Carles Sancho entrevista a Lluís Rajadell en lo seu pas per llibreria Serret












Dissabte 3 de setembre durant la signatura de llibres de Lluís Rajadell  a la llibreria Serret vam fer-li una entrevista.

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

Entrevista a Lluís Rajadell

Per què has dedicat el teu darrer treball a Batiste, un dels anarquistes més destacats del Matarranya durant la guerra civil?

És un personatge del que he sentit parlar molt i he escoltat opinions contraposades. A més he tingut la sort d’haver-lo conegut personalment i he trobat moltes fonts: orals, documentals i d’hemeroteca per poder fer un treball ampli i rigorós. És un personatge molt singular, líder natural i contradictori –violent al costat de solidari. El treball crec que trenca la visió només negativa que en general s’ha donat del personatge.

Per què has canviat de llengua i este treball l’has escrit en castellà quan la major part dels testimonis parlen en català?

En redactar-lo en castellà he buscat un tipus de lector que sé que mai llegirien el llibre si estiguera escrit en català. Per altra banda sóc conscient que en traduir els testimonis del català al castellà es perd una mica d’autenticitat però he assumit el risc. Això no vol dir que a partir d’ara escriga sempre en castellà. De fet participo en la revista La Comarca en la columna setmanal en català ‘Viles i gents’.

Parles en la introducció d’un informant que no ha volgut que apareguera el seu nom al llibre. Per què creus que ho fa després d’haver passat quasi 80 anys del fets ocorreguts que relates al llibre?

L’informant és un xiquet que va estar a la colònia de la Beguda durant el final de la guerra civil. Li pareixia que el que m’explicava encara resultava un tema massa delicat i podia obrir ferides no tancades. En les memòries publicades d’alguns participants a la guerra encara no poden ni escriure el nom de Batiste pel que per a ells significa el personatge.

Després de l’estudi acurat del personatge. Penses que realment Batiste va arribar a col·laborar amb els nazis durant la Segona Guerra Mundial a França com el van acusar i va haver d’anar a judici?

És veritat que era amic personal del coronel nazi Karl Mahren i anava a dinar amb certa freqüència a casa de Batiste. Eixa relació personal és una evidència contrastada i també que l’anarquista venia productes de la seua explotació agrícola als alemanys. El van acusar de col·laborador en dos morts que havia planificat el coronel nazi. Però també es conta que Batiste ajudava a passar espanyols d’Espanya a França, és a dir, a fugir dels sublevats –amics d’Alemanya- i de França a Espanya. Feixistes i anarquistes per altra banda tenien en comú l’odi al comunisme.

Tens algun altre projecte literari o d’assaig per una pròxima publicació?

Ara mateix vull descansar. Fa temps havia pensat fer un treball sobre la presència d’Alemanya a Vall-de-roures perquè no sé si és casual que a la població hi haja hagut alemanys durant diverses èpoques. Però no hi trobo un fil conductor que explica esta presència. Durant la guerra civil a casa la Matarona hi va haver una dotació d’alemanys, després de la Segona Guerra Mundial uns xiquets refugiats van vindre a Vall-de-roures, una alemanya va comprar una casa i va escriure un llibre sobre la població en alemany, un altre va muntar el cinema Montecarlo, una colònia d’alemanys van fer-se una urbanització a l’embassament del Pena i, finalment, un altra onada d’immigrants alternatius han aparegut a la població i han comprat masos i cases a la vila.

Després de la signatura de llibres a la llibreria Serret a Vall-de-roures el passat 3 i 4 de setembre a la Fira de Setembre. Quina sensació et va donar en la gent haver presentat a Batiste a la seua vila i en el territori que ell va desenvolupar la seua activitat? Rebuig, indiferència, interès, agraïment..

En general, la gent vol conèixer més a fons la vida d'un personatge quasi mític al Matarranya, però, per a la meua sorpresa, 80 anys després de la guerra civil, encara he trobat algun rebuig frontal a parlar de Batiste per l'odi que desperta. He d'aclarir que no he volgut fer una hagiografia del personatge si no un treball objectiu i documentat.

Alguna anècdota que et van explicar que no sabies i que et va sorprendre?

La vida de Batiste és un pou sense fons. Me van contar que, durant la guerra, va salvar la vida de dues dones de dretes a Vall-de-roures, perquè els estava agraït. També que durant el franquisme la filla de Batiste, Aurora, va visitar Beseit, d'on era sa mare Júlia Celma, la dona de Batiste.

Carles Sancho Meix



Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.