III Jornades Lletres ebrenques, "LITERATURA EBRENCA I MÉS"

2. Literatura Ebrenca dimarts, 11 de novembre de 2008 | Comentaris
Tweet

La primera consideració que m’agradaria fer és territorial, per a mi, i crec que per a la majoria dels aquí presents, hem de tindre en compte un territori més ampli que el de l’Ebre, s’ajusta més territorialment la nostra comunitat de parla, la diòcesi de Tortosa, les comarques centrals dels països catalans: Baix Ebre, Montsià, Terra Alta, Baix Ebre, Matarranya, Alt i Baix Maestrat, els Ports. Siga com siga el terme literatura ebrenca ha tingut molt d’èxit, hem passat de la ignorant expressió: “Ebre enllà” a la literatura que se fa al llarg de l’Ebre català i al seu entorn immediat. De fet un camí, que podem considerar ja clàssic, ens porta des de l’Alt Ebre a l’autor de Mequinensa, Jesús Moncada (1941-2005); a l’Ebre Mitjà, Artur Bladé Desumvila (1907-1995) i al Baix Ebre, Sebastià Juan Arbó (1902-1984). El que diré potser escandalitze algú però reduir la literatura ebrenca a estos autors, per bons i reconeguts que siguen, bandeja tota una construcció cultural i, el que és pitjor, una cultura viva i dinàmica. Existeixen al meu parer dos espais a Internet que ens donen una visió més complerta del que es cou literàriament a l’Ebre: El portal beaba.info i llibresebrencs.org. Hi ha molt de fet i molt per a fer, però si complementem estos portals a Internet amb la Fira del Llibre Ebrenc de Móra, les trobades d’escriptors a Amposta, Cornudella, el Matarranya (la magnífica dinamització cultural del llibreter Serret, l’Associació Cultural del Matarranya), la Bresca d’Arnes, el Club de Lectura de Tortosa, la gran labor de difusió de Jesús M. Tibau des del seu racó dalt del món, l’Estel, la Veu de l’Ebre. És a dir, més lletra de la que podem llegir en tota una vida de lectura. Disposem de grans obres i grans autors i editorials que han treballat bé determinats aspectes des d’una perspectiva territorial: Aeditors, Cinctorres Club, Cossetània, Centre de Lectura de Tortosa, Onada, editorial Monflorit, les publicacions amb l’ajut dels diferents municipis del territori, els premis literaris, la Taula del Sénia. La pluralitat de veus i ocupacions literàries: en l’àmbit infantil, per exemple, Estrella Ramón i Jordi Andreu Corbatón; en la novel·la les obres d’Andreu Carranza i Emili Rosales, reconegudes amb prestigiosos premis nacionals. Dos poetes amb el Carles Riba: Gerard Vergés i Albert Roig. Excel·lents poetes visuals: Albert Aragonés, Francesc Xavier Forés i el grup, al voltant de la desapareguda revista Phayum de Benicarló: José-Carlos Beltrán, Nieves Salvador, Maria Jesús Montía, Jesús Maestro. La novel·la sentimental i de reflexió social i popular: Francesca Aliern. Poetes de l’oralitat, des d’una perspectiva més clàssica: Poetes de l’Ebre; més vanguardistes (sense menysprear el popular): Bouesia i Josep Ramon Roig. Dietaristes i articulistes: Xavier García i Josep Igual. No vull fer una explicació nominalista i menys en termes de /numerus clausus/, voldria esmentar totes les persones que escriuen en este territori i les que lligen, perquè sense lectura, sense recepció social, l’acte literari és narcicista (i ho dic sense menyspreu de l’art que significa l’autoestima). Ara bé, dit tot això penso que trobem dos grans mancances i parlo en un sentit general: una, la poca relació dels nostres autors i autores amb els centres educatius, el poc aprofitament dels seus textos a les classes de Llengua catalana i literatura; i dos, la manca d’un corpus extens d’obra amb un model de llengua