"ELS PROFITEROLS", per Mª Teresa Sanz

- I que te de particular?- va dir ell una mica “mosquejat”.

- El que te de particular es que de seguida veurien que som de poble.

En Joan va pensar que no valia la pena discutir.

Quan tornaren a caminar, ella va seguir alliçonant-lo - Quan ens portin la carta , deixem escollir, no demanarem vi de la casa perquè es pensarien que som uns arreplegats.

- Un dia es un dia - va comentar l’home pensant en un vi de marca.

- Si home! Que no saps que amb el vi hi guanyen molts diners? direm que som aiguades.

Ell es va resignar - I de postres que demanaràs?- va preguntar.

- El que sigui menys flam amb nata.

Van arribar a Les 7 portes, s’anomenava així per les set arcades on estava ubicat el local. Ja a dins el “maitre” s’els va apropar sol·lícit. La Tereseta  amb aires de marquesa, va dir - Volem  dinar.

Els va acompanyar a una taula preparada per a dues persones, va enretirar la cadira i la va oferir a la dona perquè seies. Ella va seure complaguda. La cosa començava be.

Un cambrer impecablement vestit va aparèixer  portant unes cartes de una mesura fora de lo corrent. Fent una petita reverència les hi va donar. La Tereseta era feliç, aquell era el seu ambient.

El restaurant es va anar omplint. Les taules estaven molt juntes i es podien sentir les converses dels comensals. Tot gent molt educada.

Van començar a llegir. Els plats tenien noms exòtics. En Joan havia obert aquella enorme carta. Els plats tenien noms exòtics, però no es va preocupar, la seva dona escolliria. Ella va estar temptada de fer una senya al cambrer ( perquè cridar-lo ho considerava de mal gust) i preguntar-li quin tipus de menjar era el que s’indicava, però veient que la gent del seu entorn demanava les viandes per el nom en que estaven escrites i com que el llegir no li feia por, quan es va presentar l ’empleat  per prendre nota del que desitjaven, amb tota naturalitat i com si estes cansada de fer-ho va anar llegint el que li va semblar mes adient. Per sort ho va encertar.

A dreta i esquerra dels plats hi havia diferents tipus de coberts, la Tereseta actuava amb tota naturalitat, no en va s’havia preocupar de saber  perquè servia cada cosa. Amb gestos imperceptibles  anava indicant al seu home el que tenia de fer.

 En Joan estava satisfet, la seva dona es comportava com una veritable senyora i per primera vegada va pensar que tenia raó quan li deia que no es podia anar per el mon demanant calamar a la romana i flam amb nata.  

Mentre un cambrer retirava els plats, un altre els va portar les cartes dels postres

Ella la va mirar. Quina meravella! Assortiment de pastissos, gelats, cremes, flams, lioneses, profiterols i mil i una varietat, totes impreses a colors destacant damunt de plats de fina porcellana decorada. Va decidir-se per els profiterols.

Havia observat als senyors dels seu costat, els que li havien dedicat un somriure al entrar. La senyora per demanar les postres havia estat una bona estona mirant la carta , la havia tancat esperant que el cambrer si acostes  i de memòria havia demanat el que volien, tot comentant - Es el que ens be mes de gust després de dinar. Ella va fer el mateix. Tenia bona memòria i recordaria el que tenia de demanar.

El cambrer va tardar una estona perquè amb tants comensals no donava l’abast. Finalment va arribar.

- Ja han escollit?- va preguntar sol·lícit

- Si - va dir la Tereseta imbuïda del seu paper - volem profilàctics -  i perquè el xicot

s’adones que era tan senyora com la senyora del seu costat, va rematar-ho dient - es el que ens be mes de gust després de dinar.

Articles relacionats