2. Literatura Ebrenca
divendres, 7 de novembre de 2008 | Comentaris
Corredissa asimètrica
entre els bancs, mig corcats,
de la missa nacionalcatolicista.
Sol•licitava una almoïna raonable,
una ínfima xavalla,
amb la ganyota lunar
de la seva submarina alegria,
i li sobrava urgència per lliurar-la
als mateixos xiquets
que cruelment se li’n burlaven.
El pare l’ha recordat,
mentre llescava el pa
d’un diumenge
ja civilment rehabilitat.
Ha emergit
dels tous calaixos de la memòria,
i s’ha reescrit la pàgina
d’aquells rancis diumenges enfonsats.
He comprès
que només ell encarnava
l’única possibilitat d’un Déu amatent
en aquella hora intimidant
de retòriques ferralles cridaneres
aixafant els missals esgrogueïts
d’uns dies gangrenats de pors.
Josep Igual