adequat al territori. En este sentit proposo una trobada entre persones que es dediquen a l’escriptura i persones que es dediquen a la filologia i el món de l’educació. Si bé ja existeixen obres que poden orientar-nos en la bona pràctica de la llengua: /Aïnes/ i /Cruïlla/, obres de Joan Beltran i Josep Panisello, Ed. Onada i /Català per a periodistes de les Terres de l’Ebre/, Ed. Cossetània, 2004. No vull dir amb això que no existisca obra amb un model adequat sinó que esta és molt poca. M’agradaria aquí fer referència a la novel·la /Partida/, de Vicent Sanz, traiguerí que ha buscat a la seua obra un ús adequat del model de llengua, el seu mèrit literari és gran i el treball lingüístic interessant. /Recapte/, la revista de l’MRP Terres de l’Ebre, publicarà un article on l’autor reflexiona sobre este tema. El podeu llegir ja a un dels seus blocs http://vicentsanz.wordpress.com/2008/11/08/partida-entre-parla-i-literatura/. Penso que un bon domini de la llengua i els seus registres contribueix a un bon exercici literari, però també penso que pot haver mèrit artístic i una revisió lingüística posterior. Esta revisió lingüística és la que, de vegades, falla. Això, amb normalitat, hauria de ser una pràctica habitual. El paper del nostre territori en la cohesió de la llengua és fonamental, la continuïtat entre el Sud de Catalunya i el Nord del País Valencià és un actiu que s’ha de potenciar, hem de practicar, amb consciència i coneixement la pràctica lingüística de què ens dota la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans. I l’autor i autora ha de saber que, si la finalitat comunicativa ho justifica, pot anar més enllà de la norma. La variació lingüística és enriquidora i els nous dissenys curriculars educatius parlen del coneixement i respecte d’esta variació. He de dir que m’agraden molt els llibres col·lectius ja que donen un tast de diferents autors i autores, n’esmento alguns: /L’orgull de ser pocs Escrits del riu /(1991), Ed. Amics de l’Ebre; /L’orgull de ser pocs /(1993), Ed. La gent del Llamp; /Fato d’este /(1994), Ed. Ajuntament de Tortosa; /Vores de riu /(1997), Ed. Columna-Tresmall; /El brogit de l’Ebre/ (2003); /Terres d’aigua/ (2004), iniciatives de Cossetània, l’un de prosa; l’altre de poesia. /L’altre Nadal /(2006), /Estius a l’Ebre/ (2007) i /El riu que parla/ (2008). Penso que els autors i autores en ells recollits constitueixen els actius literaris d’estes terres: obres consolidades, obres en construcció, obres en revisió; futur, en definitiva. Junt amb estes activitats hi ha també una reflexió sobre la literatura exercida, una reflexió i divulgació també al programa “Lletres ebrenques” d’Antena Caro, presentat per Emigdi Subirats. Tot això, junt a la intensa activitat blocaire dóna com a resultat un excel·lent estat de salut, però no ens hem de conformar amb això. Hem de fer tot el possible per avançar. La cultura avui en dia no està en mans d’uns pocs, està gairebé a l’abast de tothom. Afegiria, per acabar, que l’existència de cantants i cantautors que tenen en compte la nostra literatura pot significar una contribució extraordinària per al seu coneixement i reconeixement, penso ara en l’espectacle de Robert Faltus sobre poesia de Vergés; Jesús Fusté i el seu /Lletres d’aigua/ i el treball multimèdia de Montse Castellà. ENLLAÇOS PER APROFUNDIR: http://www.beaba.info http://www.llibresebrencs.org http://picasaweb.google.es/BibliotecaIESAlcanar/Recapte211718 este enllaç correspon als números 21 i 17-18 de la revista /Recapte/ de l’MRP Terres de l’Ebre. Tomàs Camacho Molina