Curiosos els designis de la paraula i de la lletra impresa. El premi més ben dotat de les lletres catalanes, el Ramon Llull, va a parar a Nuria Amat (sense accent), una escriptora que ha bastit una llarga trajectòria només en castellà i que fins i tot en va fer bandera quan va esclatar la polèmica agra i estèril al voltant de la cultura catalana convidada a la fira de Frankfurt. El més divertit i a la vegada amarg en aquests assumptes és veure que quan l’escriptora que, per cert en una entrevista que hi ha penjada a la seva pàgina web diu “Desconfío de los premios comerciales literarios, aprecio mucho más los premios por obra publicada”, rep els 90.000 euros del guardó, justifica el canvi de registre lingüístic al•legant que, de vegades, “els personatges manen i en aquest cas em van parlar en català”. Molt oportú aquest imperatiu, sense dubte.
Sense qüestionar en cap moment la seva validesa literària, Nuria Amat em sembla una magnífica escriptora, resulta curiós constatar aquestes profundes contradiccions i comprovar com les coses que s’han defensat amb vehemència, es tornem fum davant d’un bon taló.
Ara estic desorientat, no sé si el català ha guanyat una nova gran veu o la cultura catalana ha perdut un bon premi literari.
3 -
Josep Boltaina Foz 9 de febrer de 2011, 20.32 h
No conec de res a la Nuria Amat, i crec que si li han donat el premi, amb el que ha fet contra el català,alguna qualitat deu tenir la seva obra. Sempre queda la recança en veure tants autors "pedra picada" de molta qualitat que s'han quedat sense premi (i sense els diners). Tanmateix, la meva impressió és que és un pas per la normalització que desitgem per la nostra llengua. Espero que la Nuria continuï la seva obra en català.
Ja sabem/imaginem lo que ni ha detras...ara, després de escoltar les declaracions de la nova "Ramon Llull", te quedes a quadros, ni ha que vorer lo que fan los diners...
Hi ha un article de mârius Torres a La Vanguardia aquesta setmana que ho explica molt bé. Els Ciutadanos van acosar-lo quan ell va guanyar el mateix premi, adduint que s'entossudia a escriure en català quan podia fer-ho enc astellà, com de fet fa en aquest diari. Les tornes de l'article són per què ara aquesta escriptora s'ha entossudit a abandonar el castellà.
Hi pot haver diverses possibilitats al respecte. Ara, la que a mi m'ha arribat és que se li ha donat el premi, per dir-ho plane... Llegir més
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
Qui som
Llibreria Serret és un punt de trobada de lectors i escriptors, tan físicament com virtual. Envieu-nos els vostres escrits per publicar-los al bloc (podeu contactar mitjançant el formulari de contacte). Visiteu les seccions d'Autors Ebrencs i Mataraña per llegir i trobar articles i autors que ja han participat.
Si quieres visitar la sección en castellano, haz clic sobre el siguiente enlace para acceder al Matarraña literario: