LA POSSIBILITAT D’UN DÉU




Corredissa asimètrica entre els bancs, mig corcats, de la missa nacionalcatolicista. Sol•licitava una almoïna raonable, una ínfima xavalla, amb la ganyota lunar de la seva submarina alegria, i li sobrava urgència per lliurar-la als mateixos xiquets que cruelment se li’n burlaven. El pare l’ha recordat, mentre llescava el pa d’un diumenge ja civilment rehabilitat. Ha emergit dels tous calaixos de la memòria, i s’ha reescrit la pàgina d’aquells rancis diumenges enfonsats. He comprès que només ell encarnava l’única possibilitat d’un Déu amatent en aquella hora intimidant de retòriques ferralles cridaneres aixafant els missals esgrogueïts d’uns dies gangrenats de pors. Josep Igual


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.