Joan Pinyol, presente Arran de l'Ebre: "Arran d’una simbòlica presentació en ple 20-N"





 

Arran d’una simbòlica presentació en ple 20-N

 

Just el dia que feia trenta-quatre anys de la mort de Franco –avui encara venerat a molts llocs de l’Estat Espanyol en contra de la Llei de Memòria Històrica i al qual aquell dia se li van dedicar diverses misses a Catalunya- la Biblioteca Central d’Igualada va acollir la presentació d’una novel·la que recrea magistralment el que va suposar la guerra civil a les Terres de l’Ebre i les conseqüències tràgiques que se’n van derivar a tot el país, sobretot als que a finals dels anys 30 del segle passat van lluitar en la defensa del govern legítim de la II República. Ens referim a Arran de l’Ebre (Aeditors, 2009) de l’escriptora tortosina Cinta Arasa, una novel·la que a la capital de l’Anoia es va ocupar de presentar el capelladí Joan Pinyol.

 

En la seva intervenció, i després de donar a conèixer la trajectòria literària de l’autora, Pinyol va abordar diferents aspectes generals d’una novel·la que qualificà d’excepcional pel que té de retrat fidedigne i aprofundit d’una part de la nostra història recent, tant col·lectiva com individual a través d’uns personatges que duen la guerra gravada a la pell de l’ànima. I és que Arran de l’Ebre retrata magistralment el conflicte bèl·lic, l’experiència de l’exili en terres franceses, el retorn dels exiliats al cap d’uns anys, els desitjos d’enderrocar el règim de Franco, la realitat dels maquis, l’estraperlo, la Tortosa franquista que vivia dels factors de la dictadura, els moviments antifranquistes, l’anhelada mort del dictador i tots els esdeviments socials i polítics que van tenir lloc a la capital del Baix Ebre fins a les manifestacions contràries al transvassament del riu, ja en el segle XXI. Però sobretot subratlla les guerres menudes que pesen en  la consciència d’uns personatges marcats per un passat d’odis, de rancúnies i de pors que es volen treure del damunt. I tot plegat amb una gran riquesa de punts de vista sobre els fets i partint de les diferents generacions de la família Espuny, la història de la qual s’emmiralla en el riu Ebre, testimoni absolut de tot i mirall del temps que a la novel·la pren una entitat pròpia i condiciona de manera directa la vida de tots els personatges que viuen a la vora.

 

També parlà del lligam estret entre la vida i la literatura que s’exemplifica en múltiples ocasions en el llibre i, entre tots els personatges que li donen vida, Pinyol dedicà una part de la seva intervenció a analitzar el de la Lola, pel que té de síntesi magistral del periple que visqueren milers de persones per culpa de la guerra civil, tal com afirmà “Una altra novel·la apassionant dins la pròpia novel·la”.

 

Homenatge a la memòria democràtica i a totes les víctimes de la barbàrie bèl·lica que van patir entre 1936 i 1939, l’escriptor capelladí clogué la presentació tractant algunes qüestions de l’estil literari d’Arran de l’Ebre i recomanant de manera entusiasta la seva lectura a tots els assistents a la presentació.

 

Per la seva banda la Cinta Arasa agraí la invitació de la Biblioteca Central d’Igualada, les paraules de Pinyol i explicà el procés de creació del llibre, sobretot en base a cadascun dels referents reals que li inspiraren els diferents personatges. Així mateix, donà a conèixer els motius reals i personals que la van portar a contextualitzar la guerra civil a les Terres de l’Ebre i la seva intenció manifesta de tractar uns fets històrics que encara ara resulten massa desconeguts als Països Catalans.  La vetllada històrica i literària es clogué amb la signatura d’exemplars per part de l’autora.


 
 





comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.