència molt original, amb l'humor i amb tota una baula d'elements socials, econòmics i humans, que no són tan lluny dels nostres dies.
 
Originalitat complerta amb escreix la de Toni Orensanz. Fidelitat a la tradició dels fets i personatges llegendaris. Compromís amb la realitat més fugissera de totes, la que no es pot demostrar fefaentment. Tota la resta en escriptors d'aquesta mena tindrà la possibilitat de ser en un moment o altre literatura.
 
Per acabar l'altre diàleg sentenciós en forma d'aforisme del periodista de Falset:
- On vas Quimet? -A fer un mos d'aigua i un trago de pa.
Com aquest últim diàleg l'obra es una paradoxa intel.ligent entre les veritats i mentides, llegendes i mites, rumors i xafarderies històriques, certeses i incerteses, que composen la intrahistòria d'un poble, en el cas de Falset Toni Orensaz en la fa simpàtica, curiosa, amena i per sobre de tot literària.
 
Albert Guiu.
 
Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.