L’HOME DEL PONTÓ






    L’HOME DEL PONTÓ de Josep Igual: relat sel.leccionat per la publicació dins de la 4ª TROBADA D'AUTORS EBRENCS AL MATARRANYA
La muntura de les ulleres era d’acer i la roba era ben enfarinada. Hi havia un pontó que creuava el riu, on carros, camions, homes, dones i xicalla el travessaven sense encantar- se massa. El soldat ajudaven en la maniobra empenyen els radis de les rodes. La urgència de la fugida era evident a primer cop d’ull. Però l’ancià estava assegut, sense moure’s. Semblava massa cansat per continuar en la fugida. Havia abaixat els braços. La veu narradora li pregunta d’on ve. “De Sant Carles” li respon amb una ganyota semblant a un somriure. El narrador notà certa llambregada d’orgull en la resposta. El vell digué: “ Jo tenia cura dels animals. Vaig ser el darrer en sortir de Sant Carles”. El narrador s’adonà que no tenia pinta ni de pastor ni de ramader. Li preguntà: “Quins animals eren?” “Diversos, vaig tenir que abandonar-los”, respongué l’home amb la roba negra arrebossada de pols. El narrador insistí en la classe d’animals a les què es referia. “Dues cabres, un gat i quatre parelles de coloms”. Els havia deixat, segons deia, queixós, per causa del foc d’artilleria. No havia tingut més remei. Aquelles bestioles, alienes a la tragèdia incivil, eren tota la companyia, tot l’escalf que li quedava a la vida. El narrador esguardà alternativament el pont amb el tràfec humà i l’aspecte, que li recordà l’africà, del delta ebrenc. Li preguntà al vell en quin bàndol estava. L’home li digué que no tenia bàndol. El narrador li digué que allà tan prop del pont no era un bon lloc on estar. I que hi havia camions d’evacuació al desviament de Tortosa. El camions que travessaven el riu anaven a Barcelona. El vell agraí la informació però no tenia esma de moure’s. Només patia pels animalons que havia hagut d’abandonar a sa casa. Pensava que el gat se’n sortiria. Els gats sempre se’n surten. Deixà obert el colomar i el narrador opinà que també se’n sortirien. Les cabres ho tenien més complicat. El narrador insistí en que si havia descansat el millor era anar-se’n d’aquell punt estratègic. Però l’ancià es quedà quiet sobre la pols. Era diumenge de Pasqua. Els feixistes avançaven sobre l’Ebre. Era un dia gris, de núvols baixos que impedien enlairar-se l’aviació. Aquest detall climàtic, i que els gats saben cuidar-se sols, eren tots els naips de sort que l’ancià tenia a la mà fatigada. L’ancià era rapitenc. I el narrador era Ernest Hemingway. L’escena resta immortalitzada en un dels relats breus del mític caçador blanc. La part de la seua obra que, al meu modest parer, va resistint millor el pas del temps. Josep Igual
Articles relacionats


comentaris

No hi ha cap comentari a aquest article

comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.