Lletres ebrenques: La Veu del poeta Roc Llop i Convalia

La Veu del poeta Roc Llop i Convalia

Roc Llop i Convalia (Miravet 1908- París 1997) fou un prolífic literat, que escrigué milers de versos i contes històrics i dirigí moltes revistes combatives a l'exili parisenc. Se'ns presenta com un poeta que reflexiona amb serenor sobre els mals de la humanitat. Bona part dels poemes porten el segell del camp de concentració nazi, Mauthausen-Gusen, on passà un infern durant 4 anys. Va ser guardonat als Jocs Florals de París amb un recull de poemes on fa un crit desesperat envers la voluntat de vida, sabent-se supervivent d'un intent de genocidi humà. Amb Aquella Mort s’empà la Flor Natural en l’històric certamen celebrat el 17 d'octubre de 1965 en el marc de la Sorbona: Aquella mort afamada en les esperes i aquella nit eterna sense albades i aquell goig tot marcit sense florides i aquell cel que no era cel ni era clariana i aquell sofrir fuetat per amenaces i aquells fantasmes de germans- ossos i conques -i aquella fúria de matar teoritzada i aquell jaç malcompartit orfe de besos i aquella fam guiant l'instint dins la desferra i aquell fred i aquella por i aquell malson de les anyades i aquella mort sempre la mort- lletja i ferotge-. I dins del cor arraulidet com un ocellet dematí de la Cançó i de l'Esperança. Quant a narrativa,  amb Contes negres vora el Danubi (guardonats als Jocs Florals d’Amsterdam de 1974) aconsegueix fer-nos un espill de la barbàrie nazi. Estic fent un estudi d’aquests contes que esperem puguin veure la llum aviat ja que voldria que fos  una bona aportació a la literatura catalana, en la qual no hi ha gaires testimonis escrits en primera persona sobre la barbàrie nazi.

El seu fill, Llibert Llop, em regalà el seu llibre,  Tríptic de l'amor (1987), que conservo com un tresor, que no havia pogut consultar abans perquè el poeta  no l'havia volgut difondre ja que per error  havia vist la llum carregat de faltes d'ortografia, la qual cosa creia que era un insulta envers la llengua catalana.  Li explicàrem els projectes del centenari i mostrà la seua satisfacció pel fet que l'escola de Miravet ara porti el nom del seu pare. Quatre versos resumeixen bona part dels seus ideals: ...ressec el llavi de dèria, mil febres cremant-li el front. Una fita: Catalunya i la llibertat del món ! 

Litteratus