Francesc Forcades ens presente avui al Vendrell "SENTIMENTS BARREJATS D'UN FRUIT DE LA POSTGUERRA" el seu nou llibre!!




SENTIMENTS BARREJATS D’UN FRUIT DE LA POSTGUERRA IV


 PRÒLEG

Pàtria, Fe, i Llibertat. Aquest és el lema mil·lenari del Capítol Nobiliari dels Homes de Paratge del Principat de Catalunya. La personalitat:
 
L’autor conrea entre d’altres aquestes tres bases sòlides de la seva manera de viure, pensar i relacionar-se, tant en el present llibre com en tota la seva extensa obra literària.
 
En Francesc Forcades ha publicat moltes obres temàtiques i e totes elles trobem la triologia intel·lectual a la que fem referència, a més de temes recurrents envers Déu, la Dona, la Força i d’altres. Amb la vehemència amb que s’expressa evoluciona del seu pensament clar a la demanda de resolucions a l’Home, a l’Univers i, fins i tot, a Déu i a reclamar la seva evolució cap a la perfecció.
 
Rodejat de dones extraordinàries, ara per les seves filles i descendent de la mare singular, expresa sempre en un espai oportú la vindicació femenina.
 
La seva tasca:
En aquest llibre, Francesc Forcades, se centra en la temàtica PÀTRIA sense poder oblidar tots els altres espectes descrits que afecten, en major o menor mesura, tota la seva obra.
Lluita per salvaguardar la pervivència del seu petit país, veu clara la dificultat, la feblesa i la seva força, així diu: “Mes jo, encara escric...”.
 
En Francesc sembla parlar com “El pi de Formentor”
quan diu: “Com ona buscant la roca - per poder-s’hi recolzar... – Com ona buscant la roca – on la seva ràbia esclatar “ “ Així en la meva ànima, van i venen – les ones dels sentiments” mostrant sempre la seva condició forta i resolutiva.
 
Benvinguda aquesta obra èpica d’aquest pensador fonamentat com a “Cavaller Català en els tres lemes inicials com en tres dimensions; la quarta, impalpable i temporal, també la domina.

 
 
Manuel Tosca i López
Membre del “Capitol Nobiliari dels Homes de Paratge
del Principat de Catalunya”
 
INTRODUCCIÓ:
Un pas més, amb la mateixa inseguretat, desorientació, seguint buscant respostes. Mes aquesta volta, amb una mica mésd’ànims i tendresa per part vostra. Gràcies. I ja són quatre dels deu que us havia parlat.
 
Catalunya, ha sigut, és, i espero que sigui, un dels pals de paller (eix) on ha girat i gira la meva existència. Per això deu ésser tan complicada.
 
Des que vaig percebre el seu concepte, com a mínim en són tres les Catalunyes a treballar: la que jo vull, la que és i la que els altres estan o volen convertir, en un còmic de passades històries.
 
per somniadors independentistes.
Per mi, nomes n’hi ha una, la que surt del cor del poble,
que porta segles donant lliçons de lluita, perseverança, prosperitat
i patiment adequat a cada època.
Preneu amb benevolència part del que sent el meu.

 El res, és el tot

Una guspira de temps, és una vida,
donant com segur que existeixi el temps.
Una molècula d’espai, és el gran tot,
si ja algun enter sencer per si mateix.
Som una gota d’aigua en el mar eteri,
un gra de sorra en la platja del ser.
Ens desfem en l’ immensitat de l’Univers,
i ens trobem en un àtom solitari.
Un cop entrats en l’Univers d’Universos,
prenem consciència de ser “aquell res”
imprescindible perquè existeixi el tot.
I quan més espai abasto, més estimo
que el meu tot sigui Catalunya. En el temps,
en l’espai, en l’eternitat, dins d’un àtom.
 
Dedicat a totes les persones que m’han ensenyat a estimar Catalunya.

Sedacrof

Prenen consciència que el meu tot, és el res!
 


Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.