Garrofers
dimecres, 21 de juliol de 2010 | ComentarisTweet
Els anys són garrofers,
bèsties inconvencibles i centenàries
que cavalquen al fons dels teus ulls,
que dibuixen camins de terra desesperada,
línies que fereixen els fils de l’aigua
i tanquen les urgències de la memòria
amb els cordills contaminats de l’oblit.
Alzina
Em faig de fusta,
de pi,
d’avet,
d’escorça,
de roure,
de suro,
d’alzina.
Em moro
a morts petites,
a cops de destral.
Pi pinyoner
Anar xuclant les rutes del passat,
aquell miracle que reviu la diferència,
els records que fan mal,
impactes petits, malgirbats,
com les llavors d’un lledoner,
projectils de l’atzar compacte,
dibuixant paràboles efímeres,
moments que ens capturen
com una gota llefiscosa
feta de resina de pi pinyoner,
una bossa que ens amalgama,
ens empresona, ens solidifica
i ens fa fòssils per sempre més.
Avellaner
Les humitats grinyolen,
el nyic nyic
de les síl•labes àtones
d’una conversa
de silencis minúsculs,
el xiu xiu
de les branques d’avellaner,
el non non
d’un bressol que,
de mica en mica,
ha perdut tots els rastres d’innocència
Qui som
