EL PERIODICO DE CATALUNYA: 28/2/09: Article d'Arturo San Agustín: 'Ebre'






Foto: AGUSTÍ CARBONELL 28/2/2009 Edición Impresa EL PIANISTA DEL MAJESTIC Article d'Arturo San Agustín: 'Ebre' ARTURO San Agustín Ahir, una dolça col.lega italiana, que és a Barcelona preparant un treball sobre llibres i rius, em va preguntar pels llibreters i jo li vaig parlar del meu molt estimat Octavi Serret, a qui no fa gaire li acaben de concedir el premi La Franja. Per això li vaig parlar d'Octavi. I perquè és molt més que un llibreter premiat justament. Octavi és un apassionat de la seva especialitat, que és la cultura i, en aquests temps fràgils, miserables, els verdaders apassionats són més necessaris que mai. Cap escriptor que coneix Octavi i l'ha vist actuar a la seva llibreria l'oblida. Que l'hi preguntin a Jordi Mercader o a Ignacio Vidal-Folch, que el van conèixer al seu poble, Valderrobres. O Vall-de-roures. Perquè encara que aquelles terres de la Franja són aragoneses s'hi parla català. L'Octavi, llibreter i activista cultural del Matarranya, de l'Ebre i de la Franja, ve poc per Barcelona perquè la seva especialitat són els llibres, els escriptors, la seva terra, la seva gent i el seu riu, que és l'Ebre, il.lustre desconegut per a molts catalans, que potser només sabem que desemboca a Tortosa. Perquè anem coneixent o, més ben dit, perquè anem descobrint el pare Ebre, l'Octavi, sempre actiu, sempre guerrer bo, va editar un llibre escrit per 30 autors de les Terres de l'Ebre, des de Jesús M. Tibau fins a Neus Pallarès. El llibre, titulat El riu que parla, ens explica històries de barques, barquers, veremes, avis, néts, ponts, capvespres, absències, balls i aquells trets de la guerra nostra, que encara ressonen, perquè si hi ha algun riu que sap què és una guerra i encara no ho ha oblidat, aquest riu és l'Ebre. Sé que algunes persones, quan creuen, quan intueixen, que els queda poc temps de vida, van fins al seu riu, fins a l'Ebre, i se n'acomiaden. I em segueixen arribant males notícies sobre la salut del riu. Perquè a l'anomenat musclo zebrat, a l'invasor, que ja està acabant amb els musclos autòctons, al cranc americà i al descomunal silur, ara s'hi està afegegint el dojo, peix asiàtic que pot acabar amb la rabosa de riu i el gatet. Pobre Ebre. Felicitats, Octavi.
Articles relacionats


comentaris
2 - octavio;
28 de febrer de 2009, 23.52 h
Gracies a tu, Arturo, persones com tu fan que la literatura de les Terres de l'ebre es conegue per tot arreu...gracies de tot cor Arturo.

1 - Dolors;
2 de març de 2009, 08.34 h
Enhorabona per la presència al Periòdic .Crec d'altra banda que està més que merescuda.Continua treballant de la manera que ho estàs fent.La teva empenta ens dóna ànims i ganes de treballar a tots.
Continua endavant.



5 |10 |20 |Tots
1


comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.