dijous, 29 de maig de 2008 | Comentaris
Qui t’espera al capdavall del camí
Que ara trenta dos anys van començar?
Qui t’espera que amb tu vulgui arribar
De la ma agafat i un mateix destí?
Ara ets aquí, enmig, on tot sembla
Que s’hagi aturat un instant només.
Ara ets aquí, enmig, un poc sorprès
D’haver donat llum a la tenebra.