Josep Igual o la paraula constant pel Albert Guiu
1. Autors Ebrencs dijous, 14 de gener de 2010 | Comentaris
Tweet
Josep Igual o la paraula constant:
L'intercanvi constant de l'espill d'Stendhal per mots s'anomena Josep Igual. L'obra ríquissima en quantitat i en qualitat de l'escriptor benicarlando és un pòsit inesgotable de petroli literari en estat puríssim, pocs escriptors saben bescanviar el món per literatura com ho fa ell, pocs lletraferits saben de l'nfinit literari el que sap el poeta i escriptor d'afabilitat humaníssima i de literatura d'alta volada.
En els temps que corren amb peus de fang i maneres de cranc per la cibernètica on la literatura és precipitada i a voltes poc digna d'anomenar-se com a tal, és lloable que una figura amb el potencial elevat a enèssimes xifres, continui traspuant art a cops de martell de tinta, com aquell resultat de l'operació lorquiana: talent+treball i ens dugui llibres d'una vàlua instimable i mereixedors dels llorers que se'ls hi han atorgat.
Josep Igual que té característiques de metafísic ambulant i epítets d'escrivent de Corts d'èpoques més humanístiques, és una persona digna d'esment a l'hora d'entendre el que ha de ser un humanista en època de màquines deleroses de dir sense dir des de dits que pretenen més que es conegui el seu nom, que fer obra, perquè no fa obra qui escriu, fa obra qui sap escriure, i està més que clar que Josep Igual, des dels seus anys més joves fins a data d'avui no para de conrear als sembrats de la creació obres d'una força literària sense discussió possible.
Tant en aspectes lírics com narratius com assagístics, som davant una persona que camina per indrets que coneix i que fa "machadianament" camí. Camí literari de qui coneix la literatura. Caminant de posada en escena calmada però de terrabastalls interiors que quan s'exterioritzen amb les paraules provoca paisatges d'una bellesa múltiple i canviant però que mai deixa indiferent el lector ni l'oïdor quan parla, perquè Josep Igual domina amb una facilitat d'esgrimista "fin de siecle" l'art de l'oratòria.
No aprofundiré en cap llibre, perquè penso que el lector ha de triar els que més li cridin l'atenció, el que sí diré, és que Igual, la literatura lírica o periodística o narrativa que brolla del seu interior, té la força dolçament cridanera o fortament seductora de les sirenes que no va voler escoltar Ulisses.
Traiem-nos la cera de les orelles i llegim la paraula constant de Josep Igual, serem més persones perquè ens abocarem al món amb la perspectiva d'un gran escriptor i ens endinsarem al país de les paraules trenades pels fils que sols habiten als cabdells interns dels grans domadors dels mots, i no altra cosa és l'autor de Faules mamíferes entre molts altres títols dignes de la nostra atenció.
Llegim-lo doncs.
L'intercanvi constant de l'espill d'Stendhal per mots s'anomena Josep Igual. L'obra ríquissima en quantitat i en qualitat de l'escriptor benicarlando és un pòsit inesgotable de petroli literari en estat puríssim, pocs escriptors saben bescanviar el món per literatura com ho fa ell, pocs lletraferits saben de l'nfinit literari el que sap el poeta i escriptor d'afabilitat humaníssima i de literatura d'alta volada.
En els temps que corren amb peus de fang i maneres de cranc per la cibernètica on la literatura és precipitada i a voltes poc digna d'anomenar-se com a tal, és lloable que una figura amb el potencial elevat a enèssimes xifres, continui traspuant art a cops de martell de tinta, com aquell resultat de l'operació lorquiana: talent+treball i ens dugui llibres d'una vàlua instimable i mereixedors dels llorers que se'ls hi han atorgat.
Josep Igual que té característiques de metafísic ambulant i epítets d'escrivent de Corts d'èpoques més humanístiques, és una persona digna d'esment a l'hora d'entendre el que ha de ser un humanista en època de màquines deleroses de dir sense dir des de dits que pretenen més que es conegui el seu nom, que fer obra, perquè no fa obra qui escriu, fa obra qui sap escriure, i està més que clar que Josep Igual, des dels seus anys més joves fins a data d'avui no para de conrear als sembrats de la creació obres d'una força literària sense discussió possible.
Tant en aspectes lírics com narratius com assagístics, som davant una persona que camina per indrets que coneix i que fa "machadianament" camí. Camí literari de qui coneix la literatura. Caminant de posada en escena calmada però de terrabastalls interiors que quan s'exterioritzen amb les paraules provoca paisatges d'una bellesa múltiple i canviant però que mai deixa indiferent el lector ni l'oïdor quan parla, perquè Josep Igual domina amb una facilitat d'esgrimista "fin de siecle" l'art de l'oratòria.
No aprofundiré en cap llibre, perquè penso que el lector ha de triar els que més li cridin l'atenció, el que sí diré, és que Igual, la literatura lírica o periodística o narrativa que brolla del seu interior, té la força dolçament cridanera o fortament seductora de les sirenes que no va voler escoltar Ulisses.
Traiem-nos la cera de les orelles i llegim la paraula constant de Josep Igual, serem més persones perquè ens abocarem al món amb la perspectiva d'un gran escriptor i ens endinsarem al país de les paraules trenades pels fils que sols habiten als cabdells interns dels grans domadors dels mots, i no altra cosa és l'autor de Faules mamíferes entre molts altres títols dignes de la nostra atenció.
Llegim-lo doncs.
Articles relacionats
Qui som
Si quieres visitar la sección en castellano, haz clic sobre el siguiente enlace para acceder al Matarraña literario:
