El Sud de nou revisitat de Xavier Garcia - 2º Premi Serret Terra de Cruïlla





 
 

La Llibreria Serret de Vall-de-roures, aquest petit empori cultural en mig d'una zona bastant desabastida, fins no fa tant, pel que feia a llibres i cultura àmpliament, per medi de l'Octavi, el seu propietari i factotum, gestor i director, va decidir organitzar un premi de literatura relacionada en lo territori i la  ruralia, i s'en va sortir -com en tantes altres empreses, que ha endegat i tutelat- recolzat pel Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla; així ens trobem que, ara, fa ben poc, han sortit publicats, calentons encara, els dos libres corresponents als dos primers premiats en el I i II Premi Serret Terra de Cruïlla, al 2015 i al 2016. Pel que fa al segon, el dictamen del jurat, va ser per a una persona molt activa culturalment i ecològicament en les Terres de l'Ebre: Xavier Garcia, amb la seva obra: “el sud de nou revisitat”, editat i publicat per Cossetània edicions, ara, al 2017.


Sobre este llibre cal dir que no és una novel·la, sinó una mena d'assaig transversal que es basa en els records i les relacions de l'autor -i també les interrelacions- en múltiples persones de les comarques que estàn al “Sud” de Catalunya, ja siguin les que llinden amb l'Ebre, com la Ribera o les que són, com diu ell, de “secà”, com la Terra Alta, a banda de tota una bona colla de referents a variades contrades, comarques, entorns, i a personatges i personalitats més destacades de la Geografia, la Ecologia, la Història, la Política, El Sindicalisme, els Moviments Socials de base, la Literatura i altres Arts, en definitiva de la intel·lectualitat lligada al medi rural i a la terra dels territoris abans esmentats de manera localista i específica, però també de Catalunya, àmpliament, d'una manera generalista...

Es tracta d'un llibre dens -poblat de cites i referencies constants a personalitats de la Cultura Catalana i, sobretot en la primera part, a les de la Ribera d'Ebre-, que l'autor focalitza desde les lluites proambientals de tota mena que es varen desenvolupar en la contrada des dels anys setanta del segle anterior, fins a les preocupacions sobre l'esdevenir i els futurs d'unes zones sotmeses a forta pressió ambiental ( instal·lació de centrals nuclears, projectes de massificació de camps eòlics, projectes de construcció d'un cementiri de residus nuclears, i altres de derivació de l'aigua del riu Ebre, i encara altres), que X.Garcia va viure i experienciar, en primer pla...També desglossa amb fruició, en diversos moments, al llarg de la narració memorialistica, el pas del temps i los canvis suportats, patits o ben passats, aixíns com apassionades descripcions de paisatges i gents, bastant a la manera del molt reconegut escriptor empordanés Josep Pla, amb els consabuts: amics, coneguts i saludats, com bé reconix el mateix Garcia...

L'obra està distribuida en dues parts; després d'un pròleg, una presentació i una mena d'introduccció, en la primera part hi exposa els itineraris i records d'Ascó, Vinebre, Ribaroja, Flix, Mora d'Ebre i la Nova, Tivissa, Benissanet, Miravet i Rasquera, en altres de menor entitat encara que alguns en un major espai dedicat per l'autor. Inicia la narració amb una diatriba al conegut arquitecte Oriol Bohigas -arràn d'una frase que aquest va pronunciar i que X.Garcia descontextualitza i en fa un live motiv del llibre-, per a oposar la ruralia a la urbanitat, la classe social dels petits explotadors agraris i els seus convilatans dels petits pobles rurals a la classe dels urbanites, “veritables neuròtitzats”, com diu ell tot capgirant la frase d'O.Bohigas. I dic aixó intentant ser lo més ecuànim possible, perqué, tot i la valua humana i de persona entregada a la lluita ecologista i als problemes de la vida rural de les comarques sudenques catalanes que ens explica al llarg del texte, no deixa esperança a una mena d'entesa entre les parts, que ell posa en litigi, fins als darrers capitols de la segona part, tot i alguna concessió “magnànima” per part de qui havia viscut l'Ebre, en la seua infància i jovenesa, abans de la contaminació i sobreexplotació, a : “el personal -satisfet, resignat i mes o menys ben pagat- /que/va fent la vida, com tothom, per bé que els qui encara viuen de la terra no poden més que lamentar els perjudicis/.../ radioactius que surten de la caldera nuclear” en mots seus, com si aquels foren los culpables principals...

