F. Roma i Casanovas: “Patrimoni existencial de la Catalunya rural”, 1er Premi Serret-Terra de Cruïlla





 

Sobre lo 1er Premi Serret - Terra de Cruïlla

Patrimoni existencial de la Catalunya rural

de Francesc Roma i Casanovas

Lo texte: “Patrimoni existencial de la Catalunya rural”, va ser, al 2014, lo primer Premi Serret-Terra de Cruïlla, per a treballs de base literària sobre la ruralia, dotat pel Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla. Lo llibre, en 168 pàgines, ha sigut editat i publicat, en el número 143 de la col·lecció El Tinter, per Cossetània edicions, recentment, ara al 2017.

L'autor premiat, Francesc Roma i Casanovas, en molt bon criteri, ha resolt lo tractament del tema de l'estudi que fonamenta lo llibre de manera satisfactòria per a qualsevol lector; no ha pretés fer un texte complexe i ultracientífic, ans, sense deixar de banda lo tema de base científica, ha escrit de manera amena en un munt de detalls narratius, de referencies documentals i anècdotes, que fan un texte de caire gairebé divulgador...


Un, al meu entendre, ben merescut premi sobre literatura de lo rural, en aquest cas sobre el patrimoni de construccions industrioses rurals, que, per merit del seu autor, F. Roma i Casanovas, és obra de lectura i consulta imprescindible per a tothom qui vulgui saber com vivien ara fa més d'un segle a la Catalunya rural, amb, tal com diu, “...testimonis materials de la existència humana sobre la terra.../...que exemplifiquen la humanització de la natura.”

Lo contingut es referix, com ja he apuntat, a tota una llarga llista d'elements del patrimoni constructiu, de base arquitectònica – de manera general de cabanes, refugis, barraques, pletes i tines, mines, molins i molinots, pous de glaç, forns de carbonet, forns de calç i de teules, forns d'oli de ginebre, forns de pega, cases noves, inscripcions, forats de trumfos, forns de coure pa, etc. - que varen caracteritzar la vida, el dia a dia, en la ruralia del territori català, i que sovint, massa, resten ruinossos o derruits i oblidats pel desús, com explica en la presentació; llistat que faria farragosa la lectura si no fós per l' agilitat en que ha bastit la narració, que tal com diu en lo capítol dedicat a la metodologia, ha estat construit a base del treball de camp i de la posterior recerca de dades documentals sobre los elements prèviament visitats i estudiats “in situ”; a banda que, fa un munt d'interessants suggeriments sobre com organitzar les visites, àdhuc tecnologicament amb propostes de TIC variades, per tal d'obviar els problemes derivats del deteriorament del pas del temps, o de les gamberrades, sobre els elements patrimonials, tant dels integrants com dels informatius dels llocs.

No pretén ser una obra d'estudi i llistat exhaustiu de tots els elements de patrimoni rural seudoarquitectònic, constructiu, de Catalunya, i comença lo contingut en les inscripcions en les llindes, portes o muntants de les restes arqueològiques trobades o encara en servei; segueix relatant les diverses tipologies de cabanes, refugis i barraques, i posterior comentari sobre les més interessants, métode que empra en casi tots los capitols dedicats als més variats elemets construits de patrimoni “existencial” com: les barraques de vinya, les barraques olesanes, els orris, les tines de fusta, les adossades a les cases, les excavades a les roques, les premses de vi medievals, de creu, de biga o de lliura, los xups, les tines d'aglans, les fonts, albellons, aqüeductes, mines d'obra, los molins, los molinots escairadors, els pous de glaç i de neu, los forns de carbonet, los forns de calç, los forns de guix, d'obra i de teuleries, forns de pega o peguera, los forns de ginebre, els forns de coure pa, les pallisses, les eres, ..., i no acaba aquí, però no voldria espatllar-vos la lectura amb la cita de tota la rastallera d'elements...

A més també dedica pàgines a detalls tant saborossos com: los contrapesos de premsa vitivinícola, la conservació de los aglans, lo procés d'elaboració del glaç, los conflictes del glaç i la concòrdia del s.XVII a Vic, lo procés de fer carbonet, consideracions variades sobre lo carboneig, sobre qué és un forn de pega..., i fins un breu estudi d'un poblat de nova edificació dedicat a l'explotació agrària, endintsant-nos en  lo problema de la localització toponímica, topogràfica i en los de l'onomàstica...

Tal com diu, es tracta de donar pautes per a un millor coneixement i millor comprensió del medi rural a tots aquells excursionistes, i altres gents, que s´hi apropen en mirada interessada, més o menys científica; i acaba, sentenciant en lo capitol final, mena d'epíleg, que “...per preservar-ne la memòria, per a les generacions futures,.../...l'interès no es pot limitar als àmbits acadèmics o de l'excursionisme científic minoritari.../Caldrà donar-los a conèixer,.../dotant, a la societat en general, dels elements (medis) per a reconèixer-los i interpretar-los.



                                                                                          Jos Dri Nir

                                                                            Vallderoures Desembre 2017  



Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.