La gatera del temps de Albert Guiu, publicat per Aeditors






De cop comprenc que l’home és la memòria.

Sabina, Borges i Gerard Vergés encapçalen amb les seves paraules aquesta obra. Dels tres, al nostre torn, ens hem permès triar el darrer, Vergés, per iniciar la ressenya que ara podeu llegir. De cop comprenc que l’home és la memòria... Ben cert, una gran veritat, el passat és, sens dubte, l’única cosa, la sola etapa de la nostra vida que realment ens pertany. El present fa de mal definir, un instant fugisser entre l’ahir i el demà, el futur és incert. Resta doncs els passat, tot allò que ja hem viscut, moments feliços, esperançats, experiències plaents o colpidores, tant se val, instants que potser ens estimaríem més esborrar, poder oblidar, que encara ens fan mal. Malgrat la qual cosa són nostres i ben nostres. El passat, l’únic que verament tenim.

            No és rar doncs que siguin molts els escriptors que, amb millor o pitjor fortuna, pouin en aquesta etapa de la seva vida, s’hi submergeixin, enfrontin els propis fantasmes i dimonis fins i tot. El resultat, pàgines viscudes la lectura de les quals pot apassionar-nos, indignar-nos fins i tot alguna vegada; rarament deixar-nos indiferents.

            Com no ens hi deixa aquesta magnífica “Gatera”. Com el conill d’Alícia, el gat rodatemps i el ratolí menjatemps ens faran viatjar a un món ja desaparegut, el de la infantesa de l’autor, el del seu pas a l’adolescència, faran que coneguem les seves quatre estacions, els iaios, Josep i Remei, Feliciano i Magdalena; la vida que neix, que encara esperançada el demà, un demà que en aquests anys tendres apareix gairebé sempre curull de promeses, contrasta de manera colpidora amb el declivi, la certesa de la fi que s’apropa, que s’anuncia, que ja no pot trigar. Vida i mort donant-se la mà. Com succeeix sempre.

            Com a teló de fons, un poble, un enclavament que podríem qualificar d’atípic. Un reducte pagès ancorat en temps antics, arcaics gairebé, les seves arrels amarades de la saba mediterrània, i, alhora, projectat amb força envers la modernitat i la industrialització degut a la presència de la Fàbrica. Flix, on transcorregué la infantesa de l’Albert. Flix, un dels pobles que de segles, de sempre, han rebut la vida del gran riu, el pare Ebre.

            Són moltes les vivències, moltes les sensacions. L’hort dels avis i els seus fruits saborosos, darrer refugi de l’àvia quan ja, a poc de la viduïtat, una demència senil faci sentir progressivament i de forma colpidora els seus estralls; les càmfores, a vessar de mel, la tieta-nena, aturada per sempre, morta en els seus anys primers, el record de la qual és farà omnipresent a casa de l’àvia Magdalena. L’èpic enfrontament amb el gall, disposat a defensar com sigui, al preu que sigui, el seu petit regne, el seu món; el nen respirarà alleugit en veure’l aparèixer a la cassola, malgrat la qual cosa, i admirant potser inconscientment la seva valentia, durant molt de temps en conservarà un dels ossos considerant-lo el seu amulet; l’Estrella, la gossa fidel trobada un dia en un abocador; els seus cadells... “aquesta Estrella és una meuca”... més d’un cop i ben a contracor moriran ofegats a l’Ebre. L’avi no suportarà la  mort d’aquesta companya, no se’n refarà. Una mort que sembla el preludi de la seva pròpia.

            Finalment, l’adolescència. Els jocs al carrer, fins llavors apassionants, semblen un dia perdre el seu interès, el nen desapareix atret per altres realitats, s’adona de la presència de les noies, escriu el seu primer poema. Tot el que havia estat el seu món, insensiblement, va quedant enrera; el món de la infantesa.

            L’edat adulta, la memòria d’aquells que un dia varem ser. I unes paraules colpidores de l’autor... “la pitjor de les nostàlgies, enyorar allò que mai va passar...”

            Per aquestes paraules, per aquestes bellíssimes pàgines, gràcies, Albert.

 

                                                           Neus Pallarès Casals

 

Aquest comentari es publicarà al número 51 del Butlletí del Centre d’Estudis de la Terra Alta

 
Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.