"IL·LUSIONS I INCERTESES": Primera edició de novel·la col·lectiva en catalá convocada al SerretBlog





Benvolgut lector, la novel·la que tens a les teves mans, o potser a la teva pantalla, passa per
tenir una característica que, segons la meva opinió, té una importància relativa. És la primera
novel·la col·lectiva escrita en català. Existeixen ja novel·les "encadenades" en les quals diversos
autors —un després de l'altre— inicien, desenvolupen i acaben una història, però el seu treball és
individual. No és aquest el nostre cas. Aquí, vuit autors, per ordre alfabètic: Carles, Carme,
Elisabeth, Jaume, Juanma, Lluïsa, Montse i Regina,
han creat personatges, en comú els han fet
evolucionar i en comú han barrejat les seves històries. Segurament ha estat un treball dur per a tots
ells, però només un ha estat l'objectiu per a tots nosaltres: gaudir del procés. Jo ho he aconseguit,
per això els estic agraït. Espero que ells també comptin haver escrit aquesta novel·la com a font de
plaer. Possiblement tingui algun defecte, aspectes millorables... però per què l’hem de sotmetre a
les normes de les "altres" novel·les?
La professió d'escriptor, com totes, requereix infinites etapes d'aprenentatge. Per arribar a ser un
mestre cal començar d'aprenent. Els autors d'aquesta novel·la, ja madurs al terreny del conte, s'han
atrevit a fer un pas endavant recolzats en els seus companys de viatge. Tant de bo sigui aquest el
començament de vuit carreres literàries d’èxit.
Aquesta novel·la va néixer el gener de 2009 quan vaig proposar la idea a l’Octavi Serret,
llibreter de Vall-de-roures i la persona més preocupada per les lletres a la nostra comarca. La
temàtica era lliure, però se suggeria que estigués relacionada amb les terres del Matarranya. No va
caler buscar autors, ràpidament, després de la convocatòria en el SerretBlog, els oferiments a
participar van ser nombrosos. Al febrer ens vam posar en marxa, i en quatre mesos vam tenir la
novel·la a les nostres mans. No puc parlar d'ella, seria com parlar d'una filla, o millor, una néta.
Es conta que a l'antiga Xina, les ciutats estaven envoltades d'altes muralles on s'obrien grans i
magnífiques portes, aquestes tenien un important significat. Es creia que allà era on vivien els
esperits de la ciutat, o on havien de viure. Per construir-les es dirigien als antics camps de batalla,
allà recollien tots els ossos escampats o enterrats que podien trobar. Després, incrustaven els ossos
a cada porta d'entrada a la ciutat. Esperaven que, honrant d'aquesta manera les seves ànimes, els
guerrers morts protegissin la ciutat. Però no n'hi havia prou amb això. Quan la porta estava
acabada, portaven fins allà uns quants gossos vius, els degollaven i després regaven la porta amb la
sang encara calenta. D'aquesta forma, els ossos ressecs s'amaraven de sang fresca i les velles
ànimes adquirien un poder màgic. Almenys això és el que creien. En certa manera aquesta novel·la
és una d'aquestes portes. Els ossos els han reunit la Regina, la Montse, la Lluïsa, el Juanma, el
Jaume, l’Elisabeth, la Carme i el Carles.
La porta construïda ha estat magnífica. El toc màgic, la
vida, l'ha donat el Silvestre Hernàndez, cèlebre escriptor de la nostra comarca, però sobre tot amic,
que des del principi es va mostrar disposat a col·laborar en el projecte. Gràcies al talent i esforç
d'aquestes nou persones crec que s'ha ampliat, modestament, un mil·límetre l'horitzó de les lletres
catalanes.
J. Carlos Gil.
Vall-de-roures, juliol 2.009



Documents adjunts


Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.