Cal dir, però, que fustiga a les oligarquies capitalistes de lo cotarro nuclear i altres d'entorns similars, però primer, deixa clares les seues preferències polítiques, en ensalçar a figures i persones de diverses formacions d'esquerres, i fins esquerranoses, no estant-se de criticar amb duresa, i fins menyspreu, al socialisme no comunista ni independentista separatista, i aixó si, tot fent la gara-gara als capellans, de qualsevol signe- ja els “progres” de la transició o els “beatífics” anteriors i posteriors-, tant com a diversos personatges del nacionalisme de CiU -amb alguna crítica, alleugida, a alguns atres de la mateixa corda-, i no s'està de citar a l'ensems a gent de caire independent de la Unió de Pagesos, abans que a militants del socialisme sindicalista de la mateixa UdP, així com també mostra la seva destresa en retratar la vida social, quotidiana i tranquila, o no, dels vilatans de vida riberenca i bucòlica d'abans, àdhuc de la Guerra del 36, de tant infausta memòria, de la que també ens relata algúns detalls en la vida dels seus amics.

Tot aixó no ens ha de sorprendre o d'estranyar, és quelcom normal, ja que qui fa el pròleg és ni més ni menys que Santiago Vilanova, periodista, destacat dirigent de la formació política Alternativa Verda i actiu defensor d'una República Catalana.

En la segona part, es quan delecta més de tota la narració anterior, ja que planteja preguntes i posa qüestions, així com exposa dubtes i problemàtiques de caire teoric sobre el moviment ruralista i l'esdevenir de lo agrari. Alterna breus capitols destinats a les reflexions anteriorment esmentades, amb d'altres petits capitols dedicats a citar, tot posant al mateix sac -el de la reivindicació de la ruralia, la vida rural i la cultura rural, tot criticant les passes que s'han anat fent en pro d'una entesa col·loquial entre gent rural, gent de  les periferies o rururbans i gent de les ciutats- a personatges, personalitats, entitats, institucions, associacions i formacions dels més distints i distants pelatges de la vida Cultural i Social d'arreu de Catalunya però que segons l'autor, tenen un nexe comú: l' estimació, la dedicació o la passió - la crística i la que no- per la terra (o la Terra) on viuen o que han preferit, en un suma i segueix constant de cites i referents de les problemàtiques ambientals, que han estat, o són encara, més punyents..., fins al final, on tot explicant, pels pèls,  d'una manera molt sintètica el funcionament de lo capitalisme, obre una porta a l'entesa de les parts en conflicte, per medi d'alguna comprensió, o concessió, a la impòrtancia de les problemàtiques ecològiques nexades, o inherents, a les classes obreres de les concentracions urbanes, tot posant en tela de judici la democràcia participativa vigent, deixant ben clar : “que n'haurem de continuar parlant”.

 

Tot i que ja sé que em deixo bastants aspectes per comentar, cal dir que, este és, un llibre d'obligada lectura per a tot aquell que vulgui saber de les històries dels moviments ecologistes o socials de base, a les Terres de l'Ebre i de “secà” properes, així com per a qui vulgui tenir a l'abast unes llarges llistes generalistes de noms i obres literaries, sobretot, d'autors importants al llarg de la història de la Catalunya bàsicament nacionalista i ruralista dels darrers cent anys aprox., i al mateix temps una visió paisagísticament i colorística humana de les esmentades contrades!

 

                                                                                        Jos Dri Nir

                                                                         Vall-de-roures, desembre 2017



Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.