Les coses que té la vida...
10.Octavi Serret-Premi Nacional de Cultura dijous, 15 de octubre de 2009 | ComentarisTweet
Les coses que té la vida... Fa uns quants dies, estant jo de vacances, vaig passar per casualitat per la llibreria Serret. Mentre ma mare comprava unes coses jo anava contemplant els llibres. Al creuar la mirada amb el llibreter vaig comentar-li que m'estava buscant i no em trobava. Tot i que no va fer cara d'extranyat, vaig explicar-li que, com que sóc traductora, sempre que entro en una llibreria "em busco" perquè em fa il.lusió "trobar-me". Y ara ve el més curiós de la historia. Ell em pregunta que què tradueixo. -Principalment novel.la històrica -vaig contestar-li. I llavors, sense ni saber el meu nom, ell va i em diu: -Tradueixes a la Lindsey Davis? Em vaig quedar de pedra, més que res perquè, efectivament, tradueixo a aquesta autora desde fa uns quants anys. "Mira que n'hi arriba a haver de novel.la històrica!", vaig pensar, "Com dimoni ho ha sabut només veient-me la cara?". I em va anar a buscar un exemplar de l'última novel.la, "Alejandría", què, a més, havia llegit i li havia agradat. Davant la meva estupefacció, ell em va explicar que tenia un sisè sentit què es confirmava amb aquesta situació. Doncs bé, sense conèixer-lo, pel que he vist i he sentit, crec que la suma de la seva intuïció, devoció i tenacitat en la feina que dur a terme el fan ben mereixedor del premi rebut. Gràcies, Octavi, per fer-me sentir que la meva professió, massa sovint invisible, també és una part important del món literari.
Montse Batista
Montse Batista
Articles relacionats
Qui som
Si quieres visitar la sección en castellano, haz clic sobre el siguiente enlace para acceder al Matarraña literario:
