L’ESPONA




En aquesta tarde llarga i humida
que no sap o no vol fugir
m’arriben altres tardes quan,
assegudet a la cadireta de boga,
comptava i recomptava
les bombolles que naixien,
amb els borrims de tardor,
en els tolls argilosos
de davall de l’espona.
Per un moment tota remor es perd, només se sent com la pluja bat la teulada i les esmorteïdes passes d’un pare que puja amb fatiga els devuit esglaons que separaven la cuina de l’entrada. El miro com deixa la senalla damunt la fusta que cobria el safareig i com, descalç i d’esma, penja les avarques al clau més alt de la paret. Més tard, dret al meu costat, m’aidarà a comptar bombolles.
Ara arriba als vidres
la tremolor de la pluja,
i el cansament a la ment.


Hèctor B. Moret



Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.