Estius d'infantesa





    Juga una sargantana amb l'imant d'un fanal que il·lumina la mort fosca de papallones blanques, el carrer és un esperit rialler que aplega nens a la sardana dels jocs màgics i nocturns, l'alba una enemiga que queda tan lluny com el fred dels dies de pantalons llargs, una pilota desinflada és un tresor per la que no cal més cofre que l'esperança d'un gol, els estels són beuratges apresos de contes fantàstics narrats per alguna iaia, ser feliç és beure d'una font d'on brolla la lluna guarnida d'infinita aigua. La veu d'un nen que fugí cavalca sobre una cua de sargantana, i torna a les nits d'estiu i infantesa, on tot semblava màgicament accelerat i paradoxalment aturat al port fantàstic, d'un carrer on ser nens era tan miraculós com la resurrecció diària i màgica de fràgils estols de papallones d'estiu.
Albert Guiu


Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.