LA BOTANICA I LA TOPONIMIA
dijous, 1 de juliol de 2010 | ComentarisTweet
LA BOTANICA I LA TOPONIMIA
El Tossal del Rei, és una elevació situada en la cua de la se-
rralada Ibèrica entre els ports de Tortosa - Beseit i Morella.
Aquest tossal, és al terme de Vall de roures però solament
en la part que pertany al regne de l'Arago, les altres dues
parts, una és del terme de la Sénia per Catalunya, i l'altra de
Fredes pel regne de Valéncia.
Aquesta serralada, amb alçada mitjana per sobre dels 1000
metres, fa de barrera natural entre la depressió del Ebre, el
mar Mediterrani i la plana de Castelló.
Ramon Berenguer IV, príncep consort de la Corona d'Ara-
gó, amb la presa de Tortosa i Lleida (1148), i Fraga(1149),
va foragitar als sarraïns del territori nord de la riva esquerra
del'Ebre,
Passat el riu, l'any 1157 feie també seva la plaça forta sa-
rraïna d'Alcanys.
La seva mort l'any 1162, va deixar sense començar el re-
partiment de les terres, entre les muntanyes dels ports i la
riva dreta del Ebre, afegides a la Corona d'Aragó.
Aquest territori era i és, una successió de muntanyes, mon-
ticles, moles, moletes turons, penyals i collets, units entre
ells per una munió de valls i valletes, per on l'aigua dels rius,
fonts i pluja, ha fet el seu camí fins trovar l'Ebre.
Tota aquesta turmentada orografia, i el seu clima de tem-
peratures extremes en fret i en calor, va ser bona per fer-hi
assentaments, als nostres abans passats fa 5000 anys.
Desprès però, en la meitat superior d'aquest territori, ni de
romans, visigots o musulmans, mai s'ha trovat cap vestigi
documental, de construcció o de qualsevol altra mena.
El fill de la reina d'Aragó Petronila i del comte de Barcelona
Ramón Berenguer solament tenia 8 anys, quan va morir el
seu pare. Als 16 anys (1170). Alfonso rei d'Aragó, comte de
Barcelona i marquès de Provença, posa fil a l'agulla per po-
blar el territori abans nomenat.
Sis anys desprès, el 24 de juliol de 1175, fa donació al bis-
be de Saragossa, de tots els termes de la penya d'Aznar,
de Vall de roures, de Font espatla i de Mezquí.
Fora de la penya d' Aznar, que com la roca de Benet, eren
fites de noms posats de feie molts anys (1100). Els noms
dels llocs i la seva situació era nou, i posat abans d'habi-
tar-ho. El fet és,que abans allí no hi havia hagut mai ningú,
doncs, aquest territori estava situat en La Magna frontera,
amb perill de lladres i sarraïns, i solament l'any 1183 amb
la tercera carta de població, va començar el poblament.
A Font espatla, també a la tercera carta de 1188 va ser
efectiu el poblament, Mezquí però, no se'n va poder sortir.
Si el nom del lloc, ja estave donat abans de poblar. Quí ere
i com s'ho devie manegar això ?
La resposta ve donada pels mateixos fets, Era un enamorat
de la botànica, i aplicava al lloc, el nom del vegetal predomi-
nant del seu entorn, des de l'herba als arbres, tot li anava bé
i en son tants, que en lloc en trobareu una quantitat igual.
En aquesta 'época, tot era Corona d'Aragó, ara el llistat és
troba en les divisións provincials de Tarragona, Castelló i
Teruel,però l'antic bateixador potser era la mateixa persona.
I sense més preàmbuls, aquí teniu el llistat dels toponims
Tarragona
Prat de compte, Pinell de Brai Horta
Castelló
Cervera del Maestre. El Boixar
Herbers sobira Herbers jussa
Teruel
LLedó Arenys de Lledó Vall de roures
La Freixneda Vall jonquera La Ginebrosa
La Codonyera La Acerollera Los Olmos
El color llamatiu del entorn, va estar aprofitat per donar nom
a Monte rubeo, Penna rubea i Monte albano es a dir:
Mont roig Penya roja i Montalban
Vall de roures 2009. Jacobus
.
Qui som
Si quieres visitar la sección en castellano, haz clic sobre el siguiente enlace para acceder al Matarraña literario:
