El fill de l’italià», darrer treball de Rafel Nadal





 

Rafel Nadal, ens sorpren, altra vegada, amb una novel·la de temàtica situada en la segona guerra mundial i en la postguerra de la espanyola, temps als que ens ha acostumat en la majoría de les seves novel·les publicades, així com també a la preferencia per personatges italians, o pels paisatges i ambients italians i gironins...

L’argumentde «el fillde l’italià», es centra en l’estada de prop d’un miler d’italians, en elsbalnearis de Caldes de Malavella, com a refugiats, a causa de l’atac i enfonsament dels vaixells que els duien, per una acciò de represalia dels nazi-alemanys, l’any 1943, i en la història d’amor que varen viure alguns d’ells amb noies locals; d’altra banda, és una narració sobre la superació de la situació social personal per medi del treball i sobre la recerca de la propia identitat, per part del protagonista principal: Mateu Torrent Pascual, que és el nom fictici de la persona real que li va donar la pauta per a desenvolupar la narració novel·lada, doncs es tracta d’un relat basat en fets reals,,,

Dit aixó, passo a fer un breu comentari sobre l’obra i la persona de Rafel Nadal. A qui el conegui, no li estranyarà el seu estil literari -que sovint ratlla amb el periodístic de comentarista de fons o d’editorialista-, donat que la seva professió és, precisament, la de periodista, que ha exercit funcions de direcció en el Periòdico de Catalunya, durant els primers anys del segle actual; precisament,durant aquell període, l’esmentat diari, va rebre diversos  premis de categoria, com el Premi Nacional de Comunicació.... Es tracta d’un autor de narracions llargues, de vocació tardana, doncs quan la seva primera novel·la, «els mandarins», va ser publicada a l’any 2011, tenia 57 anys. Però, desde que va començar, no ha parat, ja que amb la seva següent narració: «Quan erem feliços», una obra de caire memorialista sobre la postguerra espanyola a Girona, va guanyar el premi Josep Pla del 2012, per a seguir amb «Quan en deiem xampany» (2013), una altra obra de tarannà memorialista sobre la seva saga famíliar on l’acció passa entre la Xampanya francesa i Catalunya, en l’espai d’un segle i sobretot en els periodes de postguerres de la 1ª i la 2ª World War i de la Guerra Espanyola, que li va valdre el Premi a la millor obra publicada, Mª Angels Anglada,de narrativa del 2014... Després van venir «la maledicció dels Palmisano» ( 2015) traduida a 22 idiomes; i més ençà «la senyora Stendhal»(2017), ambientada a la Girona de la postguerra. Actualment treballa a la Vanguardia, i col·labora a RAC1, a TV3 i a 8TV, i, enguany, ha presentat,  este mes de juliol, a la libreria Serret, entre altres llocs, la que du per titol: «el fill de l’italià», que ha rebut el premi de les lletres catalanes Ramon Llull,2019. el més prestigiós de la literatura catalana actual...

La novel·la «el fill d l’italià», té una estructura interessant i diferent d’altres, més estàndars, doncs, esta dividida en quatreParts, com anomena Rafel Nadal als capítols: Primera Part:lafamilia catalana;Segona Part:el noi que xiulava cançons napolitanes;Tercera Part: la noia que plantava clavells de poeta; i Quarta Part: la família italiana, a més d’ una mena d’ epíleg, de sis pàgines, que titulapost escriptum; i tot  plegat, seguit una «nota de l’autor» i uns «agraïments»...

Els capitols o Parts, a la vegada estan composats per diversos apartats o sequències, que doten d’agilitat a la narració, alhora que marquen la diferència entre les diverses Parts; com en la Primera Part, on el primer apartat el titula:La primera conversa,per a tot seguit numerar els seguents, fins a XIX, en xifres romanes, més un apartat final d’aquesta 1ª part, al que també li posa enunciat en forma de texte: l’Última trobada; en les dos Parts següents, les numeracions dels apartats comencen en l’1, en xifres arabigues o d’escritura normalitzada, i es segueixen quan comença la Part successiva, així quan acaba la Segona Part ho fa en l’apartat 14, i la Tercera Part comença amb l’apartat 15 i fins al 49; Altrament, la Quarta Part recomença altra vegada en un apartat 1, fins al 4, en només 36 pagines!!! aixó en el llibre de Columna edicions, que ho ha fet amb una tipografia serifa de 14p., talment reforçant el caracter únitari de les dues parts centrals, diferenciant-les de les primera i darrera, cosa que ja fa amb els enunciats que a l’ensems els relaciona...Cal dir que estos apartats tenen durada variable i poden ser de tres o sis planes fins a de mitja pàgina.

Al llarg de les 460 pàgines de la novel·la de Columna editorial, es va desenvolupant una aproximació progressiva al coneixement de los personatges: el Mateu, el Narcís germà del Mateu, la seva mare la Joana, el Ciro Sannino mariner italià amb qui la Joana va viure un romanç, el Salva pare putatiu de Mateu, l’Ovilio amic del Ciro i mariner italià..., i tota la restant restallera de dramatis personae que hi desfilen, inclós el propi autor...; naturalment, tots duen noms ficticis a excepció de l’autor i d’algun altre personatge d’ aparició puntual, cosa que acaba aclarint al final de la novel·la...

Així doncs ens trobem davant d’una amena i directa prosa dedicada afer-nos conèixer,en la primera Part, la vida de Mateu, per medi del seu relat aconseguit per l’autor al trobar-se’l en l’enterrament de la seva mare, la Joana, protagonista del romaç amb l’italià; relat desde la seva trista  infancia a la casa més pobre i més sórdida de Caldes al raval de la Mina, passant per la seva adolescència i la superació paulatina de la pobresa familar, fruit de l’esforç i el treball constant del Mateu, fins a la seva vida adulta, quan suara en situació econòmica benestant, casat i amb dues illes, decideix esbrinar qui va ser el seu progenitor, ja que tothom sabia -era un secret a crits- que, qui li feu de pare, un boscatà de males maneres, no va ser-ho en realitat.

En la segona Part, reconstrueix la peripècia dels mariners italians supervivents de l’enfonsament del vaixell insignia de la flota de la Regia Marina italiana-el destructor cuirassat «Roma» i altres vaixells de la expedició, composta d’unes 24  naus,que havia salpat del port deLa Spezia-en el golf d’Asinara,per la Luftwaffe alemana com a venjança per l’armistici signat entre els italians i els aliats. Des de l’emotiva narració de tal fet, passant pel rescat dels supervivents pels vaixells no enfonsats, i per l’epopeia de trobar-los un port on desembarcar.los, fins la seva breu estada a lesillesBalears, als ports de Maó i de Sòller.Poques pagines desprès, al començar la tercera Part,s’endinsa en l’argument central de la novel·la, amb l’arribada del trasllat dels mariners italians a Caldes de Malavella al Gironèsi la vida de la colònia italiana instal·lada a l`Hotel-Balneario Vichy Catalan, i també al Balneario Prats,a partir d’on es desevolupa la narració del romanç entre el Ciro i la Joana, amb  moments de belles, sicologistes i breus, desscripcions, com l’escena memorable de la trobada dels dos protagonistes passejant pels camps del voltants de Caldes, i encara altres descripcions molt detallades, com les ambientals estacionals o encara les dels paisatges d’Itàlia o del Gironès, o bé retrats literaris de personatges de la novel·la, on podem compendre la tragedia de miseria, pobresa i sordidesa que envoltava a la Joana, o bé, diversos aspectes de les accions empreses pels franquistes amb la resistencia dels guerrillers antifeixistes, o sobre la marxa de retorn dels refugiats vers Itàlia...

La quarta Part, ambientada en la contemporaneitat, resum en poques pàgines, la trobada entre ambdues families, la catalana d’en Mateu que va voler anar a Itàlia, a conèixer al que considerava el seu progenitor, en Ciro i la seva família italiana; tot aixó ambientat en uns viatges que també comparteix l’autor R. Nadal que s’immergeix en la novel·la, i on es deslloriga i es desvetlla el misteri de la paternitat, i també el dels caràcters psicològicsde Mateu i de Ciro.

En el Post Scriptum, a mode d’epíleg, l’autor ens narra, molt escuetament, detalls de la seva investigació de la història real, i altres aspectes de la experiència d’enamorament durant l’ estada a Caldes de l’Ovilio, l’amic mariner de Ciro.

Sort tenim de la «nota de l’autor» i els «agraïments», on, com a coda d’aquesta obra, Rafel Nadal ens explca quins son els autèntics noms dels verdaders protagonistes de la història real...

En totes les Parts es notoria la transversalitat de l’estil narratiu en el que entrecreua, en un mateix apartat, paràgrafs -on el que diu es un personatge, per passar en el següent a dir un altre, sense que hi hagi diàleg, pròpiament- així  com la barreja d’ ambientacions i llocs...

Per tot aixó explicat anteriorment, i per altres raons impossibles d’explicitar aquí sobretot per l’espai i el context, ens trobem amb una narració noveladamolt ben construida, de lectura fàcil -en un català oriental central molt planer i col·loquial-que la fan molt amenai molt entretinguda a banda de l’indubtable interès del seu guionatge...Per aixó, segurament entre altres raons, a RafelNadalli han atorgat el Ramon Llull d’enguany.

Certament, una lectura molt recomanable!

Jos Dri Nir (Vall-de-roures, juliol 2019)


Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.