ELS PLATANERS

Els Plataners: Glòria Fandos: poema per la Trobada d'Autors al Matarranya 1 d'agost 2010

ELS PLATANERS

 Plataners, arbres gegants,

 habiten a les voreres

de les avingudes i dels parcs.

Arbres centenaris,

es comencen a vestir

quan arriba la primavera, 

 amb fulles tendres, petites,

de tonalitats verdoses,

com aigua de riu.

 Tenen branques frondoses,

les fulles creixen, s’eixamplen,

per tapar el sol ardent

i protegir la terra del seu foc.

 Gaudirem de l’ombra fresca

quan arribi el tòrrid estiu,

farem llargues passejades

sota el seu ramatge

atapeït i espès.

Arbres de tronc ample,

d’escorça prima, gris perla,

de fruits petits, nombrosos,

rodons i s’agrupen en parella,

 es desfan i cauen les llavors,

a l’abril fructifiquen

fins a final d’estiu.

Flors de pèndul lleig i llarg.

Ens acompanyen

y ens regalen la seva ombra

 suportant la pol·lució.

A les branques velles i frondoses

hi crien l’oliva el xot i el mussol.

Amb la seva fusta, mans expertes

la transformaran en joguines

per la delícia dels nens,

i en rems, per solcar les aigües,

de rius turbulents i de mars

d’ones enfurismades.

Als arbres més joves fan els nius

la garsa, el pardal, el garrafó

i la cadernera...

Tot un món de riquesa esplèndida

es crea en el seu habitat.

Són dignes d’admirar

les seves amples fulles

de lòbuls dentats.

Quan arribar la tardor

 les fulles cauen,

assecades i mortes,

les gronxa el vent,

han complit un altre cicle,

el seu servei finalitza,

omplint el terra

d’una catifa tova,

que cruix al caminar,

de colors marró, veig, torrat,

ocres, or vell i marfil,

tot s’omple d’una bellesa trist,

d’humitats i pluges.

Els arbres queden despullats,

ens mostren el seu esquelet

deixen sense casa als ocells,

i als raigs de sol deixen passar.

La seva escalfor

 ens acaricia la pell,

 la cara, les mans,

en enlluerna els ulls,

ens omple la terra

 de vida i de llum.

Els plataners passen l’hivern

amb les branques despullades,

esperant cobrir-se de fulles,

 envoltar-se de les melodies

de la xerradissa dels ocells,

amb la dolça espera,

de les florides

i pròximes primaveres.

Glòria Fandos Gracia