La mort





    Ocell misteriós i magnànim, sa conducta és crueltat eterna, surcant la fosca, l’occió engendra com vil assassí comet el crim. Crits de malícia, ofegats, en el seu sepulcre sant colgats. Crits agradables i complaents, que ja es desferen als quatre vents. Crits curulls d’amor i d’amistat segellats per sempre en l’obscuritat. Crits llunyans demanaren ventura, i se’ls feu callar, i a sa hermosura. Crits d’avarícia ja cremats que es recargolen per freds terrats. Crits humils pietat demanant tal com el ric exigeix el guant. Crit horrible, ho és!, tant congelant, que et fa mudar del color al blanc, provocant sorpresa i gran espant, tothora avisa d’un riu de sang! Força, feréstega, infernal, creix ben endins fins que et crea mal. Put, malèvola, moments abans, d’empènyer-te cap als cercles sants! Fredor horrible, molt, que enlluerna, als qui a déu preguen salut eterna. I s’esvaeix com un vell record... on acaba la vida, on comença la mort!
JORDI ANDREU I CORBATON


Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.