En la Mort del meu Pare
1. Autors Ebrencs divendres, 18 de desembre de 2009 | ComentarisTweet
EN LA MORT DEL MEU PARE ( 1973)
El pare es mor...i no ploro
perquè veig que es salvarà.
El seu cos, vell i xacrós,
A la terra haurà de raure.
Pro dalt del cel,
sobre un estel,
l’esperit cavalcarà
i Jesús li somriurà.
Perquè ell ha viscut
amb amor i sense enveja,
ajudant sempre al company,
estimant a la família,
no sortint mai de la llar,
repartint el que tenia,
donant, sense esperar res,
treballant de nit i dia,
vivint sols per els demés.
El pare es mor...i no ploro.
Però...
Quan estava dins la caixa,
llavors si que vaig plorar;
aquell mort, era el meu pare!
i el portaven a enterrar,
familiars i amics resaven
per l’ànima del difunt
i el meu cor, pujant amunt,
a l’Omnipotent cercava,
i ma boca, sense veu,
repetia amb desconsol
-“Bon Senyor, no el deixis sol!
bon Senyor, pren la seva ànima,
fins ahir estava amb mi,
fins ahir, jo m’el cuidava,
com tenia por a la nit
la seva angoixa vetllava,
bon Senyor acull-lo Tu,
que no tingui més basarda!
Si els meu braços ha deixat
per marxar, perquè Tu ho manes
acull-lo, no el deixis sol!
amb ta mà fes-li bressol
amb ta resplendor dóna-li escalf.
I ma boca sense veu
suplicava...suplicava...
Aquells arbres, sense fulles,
que veieren el meu plor,
han brotat, i la tristor
que dia i nit m’ofegava,
poc a poc a anat minvant,
i sovint, tot caminant,
esguardant la nuvolada,
o perdent-me en l’horitzó,
a tot lloc veig el meu pare,
i ma pena, ja endolcida
em diu que ell no és pas ben mort,
que ell està ben ple de vida
perquè viu dintre el meu cor.
Mª Teresa Sanz
Articles relacionats
Qui som
