L'espiera, Francesca Aliern, Cossetània edicions per Albert Guiu






L'espiera
, Francesca Aliern, Cossetània edicions.

Si l'escriptura personal fos un riu, Francesca Aliern seria una llagutera de les paraules i una sirgadora de les emocions.
Penso que hi ha escriptors i escriptores que escriuen per a ser llegits, Francesca Aliern escriu perquè té el talent innat de llegir la vida, la història, les psicologies, els paisatges, els sentiments i què sé jo quants afers humans més, de llegir-la primer i escriure-la després, novel.la a novel.la, com el vers a vers d'Antonio Machado.
 Després de gaudir (aquest és el verb) de
l'espiera  penso que la xertolina incansable, ha dissenyat un argument de mestra literària, ha escolpit un tot que hom a l'acabar de llegir-lo, aplaudeix pel genial tancament d'una trama que desperta l'interés del lector amb la gràcia de saber obrir distintes possibilitats de solució al misteri capital plantejat, fer l'interrogant amb més d'un cap és una gràcia dels mestres del gènere detectivesc, al temps que enriqueix pàgina a pàgina les circumstàncies dels personatges que a poc a poc es van fent familiars als ulls lectors, ha donat carta d'identitat a tots els personatges, a tots sense excepció, vida i caràcter, un tarannà definit però que no es defineix en tots els casos davant el lector, la història els defineix, els va definint, els dibuixa a mesura que les paraules donen vida a un corpus social teixit d'humanitats radiografiades amb una gràcia plena de sensibilitat.
 Les emocions humanes i els instints humans van de la mà en aquesta novel.la; la sang bullent de la joventut; l'aprofitament de pertinença a una classe social superior; l'atractiu personal d'algun dels personatges deriven en el sexe; i al sexe va l'amor; sexe esporàdic; sexe per amor; sexe d'impossible amor; amor majúscul de mare pel fruit d'una atracció més o menys fugaç dels anys joves; sexe immens i callat; set de sexe inconfessable que confessa mentides que enganyen; una justícia de mà de ferro i cervell d'eixam de mosques amb parla autoritària, neguit d'aclarir i maneres maldestres, rudes i inhumanes; humanitat ferida que mata per desamor; desaparicions i morts de mortes que desapareixen al foc i al paladar dels porcs; el segon porquer més ilustre de la literatura; un llibre complert i ple de fotografies humanes fetes per una fotógrafa molt humana.
 Novel.la detectivesca i molt més, novel.la psicològica i molt més, novel.la històrica i molt més, novel.la social i molt més... Calaix d' esplèndida sastressa, Caixa de Pandora d'emocions a flor de pell, de silencis que criden, d'instints que no es saben contenir, de secrets que mai deixaran de ser secrets...
Francesca Aliern sobta en aquesta novel.la, i amb l'estol de títols que sobrevolen els tarongers de Xerta i el cabal de l'Ebre, això té un mèrit artístic remarcable, al llegir-la, llibre rere llibre, ens n'adonem que sempre té coses interessants a dir i quelcom dins d'ella la fa innovar el modus operandi, sense perdre el segell ALIERN d'explicar petits móns amb grans històries.
Si l'escriptura personal és un riu, Francesca Aliern és una llagutera, en el seu cas, tenint en compte tot el que abraona el cabal fluvial de la seva obra, matisos literaris, socials, psicològics, polítics, culturals... estem parlant d'un riu immens d'humanisme i humanitat i per tant d'una escriptora i muller immensa d'humanisme i humanitat.
La literatura ebrenca i catalana obren l'espiera per a comprobar amb l'espiera
que la xertolina autodidacta ha enxamplat l'imaginari d'un bocí del seu mapa amb el pinzell creatiu de tots els bocins del seu jo literari que per a molts lectors i lectores ja és una mica nostre i un molt de la nostra història literària.

Albert Guiu.



Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.