Jordi Cervera i la Identitat secreta de Nil Barral...Amsterdam llibres.

El Blog de Jordi Cervera

Identitat secreta de Nil Barral

Amsterdam, el segell de narrativa d’Ara Llibres, acaba de publicar L’home que dormia al cotxe, de Nil Barral. I no, no es tracta d’un nou descobriment de la literatura catalana. Segons el text promocional que l’acompanya és “un dels escriptors més reconeguts del nostre país que s’estrena en el gènere negre”.
Per acabar d’arrodonir la màquina del misteri, el recent premi Carvalho, Andreu Martín, afirma a la portada que és “la novel•la negra més brillant i enginyosa que he llegit l’últim any”.




L’editorial manté el misteri i avisa que això promet ser el primer lliurament d’una nissaga d’aventures de Nil Barral, (que també és el protagonista de les històries). Després de llegir el llibre fa l’efecte d’una aventura simpàtica, entretinguda, res de l’altra món, escrita més aviat amb data de termini marcada, és a dir amb tuf d’encàrrec editorial, amb alguns tocs divertits i/o irònics, però ni de lluny la “novel•la negra més brillant i enginyosa de l’any”, tret és clar, que els molts compromisos de l’autor no hagin afavorit gaire la possibilitat d’asseure’s a la butaca d’orelles a llegir força. Ja se sap, en aquest món tot és relatiu i si durant aquest any només s’ha llegit aquesta, efectivament és la millor, però si se n’ha llegit alguna altra, la cosa ja començaria a estar disputada.
Sigui com sigui, sempre he desconfiat força de dues coses, de les identitats secretes, tret que siguis Spiderman o bé que hi hagi alguna raó poderosa (i no comercial) per amagar-t’hi al darrere, però reconec que com a proposta de joc em semblen entretingudes; i de les faixes que et consideren la cosa més brillant del segle. En qualsevol cas és un llibre curt i entretingut, que es llegeix amb facilitat, amb ofici, tot i que tinc la sensació, (i és una opinió personal sense contrastar) que aquest misteri li fa més mal que bé.
L’autor es nega a fer declaracions de cap mena (ni per escrit) i tal i com passa amb la formula de la Coca Cola es veu que només hi ha dues persones (a més d’ell, és clar) que coneguin la seva veritable identitat i, també com succeeix amb el refresc americà, ara ja no les podem trobar juntes, Ernest Folch, que ha deixat la gestió directa d’Ara llibres per anar a Ediciones B i Izaskun Arretxe.



Ella és precisament la que em va fer arribar aquest text:

"El dia que li vaig preguntar a Nil Barral el perquè de l'anonimat, ell em va contestar 'L'anonimat és degut a no haver assumit mai en públic -ni amb la família- la condició d'homosexual... Sóc un puto covard' L'anonimat de Nil Barral és, en principi, per sempre"
Izaskun Arretxe

I com que l’editorial vol que participen en aquest joc de descobrir qui és en realitat l’autor misteriós, la meva aposta és que Nil Barral és ANDREU MARTÍN. I no és una travessa a cegues, equivocats o no, tinc arguments per defensar aquesta tesi i si cal i a algú li interessen ja el exposaré. Com diuen als casinos, facin joc, senyors!